L'exjugador de la NFL i escriptor nord-americà Chris Kluwe ha estat detingut a Califòrnia després de pronunciar un discurs contra el trumpisme en una assemblea municipal. Durant la seva intervenció al consell de Huntington Beach, Kluwe ha protestat contra la decisió de la ciutat de col·locar una placa a la biblioteca de la localitat que contenia l'acrònim MAGA. Així és com s'abrevia l'eslògan del president Donald Trump, Make America Great Again, que és també un moviment que li dona suport. L'exesportista ha dit, en concret, sobre MAGA: "És bàsicament un moviment nazi".

Amb 12 anys sortia de casa a les 5 del matí i tornava a les 8 del vespre. Feia natació d’alt rendiment. I ja es preguntava, en aquell moment, per què totes les indicacions eren tècniques i ningú parlava, en canvi, d’emocions. La seva companya de classe li va explicar un dia que el seu pare era orientador a una escola. I ella li va dir: jo vull fer això, però amb l’esport. I ja fa 20 anys que s’hi dedica. Ha estat coordinadora del servei de tutoria de la Blume, el 2011 va entrar a La Masia del Barça i del 2016 al 2023 ha estat responsable de psicologia del club. I avui és responsable de la unitat de medicina del Consell Català de l’Esport.

El més cridaner del fet que Kylian Mbappé hagi pres partit arran de la situació a França no és el que ha dit, sinó l'onada d'admiració automàtica que celebra que els esportistes d'elit es fiquin en política. Només cal pensar-hi una mica per veure que la fal·lera no pot estar basada en l'esperança que el col·lectiu tingui una gran capacitat d'anàlisi ni un compromís especial amb les causes nobles. En el millor dels casos, les idees polítiques dels esportistes seran com les de qualsevol altre segment de la població, tot i que, si ens posem una mica marxistes, la gent que guanya molts diners acostuma a protegir els seus interessos de classe. De fet, Mbappé ni tan sols ha cridat específicament a lluitar contra l'extrema dreta, sinó contra els “extrems” en general. És normal que, si ets un milionari, facis propaganda en contra de les ideologies que podrien afusellar-te a impostos i prefereixis una cosa tant centrada com que la capital d'Espanya et redacti una llei fiscal a mida.

L’interès per l’esport femení cada cop és més gran, també en l’àmbit olímpic. Tot i així, encara queda camí per recórrer. Les audiències de RTVE dels últims Jocs revelen que entre els 30 espais més vistos, 20 corresponien a competicions masculines i 10 a femenines, amb la selecció espanyola de bàsquet i la jugadora de bàdminton Carolina Marín com a protagonistes.

Com si fos el tret de sortida d'una cursa. A les sis del matí, la gent que portava més de 40 dies a casa sense poder sortir a practicar esport a l'aire lliure, finalment ho ha pogut fer. De sis a deu, seguint les franges horàries fixades pel govern espanyol, han pogut sortir tots els ciutadans que volien anar en bici, en patinet o córrer, a banda dels que preferien anar a passejar. A les grans ciutats s'han vist imatges de moltíssima gent fent esport. Majoritàriament, tret d'algunes excepcions, s'ha mantingut la distància social recomanada.