Aquest cop, sí: l'exdirector de l'Aula de Teatre de Lleida Antonio Gómez està sent investigat per un jutge. El jutjat d'instrucció número 4 de la capital del Segrià ha admès a tràmit la denúncia contra Gómez i les dues exdirectores del centre, Mercè Ballespí i Mireia Teixidó. Contra el primer hi ha una denúncia de la Fiscalia per un delicte d'abús sexual i un delicte continuat d'abusos sexuals, mentre que la causa contra Ballespí i Teixidó és per un delicte continuat d'omissió del deure d'impedir delictes. La denúncia que va fer el ministeri fiscal el 15 de setembre passat se sustenta en dos testimonis d'alumnes de l'Aula nascudes l'any 2000.

Un got de llet amb Cola Cao i un croissant farcit. Encara avui, gairebé una dècada més tard, la Maria recorda el que li va demanar un diumenge al matí en aquella cafeteria on ella treballava, al carrer Bisbe Ruano de Lleida, davant l’edifici on ell vivia. L’escena es va anar repetint durant mesos, fins que a poc a poc van establir un lligam més íntim. Ella tot just acabava de complir la vintena. Ell era un reconegut professor de teatre. La Maria ho va descobrir llegint el diari: li havien donat un premi. Un més. L’atracció va ser fortíssima. Des del primer moment.

La Fiscalia de Lleida ha denunciat l’exdirector i professor de l’Aula de Teatre de Lleida Antonio Gómez per un delicte d’abús sexual i un delicte continuat d’abusos sexuals. En l’escrit del 15 de setembre passat al qual ha tingut accés l’ARA, es denuncien també les exdirectores del centre Mercè Ballespí i Mireia Teixidó per "un delicte continuat d’omissió del deure d’impedir delictes". El ministeri fiscal demana al jutjat que admeti a tràmit el procediment i citi a declarar els tres investigats perquè veu "indicis suficients de criminalitat".

Ja podeu trobar a la plataforma gratuïta RTVE Play El sostre groc. I el 7 de març, si no hi ha canvis de programació, l’emetrà el Sense ficció de TV3. Aquest dissabte a la nit potser s’emporta un Goya. És el documental que relata els abusos sexuals patits per algunes de les alumnes de l’Aula de Teatre de Lleida del seu director i professor, Antonio Gómez. L’ARA va destapar el cas de la mà dels periodistes Albert Llimós i Núria Juanico i la directora Isabel Coixet l’ha transportat a la pantalla. El groc del títol fa referència al sostre de l’habitació on es van produir alguns d’aquests abusos i esdevé un element simbòlic tenyint algunes de les imatges que veurem, com si fos una capa asfixiant que embolcalla els records de les protagonistes. El groc, paradoxalment, és el color maleït del món del teatre, associat a la mala sort. La Cristina, la Violeta, la Sònia, la Marta, la Mireia, la Goretti, l’Aida i la Míriam exposen amb emoció però amb molta contundència no només les experiències traumàtiques sinó tot l’univers que es va construir al voltant d’aquella Aula de Teatre com a mecanisme de captació i coartada d’aquells abusos. Un espai amb finalitats pedagògiques que va ser la tapadora perquè Antonio Goméz i Ruben Escartín actuessin com a depredadors.

L'Aula de Teatre de Lleida ha portat aquest dimecres a la Fiscalia un nou cas d'abusos sexuals contra l'exprofessor i exdirector del centre Antonio Gómez. Una alumna del centre va explicar fa uns dies que havia patit una situació d'abús sexual durant una de les classes, segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA. Davant d'aquesta informació, l'Aula de Teatre de Lleida va activar el protocol per prevenir l'abús sexual i va traslladar-ho a la Fiscalia perquè investigui si poden ser constitutius de delicte. "S'estava fent una formació a classe sobre com detectar l'abús sexual. La noia va sentir-se identificada amb una situació que havia patit i ho va explicar. És la primera vegada que en parla públicament i la primera vegada que l'Aula de Teatre de Lleida activa el protocol", assenyala la directora de l'Aula, Ares Piqué. Els fets haurien passat el 2018, l'últim any que Gómez va treballar al centre abans de marxar-ne el juliol del 2019 amb una indemnització de prop de 60.000 euros.

Els homes acostumen a parlar sempre. Les dones, malgrat ser sovint expertes en l'assumpte en qüestió, callen pel que s’anomena síndrome de l’impostor. Però quan es tracta d’adolescents i el tema del qual es parla són els abusos sexuals, els rols s'intercanvien. Més de 250 persones van acudir aquest dimecres a la Llotja de Lleida per visionar el documental d’Isabel Coixet El sostre groc, una peça que denuncia els abusos sexuals comesos per Antonio Gómez durant 20 anys a desenes de menors de l’Aula de Teatre de Lleida. La majoria del públic era adolescent. Alumnes de batxillerat d’instituts com el Guindàvols o el Josep Lladonosa. També alumnes d’arts escèniques de la mateixa Aula, acompanyades per la direcció, o de cicles creatius al Leandre Cristòfol.

