Carreteres, vies de tren i rius. Aquests són els tres elements principals que divideixen el municipi de Montcada i Reixac, i deixen marcat un territori amb ferides grises. A part de la divisió territorial i un paisatge en què predomina el gris per sobre de qualsevol altre element. Aquestes cicatrius territorials del municipi també deixen al descobert la fragilitat d’una natura que s’ha d’obrir pas entre murs de ciment, asfalt i ferro.

L’afluència massiva de banyistes a les platges de la Costa Daurada és una constant que s’incrementa amb el temps, afavorida per unes temporades que cada vegada són més llargues. Un cop més, els professionals del socorrisme denuncien la manca d’efectius per fer-hi front, alerten de la dificultat de realitzar una correcta vigilància i manifesten la impossibilitat de reforçar-la amb tasques de prevenció. La responsabilitat individual dels banyistes és clau. Cal seguir les indicacions, respectar les normes de seguretat, ser conscients dels riscos i actuar amb responsabilitat.

La desurbanització del passeig marítim de la Pineda és una mesura pensada per minimitzar l’impacte del canvi climàtic sobre la regressió del litoral. Un projecte dissenyat per renaturalitzar l’espai costaner i reduir la pressió humana sobre les platges. A les portes de l’estiu, les obres xoquen frontalment amb l’arribada de milers de turistes en busca de sol i platja, costi el que costi. Preservar la costa i adaptar-la als nous reptes mediambientals és una necessitat imprescindible i urgent, però repensar el model turístic també.

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

Diuen que les criatures neixen amb un pa sota el braç, però les mares naixem amb una càmera enganxada a la mà. Amb l’arribada del meu primer fill, com moltes altres dones, vaig començar a fotografiar compulsivament la nova persona que havia sortit de les meves entranyes. Dia rere dia, setmana rere setmana: un infant és un projecte en expansió, un canvi constant, un cartell de carpe diem amb potes.

L’acceleració social persistent i amb poques expectatives de pausa ens obliga a buscar equilibris constants per mantenir estable l’equació entre salut i benestar. L'augment de les demandes laborals i personals requereix una gestió acurada del temps i l'energia. La importància de la salut mental i emocional es reconeix més que mai, i es fomenten pràctiques imprescindibles com l'exercici físic. Una peça clau i molt necessària en una agenda cada cop més saturada.

El 31 de desembre va morir Colita, fotògrafa, artista desbordant de personalitat, que ha testimoniat i documentat amb la seva obra seixanta anys d’història del país. La Gauche Divine, esclar, però també la Barcelona del tardofranquisme, la Transició democràtica, la ciutat preolímpica, l’arrelament del flamenc a Catalunya, el cinema de l’Escola de Barcelona… Colita va fer centenars i centenars de retrats memorables.

Anys d'imatges de plats voladors, llums desconegudes, imatges del Pentàgon i fins i tot l'autòpsia d'un suposat alienígena. El debat sobre els anomenats objectes voladors no identificats, més coneguts com a ovnis, porta dècades damunt la taula, i recentment ha tornat a tenir protagonisme després que un exmilitar nord-americà declarés a finals de juliol que el govern del país amaga “restes no humanes”. En la compareixença davant del Congrés dels Estats Units, l'oficial David Grusch va parlar d'un programa secret que situaria el govern nord-americà en una "guerra freda públicament desconeguda", amb nacions adversàries per aconseguir el control de la tecnologia que utilitzarien les suposades aeronaus alienígenes per així "obtenir avantatges asimètrics de defensa nacional". Una "cursa armamentística" que, segons Grusch, la Casa Blanca hauria mantingut en silenci durant vuit dècades i hauria "amagat il·legalment" l'existència d'aquesta iniciativa. Un fet que el Pentàgon ha negat.

A finals del segle XIX, cap al 1890, van aparèixer els primers retrats dels nadius americans. Amb els pioners occidentals, que viatjaven a la recerca de fortuna i de terres, també van arribar persones empàtiques i sensibles, que no van trigar a adonar-se que en aquell moment, en aquell lloc del món, es destruïa una manera de viure. Seves són les fotografies, sovint en escenaris preparats, amb una mirada romàntica que recorda l'època precolombina.

En uns temps tan convulsos com els actuals cada vegada és més difícil sentir parlar de la bellesa, o veure exposicions d’artistes per a qui experimentar la bellesa sigui un puntal de la seva obra. Així que l’exposició que la Fundació Foto Colectania dedicarà al duet format per Ángel Albarrán (Barcelona, 1969) i Anna Cabrera (Sevilla, 1969) a partir del dia 28 de juny serà una oportunitat per evadir-se de les vicissituds de la vida diària i submergir-se en un món de somni ple d’imatges amarades de referències artístiques i literàries, sovint orientals, en les quals les idees preconcebudes del temps, el lloc o la identitat no són vàlides.

L'equip d'editors gràfics de l'ARA ha seleccionat 10 fotografies del 2022, una tria personal que, més enllà de la trista guerra a Ucraïna, ens acosta a esdeveniments esportius, socials i científics, entre altres imatges de valor documental que han quedat gravades a la nostra retina aquest 2022 que s'acaba.

Tinc la casa plena de fotografies. Emmarcades, les penjo a les parets, o les recolzo als volums de les llibreries o les tinc damunt de la taula o de la calaixera de l’entrada. N’hi ha de tota mena: dels últims estius, de quan els fills i els nebots eren petits, de la nostra pròpia infància en blanc i negre o les més antigues dels pares, els avis, fins i tot els besavis.