El projecte establert de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per construir un edifici de l’Audiència Provincial a l’actual "solar històric” de la ciutat (passeig Lluís Companys, 1-5) és un total despropòsit. I ho és tant en termes de contingut com de procediment.

L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Reconquerir de verd racons ara "oblidats" de Barcelona com interiors d'illa o solars sense urbanitzar. Aquesta és la gran aposta del govern de Jaume Collboni en el camp de l'urbanisme climàtic aquest mandat. L'alcalde de la capital catalana ha presentat aquest dimecres el Programa d'Espais de Proximitat i Interiors –batejat internament a l'Ajuntament com a PEPI–, amb el qual es proposa actuar en 71 espais de la ciutat durant aquest mandat per guanyar fins a 22 hectàrees de verd. "Volem convertir espais que ara no són ciutat en espais que siguin d'ús i de gaudi ciutadà", ha resumit Collboni.

L'Ajuntament de Barcelona vol fer que els vianants guanyin protagonisme al voltant de l'estació de Sant Andreu Comtal. El consistori invertirà 9 milions d'euros en quatre actuacions que començaran aquesta primavera per afavorir la "mobilitat sostenible" i millorar les connexions als barris del districte. L'actuació més destacada començarà a materialitzar-se al maig i servirà per urbanitzar l'entorn de la nova estació de Rodalies, que està previst que s'estreni la segona meitat d'aquest 2022.

42 quilòmetres de platges metropolitanes amb una longitud de 30 quilòmetres, 52 parcs en 34 municipis que ocupen gairebé tres milions de metres quadrats i 60 quilòmetres de camins fluvials per fer a peu o en bicicleta. És una definició de la metròpolis barcelonina potser poc coneguda però que, any rere any, guanya pes a l’hora d’explicar-la, ja que la seva infraestructura verda ocupa el 52% del territori, del qual un 71% correspon a espais de gran valor ambiental. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que forma part dels principals espais naturals i oberts del territori metropolità, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat, s’encarrega de la planificació, el disseny, la transformació, la gestió i la conservació dels espais fluvials, les platges i els parcs de la metròpolis i posa l’accent en les necessitats ambientals i socials de cada espai.

Un esplugabous passejant per sobre d'una tanca a Barcelona. La imatge d'aquest ocell propi de zones humides com aiguamolls o pastures d'excursió per la ciutat ha servit a l'Ajuntament de Barcelona per visibilitzar com, durant les setmanes de confinament, la flora i la fauna han fet un pas endavant als carrers. Una situació que ara no es vol deixar en anècdota. El govern d'Ada Colau ha presentat avui la seva estratègia per introduir un gir en la concepció clàssica del verd urbà i avançar cap a una gestió ecològica i el foment de les naturalitzacions. O, dit amb altres paraules: passar en algunes zones de la gespa perfectament tallada als herbassars, les basses naturalitzades i els arbustos que es deixin florir. "Sabem que la biodiversitat és un element important per ser una ciutat més saludable i resilient, i és una sortida imprescindible davant el coronavirus. Com més resilients siguem més fàcil serà enfrontar-nos a les crisis que vindran", defensa el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia.