Les solemnes columnes de marbre de l'interior del palau madrileny on un dia va viure Felip V, el Palau Neptú, han estat testimonis de la recuperació del premi Blanquerna que la Generalitat atorga a personalitats de diferents àmbits per la seva "contribució a la projecció de Catalunya". Però també per haver teixit "llaços entre la societat espanyola i catalana en general, i madrilenya en particular", en paraules de Salvador Illa. Des d'aquest dimarts, a la llista de noms que han estat guardonats en alguna de les dinou edicions passades, des d'Adolfo Suárez el 1994, fins a Esther Koplowitz l'any 2008, s'hi afegeix ara el poeta, crític, professor i actual director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.

El poeta, crític, professor i actual director de l'Instituto Cervantes, Luis García Montero, ha estat guardonat amb el vintè premi Blanquerna, segons ha anunciat aquest dimarts el Govern. Es tracta d'un reconeixement honorífic que la Generalitat recupera després de set anys sense entregar-se i que reconeix la trajectòria de persones o entitats que han contribuït a projectar Catalunya en l'àmbit estatal. Per al Govern, és un guardó que "ajuda a teixir llaços entre Catalunya i la societat civil espanyola en general i la madrilenya en particular". De fet, l'entregarà el president Salvador Illa al 18 de novembre al Palacio Neptuno de Madrid.

Per primera vegada se celebra a Barcelona la trobada anual de directors dels Instituts Cervantes del món, que l'Ajuntament de Barcelona ha aprofitat per anunciar una beca d'investigació sobre Cervantes i una trobada de Ciutats Cervantines a Barcelona el 2025. El director de la institució, el poeta Luis García Montero (Granada, 1958), veu aquesta cita com un gest en defensa de la diversitat lingüística, la principal bandera del seu discurs. Aquest dimarts ha participat a una de les reunions de treball la reina Letícia, a la qual no han assistit els regidors de l'oposició. Montero, un intel·lectual d'esquerres que havia mostrat afinitat pel cas català, avui revisa el Procés amb ulls crítics.

Fins ara els instituts que vetllen per promocionar el català, el castellà, el basc i el gallec havien treballat per separat. A partir d'aquest dimarts, l'Institut Ramon Llull, el Cervantes, l'Etxepare Euskal Institutua i el Consello a Cultura Galega han signat un acord de col·laboració a través d'una videoconferència que s'ha pogut seguir per YouTube.