Dimarts fa quaranta anys, a les vuit del vespre, el rètol “Any 1, 16.1.84, Programa N. 01” va aparèixer sobreimpressionat al vídeo de capçalera de TV3, la presentadora Cristina Fabregat va anunciar que començaven les emissions regulars de la cadena i pocs minuts més tard es va emetre el primer Telenotícies, conduït per Maria Gorgues i Enric Calpena. Tot tenia una aparença senzilla i precària vist amb ulls d’avui, però moderna i desencarcarada per a l’època. Vint anys després dels pioners de TVE a Catalunya, el nostre país i el món sencer van ser explicats en català als catalans, i des de llavors s’han mantingut sense interrupcions a les nostres pantalles. 

La cita amb Enric Calpena (Barcelona, 1960) és en un bar del Raval barceloní. De camí, recorda que els aficionats del Barça es troben a Canaletes perquè just a sobre hi havia la seu del diari La Rambla, on informaven dels resultats. Explica que la placa a dos carrers on es parla de la fundació del Barça no és exactament on hi havia el gimnàs Solé el 1899 i recorda l’assassinat del Noi del Sucre. Recuperar la història de Catalunya s’ha convertit en la seva passió, i això l'ha dut a escriure llibres com En guerra (Grup 62, 2023), on novel·la les peripècies del Barça durant la Guerra Civil.

Els lectors amb una mica de memòria encara recorden Tenim un nom, la novel·la amb què Vicenç Villatoro reconstruïa el viatge a París d'un adolescent amb el seu pare per veure la final de la Lliga de Campions entre el Barça i l'Arsenal el 2006. El partit va acabar amb la segona Copa d'Europa blaugrana: va ser el cim de l'etapa de Frank Rijkaard com a entrenador, i era el tercer any de l'era Joan Laporta. El llibre, publicat el 2010, va guanyar el premi Ramon Llull, en aquells moments el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 90.000 euros.