Topo amb anuncis d’hotels, spas i altres experiències vacacionals: la idea de cuidar-se, de tenir cura d’un mateix, està substituint l’antic clixé de “desconnectar”. Els orígens de la cosa són millennials i, per tant, irònics i autoconscients: selfies fetes una nit de divendres lluint barnús, tovallola al cap, tractament facial, copa de vi i sèrie, sota l’etiqueta #selfcare com a revolta contra la pressió social. Podria estar fent contactes i multiplicant el meu capital sexual, però escullo cuidar-me el cos i l’ànima. De manera anàloga, cuidar-me a les vacances és declarar que no dedicaré l’agost a aprendre la història d’unes pedres ni a produir fotos més memorables que les dels meus amics.

“Si poguèssim parlar obertament, tenim històries per escriure un llibre sencer”, expliquen entre rialles alguns treballadors de l’Hotel Juan Carlos I. Cal deixar clar que totes les veus contactades per fer aquest reportatge han demanat l’anonimat, ja que es tracta de treballadors que prefereixen mantenir-se a l’ombra. Totes excepte l’expresident del Barça i president del grup Husa, Joan Gaspart, que s’ha prestat a explicar en una conversa amb l’ARA alguns dels grans hits de l’Hotel Rey Juan Carlos I –actualment anomenat Fairmont Rey Juan Carlos I i al caire de la fallida– de l’època en què ell n’era el gestor.

Feia mesos que diversos operaris remenaven en una nau de més de mil metres quadrats situada al mig de la primera superilla de Barcelona, al barri de les Corts, sota el Camp Nou. "Entraven i sortien camions i hi havia força paletes, i això, esclar, despertava dubtes", explica una botiguera. El barri n'anava ple, però ningú no sabia què hi feien fins que va aparèixer una xemeneia gegant inconfusible: hi estaven construint una macrocuina fantasma, un espai per a fins a uns 40 restaurants que únicament fan menjar per repartir a domicili. "És una vergonya, no pot ser que ho deixin fer al mig del barri", protesta Ana Ramon, portaveu de les associacions veïnals de les Corts.

Mobilitat

A partir del dilluns 8 de febrer es permet la mobilitat per dins de la comarca de dilluns a diumenge i només se'n podrà sortir per una causa justificada, com per treballar o per anar a l'escola. Desplaçar-se a la segona residència no estarà permès com a excepció per saltar-se el confinament.

]]>

El tancament de bars i restaurants decretat pel Govern per combatre la segona onada de la pandèmia de coronavirus ha tornat a disparar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) a Catalunya: en només una setmana s'eleven en 4.871 al sector i afecten un total de 41.054 treballadors.

]]>

Als 40 s’hi pot arribar de dues maneres. De forma digna, és a dir, amb els deures fets: nòvios varis, amors i desamors, separacions i reconciliacions; aventures, desventures i històries per no dormir. O bé, s’hi pot arribar amb els deures per fer, que vol dir amb tot l’anterior pendent de fer i amb les ganes i necessitat física (i intel·lectual) de recuperar el temps perdut. La primera és la bona opció; la segona, és l’alternativa que et porta a estar una mica fora de lloc. Perquè segons quines actituds en segons quins contexts fan que alguna cosa grinyoli i no acabi d’encaixar. Dit això, arribar als 40 no té res de dur ni depressiu més enllà d’incorporar el número 4 davant del doble dígit, un fet que sona fort i imposa perquè ens han venut que és el principi del declivi definitiu.

]]>

El sector turístic català ha dit i repetit que aquest serà “un any perdut”, però malgrat el seu reiterat catastrofisme, tenia esperances de poder salvar els mobles aquest estiu. Just abans que arribi l’agost, el mes per antonomàsia de les vacances, ja sap que no es pot fer il·lusions.

]]>

Una de freda i una de calenta. El Camp de Tarragona ha estrenat avui la fase 2 amb certa alegria al comerç i a la restauració, però amb cinemes i teatres tancats. Els cinemes, per falta d'estrenes, segons una portaveu de Parc Central, centre comercial de Tarragona amb l'última planta ocupada per cinemes Yelmo, i els teatres perquè ja havien suspès tota la temporada fins al mes de juny, segons l'Ajuntament de Tarragona. A la ciutat veïna de Reus, el teatre Bartrina tampoc aixeca el teló, i per al Fortuny caldrà esperar al 31 de maig.

]]>

“Per a qui viu l’hosteleria a les venes, ara és el moment de viure-la de veritat, amb més optimisme que mai. El client no pot veure que darrere la barra hi ha mala cara, resignació, tristesa... Ara més que mai, somriure i optimisme!” Qui coneix el Toni sap que aquest és el seu caràcter. Fa trenta-cinc anys que regenta La Tassa al carrer Sèneca, i afronta la fase 1 del desconfinament amb embranzida. Ja fa una setmana que fa entrepans i cafès per emportar. Encara no ha habilitat la seva miniterrassa, però es prepara per a la fase 2, quan anul·larà una de les taules de l’interior i comptarà amb una de les seves dues treballadores habituals: “A mi aquesta crisi terrible m’ha agafat vestit, ja no tinc problemes econòmics, però penso en aquells que acaben de començar, que tenen deutes i incerteses de futur...” El seu negoci és al límit entre Sant Gervasi, l’Eixample i Gràcia, el barri que té tanta vida de plaça i terrassa.

]]>