La Míriam, la Goretti, l'Aida, la Sònia, la Marta, la Violeta i la Cristina són les protagonistes d'El sostre groc, el documental d'Isabel Coixet sobre els abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida que va destapar una investigació periodística de l'ARA. Però elles són molt més que això: apassionades per la cultura i el teatre, lluitadores i, per sobre de tot, amigues. La pel·lícula, que s'estrena aquest divendres als cinemes, explica com han transcendit l'experiència dels abusos i han creat un sòlid lligam que les uneix i les ha fet fortes.

Les pel·lícules al voltant del cas Harvey Weinstein com ara Untouchable o She said (sobre la investigació periodística del New York Times) no presenten els abusos sexuals del productor de Miramax com uns fets aïllats, circumscrits a l'àmbit privat i fruit d'una ment pertorbada, sinó com un patró de comportament repetit i conscient que s'inscriu dins d'un sistema de poder (industrial, polític, cultural, social...) que els tolera.

“De vegades costa d'explicar per a què serveix el periodisme, però avui no costa gens: el periodisme serveix per això”, va dir la directora de l'ARA, Esther Vera, per obrir l'estrena a Barcelona del documental d'Isabel Coixet El sostre groc, que ahir dimarts es va projectar als Cinemes Comèdia amb la presència de les seves protagonistes, set exalumnes de l'Aula de Teatre de Lleida que van patir-hi abusos, i també dels periodistes de l'ARA que van donar veu a les víctimes per denunciar els fets, Albert Llimós i Núria Juanico. I el fet d'estar totes juntes i envoltades d'amics, família i companys d'un viatge molt dur va amarar d'emoció i aplaudiments espontanis la projecció de la pel·lícula i el col·loqui posterior, on es respirava satisfacció. “El procés del documental ha sigut molt sanador, vist en perspectiva és bonic”, explicava Aida Flix, intentant resumir els sentiments que l'embargaven. “A veure, no és agradable haver de ser aquí –matisava Goretti Narcís–. Però és emocionant veure tot el camí que hem fet des que fa quatre anys vam denunciar fins ara”.

El 2018 nou estudiants de l'Aula de Teatre de Lleida van presentar una denúncia per abusos sexuals contra dos professors del centre, Antonio Gómez –que també va ser-ne director– i Rubén Escartín. La denúncia va arribar tard; el cas es va arxivar perquè els fets, que s'havien produït entre el 2001 i el 2008, ja havien prescrit. Ara, quatre anys més tard, el cas es podria reobrir. L'advocada Carla Vall, com a representant legal de l'Ajuntament de Lleida i d'acord amb les denunciants, ha demanat la imputació dels dos professors però també la de dues de les anteriors directores del centre, Mireia Teixidó i Mercè Ballespí. "Aportem noves proves i possibles denunciants", ha explicat Vall, que ha especificat que alguns dels nous casos són d'alumnes del curs 2018-19 i que sumen les dues exresponsables de l'Aula a la denúncia per "no haver denunciat els fets en el seu moment".

El documental d'Isabel Coixet El sostre groc, fet a partir de la investigació de Núria Juanico i Albert Llimós al diari ARA, sobre els abusos sexuals que durant més de vint anys es van produir a l'Aula de Teatre de Lleida, s'ha emportat el XVI premi RTVE-Otra mirada. El sostre groc es va estrenar oficialment al Festival de Cine de Sant Sebastià el passat 23 de setembre, i va tenir una rebuda entusiasta i alhora reparadora, amb les protagonistes dempeus i emocionades en una de les llotges del teatre, rebent la comprensió de tot el públic sense que ningú les qüestionés.

"Jo sí que et crec". Després de quatre minuts d'ovació amb tot el pati de butaques del Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià dret, les protagonistes del documental d'Isabel Coixet El sostre groc han sentit com el públic cridava a l'uníson allò que necessitaven escoltar des de fa molt de temps, des que van denunciar els abusos sexuals que durant més de vint anys s'havien produït a l'Aula de Teatre de Lleida. L'estrena oficial del documental de Coixet ha tingut aquest dijous una rebuda entusiasta i alhora reparadora, amb les protagonistes dempeus i emocionades en una de les llotges del teatre, rebent la comprensió de tot el públic sense que ningú les qüestionés. Poc abans de l’estrena, elles mateixes havien recollit la menció especial del premi Dunia Ayaso. “Emocionants les seves protagonistes i la seva veritat. Perquè us creiem. I tant que us creiem”, deia la cineasta Ainhoa Rodríguez, presidenta del jurat, en l’entrega de la menció.

