Que els serveis de menjador escolar es gestionin majoritàriament a través d’empreses i entitats del món del lleure educatiu és, sense cap mena de dubte, un èxit del model educatiu català. La secretària de Millora Educativa del Govern, Josefa Beltran, recordava fa poc, durant la celebració del Fòrum Econòmic i Social de l’Acellec, que el temps de migdia suposa el 30% del que els infants passen a l’escola. No seria raonable pensar que els serveis que es presten durant aquesta franja no tinguessin caràcter educatiu.

Menys infants, menys monitors i moltes més dificultats per tenir espais per fer activitats de lleure. Aquest és el dia a dia de molts dels caus, esplais i agrupaments d'escoltes barcelonins que han vist com, després de la pandèmia, la seva funció integradora i educativa s'ha complicat molt més. Tot i que hi ha hagut una petita recuperació, la realitat és que l'associacionisme, que durant molts anys havia estat un dels pilars de l'educació en el lleure d'infants i adolescents, està perdent força a la capital catalana: les entitats de Barcelona han perdut un miler d'infants i gairebé 200 monitors des del 2019. A més, en aquest temps hi ha hagut una desena de caus i esplais que han hagut de plegar.

El pedagog Josep Gassó i Espina, president de Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), ha mort a l’edat de 73 anys. Nascut a Barcelona l’any 1951, es va iniciar en el lleure i l’activisme quan tenia 17 anys al barri de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), que en aquell moment era a una hora de distància en bus de casa seva, a Barcelona, amb una tasca voluntària basada en el treball educatiu i d’acompanyament als infants.

A Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

Un acord gairebé en temps de descompte permetrà que caus i esplais tinguin garantits els campaments d’estiu. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha signat aquest dijous un conveni amb les principals entitats del lleure educatiu (Minyons Escoltes i Guies, Escoltes Catalans, Acció Escolta, Espais Catalans, el MCECC, el Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut), en el qual es compromet a facilitar terrenys segurs que substitueixin els 76 solars sota sospita pels riscos d’inundacions.

Cada cop queda menys per a l’estiu i per a les vacances escolars, temps de lleure i també de casals i de colònies. L’oferta cada vegada és més àmplia i destinada a perfils ben variats d’infants i joves que volen passar una part del període estival gaudint d’activitats i aprenent a través de l’experiència. El ventall de propostes que cada any ofereixen entitats i associacions de lleure fa que les famílies hagin de tenir en compte determinats criteris a l’hora de fer la tria. Però ¿aquesta decisió ha de recaure exclusivament en les famílies? Segurament, els principals interessats també hi tenen molt a dir.

El català també recula als caus i als esplais de Catalunya. De cada dues converses entre infants als agrupaments d'educació en el lleure, només una es produeix en llengua catalana. Així ho detalla l'estudi L'estat del català al cau i a l'esplai. Estudi sociolingüístic a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya, elaborat per la Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

“Com diuen el Pol, de deu anys, i l’Aina, de sis, les colònies són per jugar, ballar, córrer, experimentar, fer amics i amigues i viure mil aventures. Però hi afegeixo que també, i principalment, per fruir d’una experiència extraordinària plena de reptes que els fa créixer”, explica Susagna Escardíbul Tejeira, pedagoga de l'àrea d'innovació i continguts de Fundesplai. Des de la seva experiència, assegura que les colònies són un mostrari ben ampli de beneficis per a infants i joves. El fet que els permetin desconnectar durant uns dies del món de les pantalles, retrobar-se i redescobrir-se, fer noves amistats, conèixer nous entorns, reconnectar amb la natura i practicar noves habilitats fa que les colònies siguin “un espai únic per a l’aprenentatge competencial de la vivència, la convivència i el descobriment”.

40 anys. Aquest és el temps dedicat a crear, gestionar, dinamitzar i impulsar el moviment dels esplais laics de Catalunya. I aquesta tasca immensa li correspon a Esplais Catalans, l’Esplac (www.esplac.cat), que aquest 2022 està de plena celebració de les seves primeres quatre dècades de vida, amb molt bona salut. Les xifres parlen per si soles. En tots aquests anys, l’Esplac ha aconseguit aplegar 111 esplais, amb més de 2.000 monitors voluntaris que atenen un total de 7.800 infants d’unes 700 poblacions catalanes.

Després de dos anys de no poder fer-se per la pandèmia, aquest any Fundesplai torna a celebrar la seva tradicional Festa Esplai. Serà aquest diumenge 8 de maig al Parc Nou, al Prat de Llobregat, on milers de persones podran gaudir de més de 50 activitats lúdiques i educatives per a infants, joves i famílies. A més, aquest any estrenen logo i afegeixen al nom de la festa el lema "Fem possible un món millor". Es tracta d'una trobada oberta a infants, joves, monitors i famílies de tot Catalunya que serveix per donar el tret de sortida a la campanya de colònies, casals, campaments i vacances en família de Fundesplai i serveix per cloure el curs d’esplais i escoles.

