<![CDATA[Ara.cat - Manuel Cuyàs]]> 10 <![CDATA[Mor el periodista Manuel Cuyàs als 67 anys, prosista lluminós]]>

El periodista Manuel Cuyàs ha mort aquest dilluns als 67 anys, segons ha confirmat el Col·legi de Periodistes, després de temps lluitant contra la leucèmia que patia. De fet, fa poc va haver de sotmetre's a un trasplantament i va acomiadar-se dels lectors del diari El Punt Avui.

]]> <![CDATA['Auctoritas']]> Sembla que el llibre L’escultor dels altres, escrit per Manuel Cuyàs, que repassa la trajectòria de l’escultor Pere Casanovas, un professional que s’ha distingit per treballar pels altres, ha generat incomoditat entre alguns dels artistes que han fet ús dels seus serveis. Les raons d’aquesta incomoditat les desconec. L’autor del llibre dona a entendre a través d’un seguit d’articles a El Punt Avui que alguns d’ells s’han molestat perquè han percebut que la seva autoritat ha quedat malmesa al ser revelat públicament que les seves obres s’han fet en col·laboració. Pensen, equivocadament, que el col·laborador ha volgut usurpar-ne l’autoria. Els artistes plàstics hauríem de fer com els cineastes, que amb orgull fan constar als crèdits dels seus films els noms de tots els que els han fet possibles. Però una corrua de vicis fa difícil d’aplicar aquest criteri a les arts plàstiques, on encara es considera erròniament l’artista com una autoritat closa. En el meu cas, sempre he volgut que l’ajuda d’en Pere constés a peu d’obra; i no sols la seva, sinó també, la dels ajudants que amb tanta cura treballen al seu taller. Però tot hi haver fet explícita aquesta voluntat, els meus clients mai han volgut fer-la efectiva. La primera vegada que vaig aconseguir-ho va ser amb el monument Homenatge als castellers, en què vaig haver de batallar amb l’Ajuntament de Barcelona, i amenaçar de no signar l'obra si no se’m permetia de posar-hi el nom dels meus col·laboradors.

]]>