No només a les terres de Lleida venen temporers a treballar uns mesos per collir fruita. A Girona, durant la campanya de collita de la poma, també arriben centenars de persones d'origen estranger a fer feina als camps de la Indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, al Baix i l'Alt Empordà. Són aproximadament uns 1.700 treballadors i treballadores, provinents de l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica Llatina o l'Europa de l'Est, que es concentren sobretot durant els mesos de setembre i octubre, quan l'activitat és més intensa, i se sumen als 1.200 que són fixes durant tot l’any. La majoria arriben pel procediment de contractació en origen, amb el permís emès per l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern espanyol, i sovint repeteixen d'un any per l'altra, convocats pels pagesos amb qui treballen habitualment.

En la mort a Alcarràs d'un temporer collint fruita hi ha, en primer lloc, la tragèdia personal d'algú que, als 61 anys, es va veure empès a fer un treball duríssim i no va obtenir el permís per marxar a casa quan va declarar que es trobava malament. Només se li va permetre descansar a l'ombra d'un arbre. Gheorghe Vranciu va morir allà, tot sol. A l'àrea d'Alcarràs s'havien superat els 40 graus de temperatura. Legalment no és obligatori aturar les feines al camp en situacions de calor extrema. Només està recomanat. Per tant, no hi ha responsabilitat legal per a l'ocupador. Una altra cosa és el pes moral que a partir d'ara carregarà. En tot cas, el fill de Vranciu denuncia que l'empresa "va trigar més de dues hores a trucar a l’ambulància". Més enllà de la legalitat, la precarietat laboral també té a veure amb aquest tracte aparentment poc curós, o fins i tot negligent.

Un temporer va morir aquest dilluns a la tarda mentre treballava collint fruita en una finca d'Alcarràs, al Segrià, segons ha avançat l'ACN i ha pogut confirmar l'ARA. Els Mossos d'Esquadra van ser alertats cap a les 16.45 de la tarda coincidint amb el pic de l'onada de calor i quan al municipi la temperatura rondava els 41 graus. Segons apunta l'ACN, l'home s'hauria marejat i es va començar a trobar malament. Efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) es van desplaçar fins a una finca propera a on estava treballant el temporer, però quan hi van arribar no presentava signes vitals i no el van poder reanimar.

L'entitat Fruita amb Justícia Social, de defensa dels drets dels treballadors itinerants a les campanyes agrícoles, ha denunciat aquest dijous un augment de la precarietat laboral i ha alertat que encara hi ha molts temporers a Lleida que no denuncien la vulneració dels seus drets, tot i que estan reconeguts als convenis laborals. El motiu principal d'aquesta infradenúncia és la por de perdre la feina, ja que la majoria d'aquests empleats tenen dificultats econòmiques, no tenen xarxes de suport familiar a Ponent ni garanties bàsiques com l'allotjament o l'empadronament.

La campanya de la fruita ja ha començat a Lleida amb les varietats més primerenques: albercocs, cireres, préssecs, paraguaians i nectarines. I ho ha fet amb un lleuger repunt en les contractacions de treballadors temporers perquè, segons diuen alguns productors de Ponent, "el temps està boig". Les pluges de les últimes setmanes i els contrastos de temperatura –calor durant el dia, fresca a les nits– han obligat a accelerar el ritme de la collita, tenint en compte que els arbres demanen una temperatura constant d'uns 30 graus i els últims canvis sobtats de clima estan fent que s'estressin i s'hagi de collir de bòlit abans que la fruita es malmeti, explica Osvald Esteve, responsable de la fruita dolça del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

La dura realitat dels temporers que treballen al camp de Lleida ja no només és patrimoni de l’estiu, el moment de màxima activitat agrícola i quan solen fer-se visibles nombrosos conflictes socials. Des de l’hivern passat es detecta una població fluctuant de persones que, a l’espera de l’oportunitat laboral que els brinda la temporada de la fruita, es veuen condemnades a malviure en diversos indrets de les comarques del Segrià i la Noguera.

