Andreu Gomila

'La mesura de totes les coses'

Empúries. 182 pàgines

]]>

“Aquest és el problema de la beguda, pensava, mentre em servia una copa. Si passa alguna cosa dolenta, beus per oblidar; si passa alguna cosa bona, beus per celebrar; i si no passa res, beus perquè passi alguna cosa”. Això escrivia a Mujeres Charles Bukowski (1920, Andernach, Alemanya – 1994, San Pedro, Califòrnia), escriptor i poeta que va convertir la seva vida sòrdida i als marges del somni americà en la matèria principal d'una obra immensa en la seva dimensió humana: plena de sexe, dolor, solitud, desencant i sentit de l'humor. Va ser un dels primers escriptors nord-americans a retratar en primera persona el submón de l'alcoholisme i la prostitució, l'aspecte més sòrdid de la vida americana. I ho va fer amb un realisme brut, cruent i, tanmateix, no exempt de certa poesia salvatge i bellesa.

]]>

Felanitx, d’Andreu Gomila. 18è premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

FelanitxEdicions 62. 64 pàgines. Barcelona, 2020

]]>

Durant anys, la pregunta sobre quina era la gran novel·la que s’havia escrit sobre Barcelona va ser recurrent. Entre els títols que hi apareixien hi havia Vida privada, de J.M. de Sagarra; La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza, i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. El consens costava de trobar, i les veus més sarcàstiques asseguraven que si no hi havia cap gran novel·la de Barcelona és perquè encara no existia. “La idea canònica, totèmica, d’una novel·la que ho expliqui tot és impossible”, aventura Andreu Gomila, coeditor amb Diego Piccininno de Barcelona: títol provisional, que acaba de publicar l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de demostrar que cal defugir la intenció de trobar el llibre més representatiu de la ciutat.

]]>