Craig Hodges, un dels tiradors de tres punts més fiables que ha tingut mai la NBA, va ser una peça clau de l’èxit dels Chicago Bulls de Michael Jordan, però la seva visió no apareix a The last dance, el famós documental de Netflix. L’exjugador va ser un activista i portaveu sindical que va utilitzar la seva posició pública per donar veu a la comunitat afroamericana. A més, va demanar un pla de pensions per als jugadors i va criticar enèrgicament la brutalitat policial de l’època. La seva punteria li va permetre guanyar tres edicions consecutives del torneig de triples. Després de guanyar un anell de campió, l'escorta es va presentar a la recepció oficial de la Casa Blanca amb un dashiki blanc, una vestimenta tradicional de l'Àfrica. El jugador va entregar una carta de vuit fulls a George Bush en què l'empenyia a combatre el racisme i la desigualtat econòmica. Aquella temporada el seu equip va repetir èxit, però la seva franquesa li va sortir cara i cap franquícia de la NBA va oferir-li un contracte.

Chicago era una ciutat habituada a la decepció i al fracàs fins que Michael Jordan va aterrar als Bulls per transformar la història d’una franquícia poc acostumada a guanyar. L’èxit d’un dels millors esportistes de la història va tenir una cara fosca, la d’una voracitat competitiva que en alguns moments es va convertir en malaltissa i que molts excompanys van considerar com a tòxica. El documental The last dance (Netflix) va insinuar algunes d’aquestes friccions i va posar l’accent en la seva addicció a les apostes, però es va quedar curt.

Diana Taurasi ho té clar: “Hi haurà un nou Jordan, hi haurà una altra Taurasi, però haurà de renunciar a la seva vida. Jordan va abandonar la seva vida per ser el millor jugador de bàsquet del món. I això és el que has de fer. En qualsevol professió. Si vols ser el millor, has de renunciar a la teva vida. I no és fàcil”. L’emissió del documental The last dance a Netflix ha servit per recordar alguns dels passatges més memorables de l’exjugador, però també per rescatar una voracitat competitiva que en alguns moments es converteix en malaltissa. Alguns excompanys la consideren tòxica.

Gairebé dues dècades després de ser gravades, Michael Jordan va autoritzar la utilització de les imatges exclusives de la temporada 1997-98 per a la creació d’un documental sobre la seva última temporada als Chicago Bulls. Preocupat per la imatge que podia transmetre (“La gent pensarà que soc horrible”, deia), l’exjugador no es va decidir a donar el sí fins que va veure com LeBron James aconseguia complir la seva promesa i convertia els Cleveland Cavaliers en campions de la NBA. Era l’any 2016 i aquella gesta colossal podia obrir el debat de qui era el millor jugador de bàsquet de la història. Moment per desempolsar èxits del passat que les noves generacions no havien vist en directe.