El 2023, els responsables polítics de tot el món hauran de gestionar una confluència de xocs econòmics, polítics i climàtics. Com que els governs no poden solucionar aquestes crisis per si sols, faran falta líders polítics hàbils capaços de mantenir unides les societats i de permetre que comunitats i empreses facin un pas endavant i s’ocupin de la seva part. El que el món necessita desesperadament són funcionaris públics i polítics disposats a innovar i preparats per fer-ho.

"Suècia és una superpotència humanitària", va declarar orgullós el 2013 Carl Bildt, llavors ministre d'Exteriors del govern consevador de Fredrik Reinfeldt. La fita s'havia aconseguit després de dècades de creixent inversió en cooperació internacional, fet que va consolidar el país escandinau com un dels líders mundials en ajuda per al desenvolupament. Ja fa més de 50 anys, el 1968, que el Parlament suec va establir l'objectiu de destinar l'1% de la riquesa del país a ajuda internacional. Des de llavors, tots els governs, fossin socialdemòcrates o conservadors, s'hi havien compromès. Fins ara.

El món ha superat aquest dijous la fita inicial que s'havia marcat de recaptar 7.400 milions de dòlars (8.235 milions d'euros) per finançar programes de vacunació global durant els pròxims cinc anys. Més de 50 països i organitzacions sense ànim de lucre s'han compromès a donar, per al mateix període de temps, 8.800 milions de dòlars (9.790 milions d'euros) destinats a programes d'immunització per a 300 milions de nens de totes les vacunes recomanades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).