A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Ha desaparegut el cocodril del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Hi ha sis grups de persones que són sospitoses i cadascú té motius per haver comès el robatori. Qui ha estat? Així comença el Cluedo en viu en el qual ningú és qui diu ser. Els participants, distribuïts per equips, posaran a prova el seu enginy a través d’una sèrie de proves, l’anàlisi de pistes i la defensa de les acusacions que els incriminen. El lloc dels fets és el Centre Martorell d’Exposicions, amb la Ciutadella com a teló de fons. “Si vols un públic diferent has d’oferir propostes diferents”, diu la Montse Ballester, tècnica del departament d'Educació i Activitats del Museu, en preguntar-li d’on neix aquesta iniciativa. “Volíem oferir una activitat enfocada a un públic més jove, que és el més complicat de portar als museus”. 

Al mar Mediterrani, bressol de tantes civilitzacions, la púnica va ser la primera realment cosmopolita i la que va fer el primer intent de globalització. Ho recull un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature, impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha analitzat el genoma de 210 individus de 14 jaciments a Espanya, el nord de l'Àfrica i les illes italianes de Sicília i Sardenya.

“Puc entrar aquí?”, pregunta Carles Lalueza Fox (Barcelona, 1965) a una de les responsables de comunicació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es refereix a travessar una barrera que separa els visitants d’una pell d’elefant naturalitzada i un esquelet de rinoceront blanc. Es nota que acaba d’aterrar com a director. “Puc enfilar-me a l’elefant”, diu amb el sentit de l’humor que el caracteritza. A més d’aquesta ironia, Lalueza té una trajectòria brillant en l’àmbit de la paleoantropologia. El 2010 va ser un dels autors que va signar l’article publicat a la revista Science en què es demostrava per primer cop que els humans actuals tenim ADN neandertal. La seva recerca ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona d’investigació científica i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. També és autor d’onze llibres divulgatius, entre els quals destaquen Palabras en el tiempo (Crítica, 2013 ), Races, racisme i diversitat (Bromera, 2002), guanyador del premi de divulgació científica Estudi General o Quan érem caníbals (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008), guardonat amb el Premi Prismas al millor llibre de divulgació científica publicat a Espanya.

El Museu de Ciències Naturals renovarà la direcció per la jubilació de la primatòloga Anna Omedes, que va accedir al càrrec el 1999. L'1 de maig s'acabarà el contracte d'Omedes, després de 23 anys, i la previsió és que durant els seus últims mesos faci traspàs de funcions amb el nou responsable del centre. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona, al qual està adscrit el consorci que comparteix amb la Generalitat de Catalunya, no ho ha comunicat públicament, el concurs està obert tal com es pot veure a la web del museu. Segons les bases, el termini per presentar candidatures és fins al 2 de novembre i requereix redactar un projecte, a més dels mèrits.

Coincidint amb el cap de setmana de l'Orgull, l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, portava aquest dissabte al matí una mascareta amb el lema LGTBCN per presidir la posada de llarg del Terrat Viu del Museu de Ciències Naturals. I la nova coberta verda llança més missatges feministes i uns altres de compromesos amb la sostenibilitat: el Terrat Viu és obra de l'arquitecta Conxita Balcells, així que una dona ha resolt els problemes i s'ha fet seu un edifici d'un dels duets més poderosos del món de l'arquitectura, format per Jacques Herzog i Pierre de Meuron. El resultat és una obra ambiciosa i alhora aparentment senzilla, i ho ha fet tenint com a testimonis els gratacels de tres col·legues catalans: la torre d'oficines CZF, de Josep Lluís Mateo; l'Hotel Princess, d'Oscar Tusquests, i la Torre Telefònica, de Enric Massip.

El 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, no hi havia ni un núvol al cel. De sobte, va refulgir una enorme bola de foc, van aparèixer núvols de fum i es va sentir un so estrident. Primer, segons els testimonis, va ser com el so del foc d’artilleria i després com l’espetec dels mosquetons. Alguns ho van interpretar com un missatge del cel: era el dia de Nadal i Europa estava immersa en la Guerra de Successió. Malgrat que austriacistes i borbònics ho van intentar utilitzar políticament, en realitat era un meteorit que es va batejar, molts anys més tard, amb el nom de Meteorit de Barcelona i del qual fins avui es creia que no se n’havia preservat cap fragment. En el moment que va caure, però, ningú va dubtar que era un missatge diví, perquè fins a finals del segle XVIII no es va arribar a la conclusió que les "boles de foc" venien de l'espai.