"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

Quan neix el primer fill, molts pares senten la necessitat de donar exemple. Comencen a fer sistemàticament coses que abans no feien gaire sovint (o mai). Veuen menys la tele i se’n van a dormir més d’hora (o almenys ho intenten). S’esperen davant del semàfor vermell i no travessen el carrer fins que no surt el “senyor verd”. Intenten menjar més sa. Deixen de beure alcohol o de fumar, almenys dins de casa. Mengen a taula, tots junts com una família, i no al sofà davant de la tele. Intenten no dir paraulotes. Recullen la roba bruta de terra i endrecen una mica la casa. Es renten les mans abans de menjar (o ens volen fer creure que, quan no tenien fills, es rentaven sempre les mans?). Passegen més pels parcs i juguen menys a videojocs. A les botigues, si van amb el nen, diuen més sovint “sisplau” i “gràcies”. Cuinen una mica més a casa i redueixen el consum d’ultraprocessats, sobretot dels més repugnants. Per postres hi ha cada cop més fruita i menys dolços i natilles. En uns mesos, rentar-se tots junts les dents es convertirà en una important celebració familiar.

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

Hi ha nadons i infants que, segurament, són més intensos que d’altres: ploren més sovint, reclamen molta atenció i ho viuen tot d’una manera molt més intensa. De vegades, els pares poden sentir-se desbordats per la situació. Però ¿poden definir-se com a nadons o infants d’alta demanda? Félix Castillo, cap del servei de neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, treu importància a aquesta etiqueta i opta per no utilitzar-la. “Els nens, quan neixen, sempre són dependents. Que siguin més o menys demandants només dependrà del caràcter de cadascú. Simplement, són nadons normals que depenen de la seva mare i, com a tals, tenen el comportament d’un nen que fa poc que ha nascut”.

Seguint el model d'altres malalties infeccioses respiratòries com la grip, els infants s'han considerat des del principi de la pandèmia del covid-19 com grans transmissors del coronavirus. Per aquest motiu, com a mesura de precaució, el departament de Salut va decidir tancar les escoles el 13 de març. Ara una sèrie de pediatres qüestionen aquesta hipòtesi inicial basant-se en múltiples estudis que s'han fet a nivell internacional i que han permès seguir el comportament del virus, segons ha informat TV3. Pere Soler, cap de Patologia Infecciosa del Servei de Pediatria de la Vall d'Hebron, assenyala en declaracions a l'ARA que a les escoles i a les atencions primàries pediàtriques no es van produir brots perquè "els nens s'infecten molt menys". "Després de quatre mesos d'epidèmia a Catalunya s'ha vist que els infants s'han infectat poc i generalment amb formes lleus", afirma Soler. Pel que fa al seu grau de contagiositat, les primeres dades demostren que "no formen part significativa de la cadena de transmissió" i que hi ha hagut poc contagi intrafamiliar a partir dels nens. A la Vall d'Hebron, assenyala, han tingut només 28 casos infantils de covid-19, davant d'uns 3.000 d'adults.