La marxa atlètica. Sempre la marxa. Tan oblidada, tan incompresa. L’esport que va néixer dins d’aquelles competicions d’altres segles per veure qui caminava més. I de tant caminar, es va acabar posant una marxa més. La marxa, un esport que tanta gent no entén, incapaç de sentir el dolor a les cames després de tants quilòmetres a un ritme alt mantenint la coordinació perquè en tot moment hi hagi un peu que toqui a terra i amb la por de ser desqualificat si per anar massa ràpid els peus volen. Un esport dur on et passen moltes coses pel cap, durant les hores que pateixes. Però de vegades pateixes més per arribar a la prova que no pas un cop s'ha disparat el tret de sortida. Ho han demostrat les catalanes Raquel González i Mar Juárez als campionats d'Europa, on per poder brillar han hagut d'enfrontar-se a diferents malalties.

Si la situació evoluciona favorablement, dissabte ja es podrà sortir al carrer per fer esport. Tot i que encara no se’n coneixen els detalls, corredors i ciclistes celebren la decisió. “És una notícia esperada. Durant aquestes setmanes ens hem sentit apartats de les decisions”, diu Pau Capell, que fa uns dies va enviar una carta al Consell Superior d’Esports (CSD) demanant el desconfinament dels esportistes. “Haurem de llegir la lletra petita, si definiran alguna distància o temps, però ens permetrà fer una miqueta més del que estàvem fent a casa. És evident que ara la prioritat és la salut. Nosaltres en som plenament conscients i hem respectat el confinament, però els nostres rivals d’altres països s’estan entrenant. Es tracta de ser responsables i buscar fórmules que no posin en risc ningú”, argumenta la marxadora Raquel González. “Crec que hem anat molt tard i que la tardança demostra la poca cultura de l’esport que tenim perquè als països que sí que han permès l’activitat esportiva no els ha anat pitjor”, opina Anna Comet, atleta d’alt rendiment i columnista de l’ARA.