Tot i els problemes de Hannah Gadsby amb Netflix, la humorista ha tornat a estrenar un altre monòleg a la plataforma. Fa un parell d’anys, el director de Netflix, Ted Sarandos, va defensar els monòlegs de Dave Chapelle i els seus acudits contra el col·lectiu trans. Per fer-ho, va utilitzar el nom de Gadsby com a mostra de la sensibilitat de Netflix amb les propostes alternatives LGTBIQ+ que també oferien. Gadsby es va indignar amb ell i, a través de les xarxes, li va enviar un missatge: “T’escric per demanar-te que preferiria que no em fiquessis en els teus merders. Ara encara he de lidiar més fort amb l’odi i la ràbia que descarreguen contra mi els fans de Chapelle cada vegada que s’embutxaca vint milions de dòlars per deixar anar la seva visió parcial i emocionalment atrofiada del món. No em pagues prou per haver d’aguantar les conseqüències que el discurs de l’odi té en el món real i que tu et negues a admetre. Foteu-vos tu i la teva secta d’algoritmes amorals”.

Fa quatre anys, Hannah Gadsby (Tasmània, 1978) va noquejar el món de la comèdia amb Nanette (Netflix), un monòleg en el qual passava comptes amb ella mateixa –assegurant que no tornaria a fer humor de les seves febleses– i amb la societat que durant anys l'havia marginat i agredit pel fet de ser dona i lesbiana. En el monòleg, Gadsby compartia de manera descarnada experiències traumàtiques com agressions homòfobes o una violació, i l'espectador podia passar pràcticament en cinc minuts del riure al plor. La còmica, llicenciada en història de l'art, acaba de publicar Els deu passos cap a Nanette (Columna), unes memòries en què explica els moments de la seva vida que la van portar a escriure el monòleg que la va llançar a la fama.