El cervell de Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és tan privilegiat que és capaç de connectar els contes de Les mil i una nits amb els perills de la intel·ligència artificial, la importància de les biblioteques i una lliçó encara vàlida de la psicoanàlisi. "Sense imaginació no hi ha futur —defensa des d'una de les sales de la Universitat Oberta de Catalunya, poc abans de rebre el doctorat honoris causa al conjunt de la seva trajectòria—. Tot el que hem construït i totes les solucions per superar obstacles han vingut de la imaginació. El més important que podem oferir als joves és el superpoder de la imaginació". L'hem de "protegir, honorar i respectar" igual que Aladí fa amb la llàntia màgica que troba a dins d'una cova i que és el punt de partida del nou llibre de l'autora d'Escrit al cos (1994) i Per què ser feliç quan podries ser normal? (2011).

A Jeanette Winterson (Manchester, 1959) sempre li ha agradat la nit i tot el que comporta: la foscor, el misteri i els fantasmes. Encara que els esperits, benèvols o venjatius, ja hagin aparegut en algun llibre seu, no ha estat fins ara que l'autora britànica els ha dedicat un llibre sencer, Días de fantasmas (Lumen). Inclou "tretze relats de tema sobrenatural desvinculats del gènere de terror", segons explica l'autora, que participarà aquest dissabte al festival Kosmopolis del CCCB, el mateix lloc on va presentar Frankisstein (Periscopi/Lumen) el 2019, mesos abans del confinament.

"Els humans hem acabat fent realitat tot el que abans havíem somiat: no podíem volar, però vam inventar els avions; ens intrigava la Lluna, i hi vam acabar viatjant; desitjàvem poder-nos comunicar més de pressa i vam crear internet", explica l'escriptora Jeanette Winterson des de casa seva, a Londres. Després de Frankissstein (Periscopi/Lumen, 2020), on un jove transgènere s’endinsa al món de la intel·ligència artificial i s’enamora d'un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència, l'escriptora anglesa va voler continuar indagant en la ciència i tecnologia.

El 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

“Per què ser feliç quan podries ser normal?” Aquesta pregunta tan desconcertant i extraordinària és el títol de l’últim llibre de Jeanette Winterson que ha publicat Periscopi, amb traducció de Dolors Udina. Són les memòries de l’autora i tinc moltes ganes de llegir-les perquè m’agrada com escriu, però em sembla que el que farà que passi davant d’altres llibres és el títol: ja m’ha guanyat.

Fa uns deu anys, Jeanette Winterson (Manchester, 1959) va travessar una crisi personal agudíssima. Per mirar de trobar respostes al desassossec que l’assaltava, va començar a furgar en uns orígens incerts: era una nena adoptada que havia passat una infantesa complicada en una casa de devots pentecostals que creien que l’Apocalipsi era el millor dels finals possibles. N’havia fugit als setze anys després de descobrir la seva homosexualitat, una faceta que no podia ser ben rebuda de cap manera per la senyora Winterson adoptiva, que la considerava una pràctica del dimoni. Fugir no és una solució per sempre, però, i Winterson demostra, amb aquest llibre escrit amb la urgència de les veritats que cremen dins de les persones, que allò que deia l’oracle de Delfos continua sent un dels millors consells per mirar de viure en pau: «coneix-te a tu mateix».