Thames Water, la companyia de subministrament d'aigua més gran del Regne Unit, amb una cartera de 15 milions de clients, està a un pas del col·lapse per un deute que supera els 14.000 milions de lliures (més de 16.000 milions d'euros). Tot i que la càrrega financera és molt important –els ingressos són de 2.000 milions anuals– i pot acabar en un rescat públic amb la renacionalització d'una empresa privatitzada en plena onada thatcherista de desmantellament de l'estat el 1989, aquest no és l'únic dels seus maldecaps.

Feia poc que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia declarat que el SARS-CoV-2 era el virus causant d’una pandèmia d’abast mundial (11 de març del 2020), quan diversos equips d’investigadors van alertar que ja estava circulant almenys un any abans. És el cas de l’estudi d’aigües fecals de Barcelona, que situava l’origen com a mínim el març del 2019; l’elevat impacte del covid-19 en pacients de càncer de pulmó que el situava el setembre del 2019 a Itàlia, o un estudi de finals del 2019 als Estats Units en què s’afirmava que el coronavirus ja estava “àmpliament disseminat” molt abans que es detectés formalment. Un últim estudi, d’origen francès, ubica l’origen el novembre del 2019 però amb un únic cas. Tots quatre treballs miraven de trobar si el virus s’havia estès des de la ciutat xinesa de Wuhan o, en canvi, havia sorgit en diferents punts del món. Passat el temps, cap dels quatre treballs se sosté.

La Generalitat de Catalunya, des de de juliol de 2020, està duent a terme la xarxa de vigilància i control del SARS-CoV-2 en aigües residuals (SARSAIGUA), un projecte que tindrà una continuïtat fins al 2022 i que té l’objectiu d’analitzar setmanalment la presència del coronavirus en 56 depuradores catalanes, amb un ampli abast de la població, ja que tracten i depuren el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya.

El projecte d'investigació Xarxa de Vigilància de la SARS-CoV-2 en Aigües Residuals, posat en marxa el juliol passat per l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ICRA, la Universitat de Barcelona i Eurecat, evidencia la presència "generalitzada i creixent" de restes genètiques de virus en les aigües residuals. A través d'una aplicació que analitza cada setmana les aigües residuals del 80% d'estacions depuradores catalanes (EDAR), un total de 56, el departament de Salut ha detectat concentracions elevades de SARS-CoV-2. Els resultats es corresponen amb l'evolució de la pandèmia a Catalunya, que ha començat a disminuir malgrat que encara hi ha 5.000 contagis diaris.

El covid-19 circula per Barcelona des del 15 de gener, és a dir, 40 dies abans que se'n confirmés el primer cas –el d'una dona italiana que va ser diagnosticada el 25 de febrer– i dos mesos abans que el president espanyol, Pedro Sánchez, decretés l'estat d'alarma. Així ho revela una anàlisi de mostres antigues d'aigües fecals, que constaten que al novembre o al desembre no hi havia traces del virus a les aigües residuals que arribaven a les depuradores. Però al gener s'ha demostrat que ja hi havia persones contagiades que residien, treballaven o estaven de pas per Barcelona. L'estudi planteja que, quan l'epidèmia s'acarnissava especialment a la Xina i a la resta del món no s'havia instaurat encara el clima d'alarma, a la capital catalana ja hi havia transmissió comunitària.

Vigilar les aigües residuals per anticipar un futur rebrot del coronavirus. Aquest és el projecte que encapçala Albert Bosch, doctor en biologia i director del grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona. La comunitat científica treballa amb la idea que a la tardor o a l'hivern hi pugui haver un rebrot del covid-19 i qualsevol eina ajuda a detectar-lo o minimitzar l'impacte.