"No parlaré del centenari, sinó de tres mesos, soc joveníssima", diu Montserrat Torrent, la gran dama de l'orgue. I un somriure recorre l'atapeïda sala de premsa del departament de Cultura, on aquest dimarts s'ha presentat l'Any Montserrat Torrent. "Tot el que ha passat a la meva vida és providencial. Fa tres mesos vaig tenir una pneumònia molt i molt greu i no em donaven la seguretat que me’n sortiria. Els metges que em cuiden em derivaran al psiquiatre quan vegin tots els concerts previstos ara que faig cent anys", ha afegit. Ella mateixa hi ha participat activament, en el disseny dels actes d'aquest centenari, que a més de concerts inclou exposicions i conferències, tant a Catalunya com a Espanya, Suïssa i Alemanya; un reguitzell d'activitats en què hi ha implicats molts deixebles de l'organista barcelonina. També hi ha molts festivals que la tenen ben present en les seves programacions del 2026: per exemple, el Festival Jordi Savall, el de Peralada, el de Pasqua de Cervera, el Bachcelona i l'Espurnes Barroques, entre d'altres.

No hi ha edat per reivindicar. Als premis Ciutat de Barcelona ho van fer els més joves però també, i de manera contundent, una artista de 97 anys que continua ben activa: l’organista Montserrat Torrent. "No m’esperava gens aquest premi", va dir la música per afegir ben aviat dues coses que la "preocupen molt": "L’Auditori de Barcelona no té orgue i això és inexplicable. I hi ha l’orgue de Sant Felip Neri que no aconseguim acabar. Barcelona és bona si l’orgue sona", assegurava la veterana artista que encara fa gires i publica nous treballs discogràfics. Collboni va dir que li semblava una reivindicació justa i que en prenia nota.

"Jo et beneeixo, instrument prodigiós. Beneeixo el teu cos material, fet de metalls i de fusta i de saviesa humana. I beneeixo la teva ànima, la música que et donarà vida". El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït amb aquestes paraules el nou orgue de l'església de Sant Felip Neri. L'instrument, imponent, té forma de lletra M i du el nom de Montserrat Torrent, la Dama de l'Orgue. "És un somni fet realitat, una gran il·lusió", deia Torrent aquest divendres unes hores abans de fer via cap a Sant Felip Neri. La benedicció i el posterior concert s'han fet davant de les més de tres-centes persones que omplien l'església, entre les quals hi havia la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i diversos representants del món musical català, inclòs un dels directors del Festival Sónar, Ricard Robles, i l'autor de la biografia de l'organista, Albert Torrens. També hi eren els organistes Bernat Ballbé i Juan de la Rubia, que han tingut un paper actiu en la cerimònia i que oferiran concerts a Sant Felip Neri els dies 5 i 12 de desembre, respectivament.

No tenen cap parentiu –això ho deixa clar d'entrada, malgrat la semblança de cognoms–, i tampoc és cap fan del repertori d'orgue per sobre d'altres. Va ser el seu encant a l'hora de parlar quan la van nomenar doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2008 el que va fer decidir al periodista Albert Torrens a endinsar-se en la vida de Montserrat Torrent i Serra. Organista, pedagoga, concertista incansable, aquesta "dama de l'orgue" rep reverències unànimes en el món d'aquest instrument magnànim que ella concep com una orquestra sencera, però en canvi no és tan coneguda per al gran públic, i això que estem davant d'una intèrpret que, com recorda Torrens, ha desenvolupat la carrera artística més longeva de tot l'Estat, amb innombrables concerts tant a casa com pels cinc continents. Fins a 1.600, cosa que suposa una mitjana de 50 anuals. Amb 94 anys continua pujant als pedals, i només la crisi del coronavirus li ha fet cancel·lar els seus compromisos a l'estranger. Altrament, res no l'atura.