"Crec que el meu pare es va penedir d'haver-nos enviat a Mèxic, perquè a l'estació es va posar a plorar i a cridar desesperat «Que no se'n vagin, que no se'n vagin!»", explicava Emeterio Payà en un documental de Juan Pablo Villaseñor per la televisió mexicana. El pare d'Emeterio, que tenia el mateix nom que el fill, no va poder tornar a abraçar-lo, perquè el van deportar al camp de concentració de Mauthausen el 24 d'agost del 1940 i va morir a Gusen, pocs mesos després, el gener del 1941.

Philippe Guillén és un il·lustrador, historiador i arxiver francès que coneix molt bé la història de l’exili. És net de republicans aragonesos i va créixer a Tolosa, una ciutat francesa amb una sensibilitat especial: va acollir més de 100.000 exiliats i, sobretot a partir del 1944, va ser la seu de moltes organitzacions polítiques espanyoles. El 2016, Guillén, que ja va il·lustrar un episodi de la història de l’exili amb la biografia de José Cabrero Arnal, un dibuixant espanyol que va sobreviure a l’infern de Mauthausen, va rebre un encàrrec dels arxius de Montalban. Havien trobat una caixa de fusta amagada al sostre de l’antic edifici consistorial de Septfons, una població pròxima a Tolosa. “Les autoritats del camp de concentració francès de Septfons l'hi van dipositar el 1941 i, des d’aleshores, ningú l’havia obert. A dins hi havia 42 bosses de plàstic amb objectes personals dels que havien mort darrere les filferrades”, explica Guillén.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha participat aquest dissabte en l’homenatge que s’ha fet a la ciutat francesa d’Ay-Champagne a l’últim supervivent del camp de concentració de Mauthausen, Juan Romero, ha anunciat que amb la nova llei de memòria històrica, que amplia la que ja va aprovar el govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2007, Espanya “saldarà el seu deute pendent amb l’exili”. Segons Calvo, el nou projecte de llei es presentarà de forma “imminent” al Congrés de Diputats.

Aquest dimarts, 5 de maig, fa 75 anys que va ser alliberat el camp de Mauthausen. Des de fa un any, el 5 de maig és també la data que va escollir el govern espanyol per retre homenatge a totes les víctimes espanyoles de nazisme. Però 75 anys després, què en sabem de totes aquestes víctimes? S'ha investigat molt, se'ls ha fet homenatges, però moltes famílies continuen buscant el destí d'avis i àvies, oncles i besoncles. Es calcula que quan va començar la Segona Guerra Mundial a França hi havia més 100.000 exiliats espanyols. Prop de 10.000 van ser deportats, cosa que suposa que un de cada deu republicans exiliats a França va ser enviat a un camp nazi. Més de 5.000 hi van deixar la pell. Els deportats, però, no van ser les úniques víctimes del nazisme.