La vacunació dels treballadors agraris a Lleida immersos en la campanya de la fruita ja fa un mes que dura. La situació és radicalment oposada a la que es va viure l'estiu passat, quan els brots i la propagació dels contagis de covid-19 van obligar a confinar tot el territori a mitjans de juliol. Però la campanya d'immunització no està resultant fàcil ni està arribant a tothom igual. Els temporers que no tenen papers no estan inclosos en el pla de vacunació que Salut ha desplegat i que, en paraules de la regidora de Persones i Comunitats de l'Ajuntament de Lleida, Mariama Sall, "té com a prioritat els treballadors amb contracte".

Primeres vacunes per als treballadors del sector agrari del Baix Segre. El departament de Salut ha començat aquest dimecres a administrar la vacuna de Janssen a uns 300 treballadors de sis empreses fruiteres a Soses (Segrià) independentment de l'edat que tinguin. Segons ha informat la consellera de Salut, Alba Vergés, s'espera que 3.600 persones més rebin la injecció al llarg de la setmana que ve.

La política de cribatges massius també arriba a la campanya de la fruita. El departament de Salut farà proves massives entre els temporers les dues primeres setmanes de maig per detectar possibles casos de coronavirus i, allà on hi hagi més proporció d'infeccions asimptomàtiques, s'aniran fent cribatges periòdics fins que acabi la temporada per controlar que les cadenes de transmissió no es descontrolen. Segons fonts de la regió sanitària de Lleida, les proves arrencaran el 3 de maig i són les mateixes empreses agràries del Baix Segre i la ciutat de Lleida les que s'han d'adherir voluntàriament a la iniciativa a través d'un formulari abans del 26 d'abril.

La campanya de la fruita a Lleida està a punt de començar. Després de la temporada del 2020, en què als problemes habituals s’hi van afegir els derivats del covid-19, aquesta campanya començarà amb un cribatge massiu dels treballadors de la fruita i amb una ampliació dels llocs de vacunació (un més a Lleida ciutat i un altre al Baix Segre). No obstant això, “els criteris de vacunació continuaran sent sanitaris”, avisa el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré.

Lleida va per davant. Mentre Catalunya s’aboca a una quarta onada, la comarca del Segrià s’endinsa en una cinquena onada, perquè l’estiu passat es va viure una situació molt complicada que va obligar a prendre mesures dràstiques al territori, com un confinament perimetral. Va ser un episodi molt dur per a la població i l’economia local que va esclatar en plena campanya de la fruita, amb milers de treballadors de tots els punts d’Espanya i de diferents països de l’Àfrica amuntegats en albergs i cases velles hiperpoblades i desenes de persones dormint al carrer.

Dia 1. 8 h. El préssec és a l’arbre

Dia 1. 8 h. El préssec és a l’arbre El sol, que ja cau aplomat, fa brillar uns flocs ataronjats i voluptuosos entre el fullam. L’Abdulai allarga el braç dret i en treu un préssec i així un altre i un altre. És de Mali però viu al Segrià des que fa 13 anys va aconseguir que Josep Cabré, un pagès d’Alpicat, li fes els papers. Ara treballa tot l’any amb ell i li ha portat altres treballadors, com el Kevian, que unes fileres d’arbres més enrere, s’enfila sobre una plataforma per collir els préssecs que no s’han pogut collir a peu pla. El Kevian porta nou anys fent la temporada al mateix camp. D’aquí marxa a Jaén i després a Huelva, en un circuit estable. Cabré té tres treballadors tot l’any i de juny a setembre vuit per collir la fruita dolça. Avui són préssecs però també té pomes i peres. De tots vuit només un no és africà, l’encarregat.

]]>

A partir d’aquest cap de setmana, el soroll somort de les tisores dels viticultors torna a ressonar pels camps de vinyes de gairebé tot el país. Fa quinze dies el celler Raimat, de la DO Costers del Segre, ja va donar el tret de sortida a la verema, però és ara quan la recol·lecció del raïm es comença a generalitzar per tot el territori català. “Ja tenim els raïms de garnatxa blanca al punt òptim de maduració. A partir d’aquest dilluns començarem a recollir el resultat de molts mesos de feina. La verema és una època gratificant però esgotadora”, explica Pili Sanmartín, sisena generació del celler Bàrbara Forés de Gandesa, a la Terra Alta. Gratificant, esgotadora, i enguany especialment complexa. El confinament per combatre la propagació del coronavirus va provocar la frenada de vendes a la restauració i la davallada de les exportacions, i això ha portat molts maldecaps als cellers. A més, les pluges acumulades des de principis d’any han facilitat el creixement de la plaga de míldiu. “És un fong difícil de controlar en anys de tanta pluja. Hi ha finques, especialment les que es dediquen al cultiu ecològic, que poden arribar a perdre fins a la meitat de la producció”, explica Francesc Olivella, director del Consell Regulador DO Penedès.