"El millor que m’emporto és el cercle". Qui ho diu és la Sònia, que aquest dijous veurà el seu rostre a la pantalla gegant del gran Teatre Victoria Eugenia del Festival de Sant Sebastià, on es projectarà El sostre groc, el documental d’Isabel Coixet fet a partir d’una investigació periodística de l’ARA. El cercle són elles. El símbol de l’amistat. Van conèixer-se denunciant els abusos sexuals que van patir quan eren adolescents a l’Aula de Teatre de Lleida. I a poc a poc van anar dibuixant el cercle.

Era el 29 de maig del 2020 al vespre quan vam rebre un missatge als nostres comptes d'Instagram: "Soc l'Ana Sánchez i treballo amb la Isabel Coixet. La Isabel ha llegit avui el vostre article i s'ha quedat molt tocada. Li agradaria poder fer alguna cosa a nivell més visual sobre el tema". El 23 de maig havíem publicat a l'ARA el reportatge sobre els abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida i els dies següents havien estat una voràgine de feina, dedicant-nos a acompanyar els testimonis després d'haver fet públiques les seves històries i a recollir les reaccions institucionals davant del cas.

Tot va començar quan la Goretti es va aixecar en una reunió de Dones a Escena i va dir allò que arrossegava des de feia 15 anys: “A la nostra ciutat també hi ha hagut abusos”. Al seu costat hi havia la Marta. Totes dues havien patit els abusos de l’Antonio Gómez quan eren adolescents. Totes dues recorden ara el procés que va començar aquell dia davant d’un grup de companyes de les arts escèniques que va comportar la denúncia contra Gómez i un altre professor. Un camí que va accelerar-se avui fa un any amb un article a l'ARA que explicava els 20 anys d’abusos a l’Aula de Teatre de Lleida i que ara Isabel Coixet converteix en documental.

El 23 de maig del 2020, l'ARA va publicar un reportatge en què explicava els abusos sexuals que havien patit desenes d'alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida –algunes menors d'edat– per part de dos professors durant més de dues dècades. Un any després d'aquell article, la cineasta Isabel Coixet prepara una pel·lícula documental que donarà veu als testimonis per reflectir el procés viscut des del moment de patir els abusos fins a l'hora de prendre la decisió de denunciar-ho a la justícia, explicar-ho al seu entorn més proper i fer-ho públic. El documental es titularà El sostre groc i es rodarà entre Lleida i Barcelona. "Quan vaig llegir l'article em va tocar d'una manera especial. Tenia ganes d'escoltar-les a elles i vaig pensar que mitjançant un documental se'n podria parlar més i aportar-hi una altra dimensió", explica Coixet, que l'any passat va ser guardonada amb el Premio Nacional de Cinematografía.

Més control i més transparència. És el que pretén l'Ajuntament de Lleida amb la nova concessió per a l'Aula de Teatre de Lleida, un procés que s'obrirà aquest estiu i que respon a l'escàndol d'abusos sexuals que va esclatar a la institució ara farà un any. El cas destapat per l'ARA fa portar el consistori que encapçala Miquel Pueyo a replantejar-se el futur de l'Aula de Teatre, posant sobre la taula la possibilitat de municipalitzar el projecte. Finalment, aquesta opció s'ha descartat, però s'impulsarà un nou model que garanteixi més control públic del servei.

“No callarem 20 anys més”, deia una pintada gegant al costat de la Paeria de Lleida, on ahir al vespre es van aplegar prop de 500 persones per donar suport a les noies que van patir els abusos sexuals de dos professors, Antonio Gómez i Rubén Escartín, a l’Aula de Teatre de Lleida. El col·lectiu Dones a Escena va ser l’encarregat d’organitzar l’acte, en què hi havia sis de les nou noies que van alçar la veu per denunciar els dos professors. “És un acte d’autoreparació”, deien entre abraçada i abraçada, entre llàgrima i llàgrima.

El 23 de maig del 2020 l'ARA va destapar els abusos sexuals que van patir un grup d'alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida per part de dos professors, sobretot d'Antonio Gomez, que ser director del centre. Arran de la investigació, el Síndic de Greuges va obrir una actuació d'ofici que ha conclòs ara posant de manifest la necessitat de reparar el dany que van patir les víctimes i instant l'entitat municipal a revisar el model de funcionament, ja que durant anys el centre no ha tingut "cap normativa per protegir l'alumnat de l'abús sexual ni tampoc es van fer actuacions d’inspecció".