No tenen cap parentiu –això ho deixa clar d'entrada, malgrat la semblança de cognoms–, i tampoc és cap fan del repertori d'orgue per sobre d'altres. Va ser el seu encant a l'hora de parlar quan la van nomenar doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2008 el que va fer decidir al periodista Albert Torrens a endinsar-se en la vida de Montserrat Torrent i Serra. Organista, pedagoga, concertista incansable, aquesta "dama de l'orgue" rep reverències unànimes en el món d'aquest instrument magnànim que ella concep com una orquestra sencera, però en canvi no és tan coneguda per al gran públic, i això que estem davant d'una intèrpret que, com recorda Torrens, ha desenvolupat la carrera artística més longeva de tot l'Estat, amb innombrables concerts tant a casa com pels cinc continents. Fins a 1.600, cosa que suposa una mitjana de 50 anuals. Amb 94 anys continua pujant als pedals, i només la crisi del coronavirus li ha fet cancel·lar els seus compromisos a l'estranger. Altrament, res no l'atura.