Enguany s’ha commemorat el 150 aniversari del naixement de l'assagista anglès Gilbert K. Chesterton (1874-1936), per bé que aquí lamentablement s’ha celebrat ben poc, vista la relació que havia tingut amb la intel·lectualitat catalana. Chesterton, el gran mestre de la paradoxa, té sentències tan bones com aquesta, de molt abans que nosaltres descobríssim que vivim en temps, més que líquids, liquats: “La tolerància és la virtut dels que no tenen conviccions”. Per pensar-hi, oi? 

Més que no pas un escriptor o un intel·lectual, G.K. Chesterton és tot un continent literari. Les dimensions i la diversitat de la seva obra conviden a llegir-la, però sobretot a explorar-la. Autor d'un centenar de títols, va tocar tots els gèneres: el conte, el teatre, la novel·la, el periodisme d'opinió, la crítica de llibres i art, la biografia, les apologies de caràcter religiós... També va ser un polemista incansable -contra el capitalisme i el socialisme, a favor del cristianisme i de la justícia social-, amb una facilitat esbalaïdora per a l'estocada aforística, l'observació insòlita i tonificant, i el comentari ideològic ple de seny, sagacitat i malícia. "La tolerància és la virtut de l'home que no té conviccions", va dir una vegada. Un dels seus entusiastes més il·lustres, Jorge Luis Borges, que va agafar de Chesterton el gust per les paradoxes entre entremaliades i transcendentals, va afirmar que " su vastísima obra no encierra ni una sola página que no ofrezca una felicidad ". Si això és cert, la publicació en un sol volum (de 938 pàgines) de tots Els relats del pare Brown constitueix, per als lectors catalans, una promesa de felicitat massiva.