Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) per al 2023 són clares: un terç de l'economia mundial estarà en recessió. Ho ha dit la seva directora gerent, Kristalina Georgieva, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS, i suposa elevar la contundència d'un diagnòstic recollit en les perspectives de la institució publicades a l'octubre. "Per a la major part de l'economia mundial, aquest serà un any difícil, més difícil que l'any que deixem enrere. Per què? Perquè les tres grans economies, els Estats Units, la Unió Europea i la Xina, estan desaccelerant simultàniament", ha indicat. Tot i l'alentiment, la directora gerent espera que l'economia nord-americana no caigui en recessió perquè és més resistent, i considera que la Xina desaccelerarà encara més.

La guerra portarà Ucraïna a una profunda recessió econòmica. Una caiguda del seu producte interior brut (PIB) que podria arribar al 35%, adverteix el Fons Monetari Internacional (FMI). Però la institució que dirigeix Kristalina Georgieva alerta que, davant la destrucció de la guerra, les perspectives encara podrien empitjorar. En el millor dels escenaris, amb una guerra curta i una ràpida resolució del conflicte, la caiguda del PIB ucraïnès aquest any seria del 10%.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha donat aquest dimarts una de freda i una de calenta a l’economia espanyola. D'una banda, ha alentit la previsió del ritme de creixement per a aquest any i l'ha fixat en un 5,7%, cinc dècimes menys que les últimes previsions del juliol. De l'altra, ha accelerat la previsió de recuperació per a l’any que ve fins al 6,4%, en aquest cas sis dècimes més que la xifra que havia donat al juliol. És a dir, la recuperació és un fet però anirà més a poc a poc del previst. En qualsevol cas, les previsions de l’FMI són menys optimistes que les últimes que va fer el govern espanyol, en les quals xifrava el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any en un 6,5%, mentre que per al 2022 l’elevava al 7%.

Hi ha maniobres en curs per reemplaçar o almenys debilitar substancialment Kristalina Georgieva, la directora gerent del Fons Monetari Internacional des del 2019. Ella és la mateixa Georgieva que va tenir una excel·lent resposta a la pandèmia i va atorgar ràpidament fons per mantenir els països a flotació i abordar la crisi sanitària, i la que va defensar amb èxit una emissió de 650.000 milions de dòlars de “diners” de l’FMI (drets especials de gir, o DEG), tan essencials per a la recuperació dels països d'ingressos baixos i mitjans. Georgieva també s’ha posicionat a l'FMI per assumir un paper de lideratge global en resposta a la crisi existencial del canvi climàtic.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, demana un acord a nivell mundial per suspendre el pagament de dividends i programes de recompra d'accions per part de les entitats bancàries mentre duri la crisi del covid-19.