La majoria de les criatures esperen l’estiu amb candeletes. Aquesta estació és un moment d’esbarjo, aire lliure i diversió, però també d’aprenentatges en el lleure que no s’han de deixar passar. Després d’un 2020 en què es van reduir els participants en general, el 2021 el sector ja va tornar a xifres semblants a les d’abans de la pandèmia, i en alguns casos, millors. Ara bé, més enllà de la recuperació de la xifra de participants, el que ara crida l’atenció de les entitats és l’augment de criatures becades: a la Fundació Pere Tarrés eren un 12,37% abans de la pandèmia i un 17,2% l’any després, cosa que evidencia la situació de vulnerabilitat de moltes famílies. Sigui com sigui, l’interès per mantenir els infants apuntats a aquestes activitats hi és, perquè, donats els beneficis d’aquestes activitats, cal que visquin l’estiu al màxim.

“La revista Estris és una revista específica del sector del lleure educatiu i en català que aporta continguts i recursos per als monitors (educadors en el lleure) per donar suport i acompanyar la seva tasca educativa”, explica Xavi Nus, actual director de la revista i fins al gener passat també president del moviment d’esplais de la Fundació Pere Tarrés, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), que edita la publicació.

El lleure educatiu ha tingut un paper clau en la gestió emocional que els adolescents i joves han fet de la pandèmia. Ho explica l’informe El tiempo libre educativo en España: un impulso para la promoción de la infancia y la juventud, elaborat per la Fundació Pere Tarrés per encàrrec de Didania, Federació d’Entitats Cristianes de Lleure, i la Fundación Promesa. L’informe s’ha elaborat a partir de 271 respostes recollides en una enquesta, i s'ha presentat avui.

Xavier Gual, en un encertat article titulat "M’agrada anar de colònies", a l’Ara Criatures del dissabte 7 d’agost, ens explicava l’experiència familiar agredolça d’aquest estiu passat. Els dos fills havien participat per primer cop en uns campaments amb resultats desiguals. Determinades pràctiques de mal gust per part de monitors adolescents, el vocabulari utilitzat durant l’activitat, els veritables valors de fons que inspiraven alguna de les activitats, etc. no concordaven ni amb els de la família ni amb els que consideraríem positius socialment. 

A primera hora del matí van arribant les famílies, totes carregades de motxilles plenes fins al capdamunt i que, en molts casos, són quasi més grans que els infants. En una taula fan el registre, firmen els últims papers, parlen breument amb els monitors i els nens i nenes reben la samarreta oficial de les colònies. “Aquesta me la quedo jo, eh?”, “T’he deixat la teva aquí”, se sent enmig dels nervis per la sortida. I a poc a poc el lloc es va tenyint del verd clar de les samarretes de Fundesplai mentre esperen l'arribada dels autocars que els duran a les desitjades colònies: tres dies els petits, cinc els que són més grans.

Després de la bona experiència de l’estiu passat, en què malgrat la situació pandèmica es van obrir pas a tot Catalunya i amb total seguretat una munió d’activitats de lleure, educatives i esportives, aquest any es tornaran a fer tota mena d'activitats perquè infants i joves puguin gaudir-ne plenament.

Xiula ha donat un cop de mà als joves de l’Associació Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet per crear la cançó i el videoclip de Corre, corre, com també ho han fet amb el Club d’Esplai Bellvitge amb el tema Vides diferents. El Club d’Esplai Tricicle de Sant Joan Despí han fet realitat la cançó Endavant, l’Associació de Lleure Xino-Xano del Clot signen Viatges pel mirall i l’Esplai La Tortuga de Sant Andreu (Barcelona) han creat Porto la casa amb mi. El resultat final són cinc videoclips que podeu veure a YouTube i que són la cirereta final del projecte Educlips, impulsat per la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai).

El diari ARA organitza el primer Campus de Cuina i Alimentació del 12 al 17 de juliol, que va destinat a joves entre 10 i 13 anys, i que comptarà amb la participació de cuiners de prestigi, com Carles Gaig, que hi impartirà una masterclass sobre les seves preferències culinàries personals i també sobre la importància d'una alimentació variada.

Les colònies són una eina d’aprenentatge molt potent ja que les experiències vivencials que regalen a infants i joves les converteixen en una peça clau a l’hora d’assimilar els nous coneixements que aporten i que, en la majoria dels casos, es mantindran al llarg de tota la vida. “El temps de lleure és determinant atès que la persona en gaudeix de manera especial, perquè ha estat un temps escollit, perquè es viu amb menys imposició, amb més predisposició a la participació. Per tant, les probabilitats que l’aprenentatge sigui eficient són molt més altes”, escriu Pere Vives, cap d’educació ambiental i colònies de lleure de la Fundació Pere Tarrés, al blog de l’entitat. Per aquests motius, la tasca d’educar en una actitud responsable amb el medi ambient es converteix en una oportunitat única si es fa en període de colònies.