El primer cop que l’actriu lleidatana Begonya Ferrer va gravar la seva veu per a projectes audiovisuals ho va fer amb una manta al cap. Un tècnic de la seva companyia de teatre li havia deixat un micro i una petita taula de so i ella, tapada amb una manta de casa per millorar la qualitat de la seva veu, va iniciar-se en un món que ara suposa una de les seves principals fonts d’ingressos. “Vaig arrencar d’una manera molt precària”, confessa.

Maria Lluïsa Solà (Barcelona, 1939), que va començar a treballar com a dobladora quan només tenia 17 anys i que amb 85 anys continua activa, es va haver d'aixecar del sofà ahir a la nit i acostar-se a la televisió: "Creia que no ho havia sentit bé. Em vaig emocionar molt. És la primera vegada que tinc un reconeixement així i ha estat fantàstic", explica. Dissabte a la nit, l'actriu Sigourney Weaver, quan va recollir de mans de J.A Bayona el Goya internacional, va fer una cosa que no és gens habitual, reconèixer la tasca de l'actriu que l'ha doblat en tantíssimes ocasions: "Bill Murray sempre diu que la meva actuació millora amb l'excel·lent actriu que em dobla en espanyol. Hauria de ser dalt de l'escenari amb mi. M'ha doblat en més de 30 pel·lícules [la Maria Lluïsa assegura que en realitat són més de 40] i es diu Maria Lluïsa Solà. Espero que ens estiguis mirant. T'ho agraeixo moltíssim, des del fons del meu cor. Gràcies", va assegurar l'actriu mentre el públic l'ovacionava.

"És que no sona bé", diuen alguns joves quan topen amb una pel·lícula doblada al català o, fins i tot, quan consumeixen entreteniment en català a les xarxes. Doncs Fem que soni bé (Angle), premi d'assaig Irla, és la resposta de la filòloga, traductora i professora Helena Borrell Carreras. En aquest assaig fa la diagnosi de com hem arribat fins aquí, entre la minorització i l'autoodi, fent un repàs de les conseqüències lingüístiques del pujolisme i fins al Procés. Però també ofereix propostes constructives: defensa la necessitat de reforçar el català col·loquial, buscant nous referents de prestigi i obrint-lo a tota la seva diversitat, més enllà del barceloní.

Aquesta setmana, a casa vam anar a veure Indiana Jones i el dial del destí. En condicions normals, l'hauríem anat a veure en versió original subtitulada, però, com tothom sap, condicions normals i llengua catalana són dos conceptes que no sempre van junts, i vam triar la projecció doblada al català en un acte que, per fer veure que no era de militància lingüística, vam decidir que era la tria conscient d’uns consumidors, per allò del nostre poder de compra.  

Vols veure cinema i sèries en català a les plataformes? Doncs no és tan fàcil.

Aquesta història comença a principis d’any com una feel-good movie i acaba al desembre com un thriller adrenalític.

Sembla que el doblatge i la subtitulació de productes audiovisuals en català va vent en popa i ens n’hem de felicitar. Enhorabona! Fins aquí el cofoisme de la columna (no sé si heu vist que es titula Cagada l’hemus: què esperàveu?). Bé, tampoc és que cada setmana vulgui animar a una esquinçada de vestidures col·lectiva, déu-me’n-guard, però fixar-se en els errors és el primer pas per millorar. O no?

Una de les màximes aspiracions del doblatge és passar desapercebut, que l’espectador es pugui capbussar en la història sense notar la barrera idiomàtica. Però en els últims temps alguns doblatges han generat prou xerrics com perquè part del públic hagi fet notar el seu malestar a les xarxes socials. L’últim cas ha sigut el de la sèrie Altsasu, que va generar una marea de comentaris entre indignats i irònics a les xarxes socials. L’ARA s’ha posat en contacte amb diversos professionals del sector –traductors, lingüistes, empresaris, actors– i ha constatat que la precarització en què viu el sector aboca a una davallada dràstica de la qualitat.

L'estrena de la sèrie Altsasu s'esperava amb expectació, però el primer episodi va ser rebut amb polèmica a les xarxes pel seu doblatge. La versió original de la ficció, produïda per EiTB, combina l'euskera, llengua que parlen els joves, i el castellà, llengua que parlen els agents de la Guàrdia Civil, però a la versió que va emetre TV3 tots els personatges parlen en català, una opció que, segons molts espectadors, treu realisme a la ficció. Diversos professionals del sector del doblatge, com l'actriu Victòria Pagès, van utilitzar les xarxes socials per expressar la seva desil·lusió no només per la decisió que els guàrdies civils parlin en català, sinó també per la qualitat del doblatge.

TV3 ha estrenat Altsasu, la minisèrie que es basa en el conflicte real que es va produir el 2016 en un bar d’aquesta localitat entre uns nois del poble i dos guàrdies civils que anaven amb les seves parelles. Una sèrie que, tal com ha anunciat TV3 en les promocions, ha generat polèmica política a Euskadi. La ficció recrea les circumstàncies d’aquell cas tant pel que fa al context social com a les manipulacions policials i judicials durant la investigació, com al patiment de les famílies. La ficció no pretén tenir un valor estrictament documental sinó més aviat de denúncia d’una injustícia. El relat es posiciona clarament en el bàndol dels nois d’Altsasu condemnats per atemptat amb la voluntat de deixar clara la impunitat de l’autoritat i la tergiversació dels fets per acusar-los. Quin avantatge té la ficció respecte al documental? La possibilitat d’afegir molts més matisos emocionals i psicològics, tant per dibuixar millor els personatges com per provocar un impacte més gran de la història en els espectadors.

Han passat 30 anys d’aquell Son Goku que vam veure en català a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Sens dubte, la direcció de TV3 d’aquell moment va saber innovar i oferir un producte completament trencador, que ràpidament va esdevenir un èxit sense precedents arreu. Tota una generació d’infants i joves dels tres territoris, de famílies catalanoparlants o no, van apropar-se a la nostra llengua a través de l’oci i el lleure, més enllà de l’escola. El Son Goku va corroborar dues evidències fonamentals: a) perquè el català pugui competir culturalment amb llengües com el castellà o l’anglès, hem de tenir els recursos, la creativitat i l’enginy per poder oferir productes altament atractius, interessants i diferents; i b) que quan s’ofereixen productes altament interessants, atractius i diferents, la varietat dialectal no és mai cap fre ni barrera arreu del domini lingüístic.