Fuster descriu Diccionari per a ociosos d’aquesta manera: “Em limito a reunir en un volum una sèrie incoherent d’escrits, diversos en el tema i d’extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig»". No obstant, Consells, proverbis i insolències, el llibre que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua m’ha proposat de traduir per celebrar l’Any Fuster, és tota una altra cosa.

Comprenc que resulti difícil d'admetre, però hauríem de començar a reconèixer als manifestants rojigualdos que proliferen darrerament per moltes ciutats espanyoles, als que dissabte van acolorir la barcelonina plaça de Francesc Macià (per a ells, encara, de Calvo Sotelo), una certa dosi de raó quan criden, i malmeten llurs bateries de cuina, per protestar contra la "dictadura chavista". Potser parlar de "dictadura" és exagerat; tanmateix, aquesta obsessió per anar perllongant quinzenalment l'estat d'alarma malgrat la ràpida minva de suports parlamentaris contrasta vivament amb les fórmules de governança que, enfront de la pandèmia, apliquen molts països del nostre entorn, i desprèn una desagradable aroma de Xi Jinping.