]]>

La mort d’un temporer a Llorca (Múrcia) aquesta última setmana mentre treballava, i les posteriors declaracions de la seva família, que assegura que el treballador es queixava que ni tan sols rebia aigua durant la seva jornada laboral, han situat inevitablement el focus, un cop més, sobre les condicions laborals del primer sector. I la pregunta és clara: ¿podria passar alguna cosa semblant a Catalunya? ¿Els temporers de Lleida estan prou emparats perquè això no passi?

]]>

La mort d'un temporer a Llorca, Múrcia, que va ser abandonat en un centre de salut amb símptomes d'haver patit un cop de calor, ha destapat les condicions infrahumanes en què treballen alguns jornalers als camps durant la recol·lecta d'hortalisses i fruites en ple estiu. La família de la víctima, que era de Nicaragua i no tenia papers, va explicar que el responsable de l'explotació no facilitava aigua als treballadors i que es veien obligats a fer jornades de més d'onze hores. La crisi del coronavirus ja va posar el focus en el fenomen dels temporers pel risc epidemiològic que suposava tenir milers de persones allotjades en habitatges precaris, quan no simples barraques, de vegades sense aigua corrent i amb molt poc espai. Però ara la tragèdia de Llorca apunta a una realitat molt més dura: la dels immigrants sense papers que són explotats al camp.

]]>

Cada any arriben al Segrià entre 35.000 i 45.000 temporers per a la campanya de la fruita. Un nombre que s’ha reduït enguany per les pedregades que van fer malbé bona part de les collites. Es tracta d’un fenomen que canvia la morfologia de la plana de Lleida durant els mesos estivals i que enguany ha tingut un impacte molt més gran per la situació que es viu pel covid.

]]> Entaforar uns immigrants en un autocar a Granada i enviar-los a Lleida, perquè, si poden, treballin a la fruita, i fer-ho en ple confinament em sembla una acció boja, perillosa i diria que malvada. Aquest dilluns diversos periodistes de Lleida van dir al Catalunya migdia, a preguntes d’Òscar Fernández, que això s’ha fet. Que alguns temporers han arribat a Lleida en ple confinament procedents d’Andalusia. És a dir: quan no sortíem de casa, quan el meu germà camioner m’explicava que no sabia on anar a dinar o esmorzar o dutxar-se, mentre feia rutes, perquè estava tot tancat.

]]>

El president Sánchez va dir diverses vegades durant el confinament que el coronavirus "no hi entén de fronteres, de gèneres o de classes socials". La realitat el desmenteix. Ja s'ha parlat bastant del fet que el gènere i la classe estan relacionats amb una exposició superior al contagi, però poc de les fronteres. Sobretot de les interiors. Les fronteres no tan sols demarquen els límits de l'estat espanyol, també estan inscrites en l'organització social, en les lleis laborals, i són les que possibiliten que els i les migrants facin avui moltes de les feines amb més perill de contagi.

]]>

"Les residències de gent gran estan ara molt més preparades". El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, defensa que els estralls causats pel covid-19 en els equipaments de gent gran no serien iguals ara que al març perquè la tensió va ser per les dificultats de tenir equips de protecció per a tothom –que ara, apunta, es poden garantir–, les dificultats de sectoritzar el centre –que ara està recollit en plans de contingència– i la necessitat de reforçar l'atenció primària com a àmbit de suport de cada residència. "Hem de tenir consciència. En el brot al Segrià el primer ja va ser tornar a prohibir les visites i fer PCRs a tothom. Hem d'actuar molt ràpid perquè a les residències hi ha les persones més vulnerables", ha defensat en una entrevista a La Xarxa.

]]>