Amb la pandèmia i la crisi climàtica, ja ningú no hauria de dubtar que els éssers humans estem lligats a l’aire que respirem, a tot el que ens envolta, estem lligats els uns als altres d’una manera molt estreta, molt física. El món ens és donat a través dels sentits: "Les nostres vides estan nuades, entrellaçades", la individualitat és un concepte creat, no la podem donar per descomptada. Tota individualitat està marcada per una dependència. Així ho veu Judith Butler, Premi Internacional Catalunya, al seu darrer assaig, ¿Quina mena de món és aquest? (Arcàdia), traduït per Josefina Caball.

L'activista Judith Butler va revolucionar la teoria del gènere i va posar el feminisme de cap per avall fa tres dècades amb Problemes de gènere (1990). Sempre situa la igualtat al centre. No en fa distincions, perquè defensa que totes les vides valen igual i això és el que hauria de recollir l’imaginari polític. Butler ha vingut a Barcelona per rebre aquest dimecres el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel "seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”. Hores abans, ha concedit aquesta entrevista a l'ARA. Sembla fràgil però creix quan parla. Té un somriure sorneguer i porta a la pràctica el seu discurs sobre la importància de tenir cura els uns dels altres. Es preocupa per tots els que l’acompanyem en aquesta entrevista. 

El 33è Premi Internacional Catalunya 2021 és per a l’activista pels drets humans Judith Butler. Així ho ha anunciat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assegurat que l’obra de Butler, persona no-binària, ha revolucionat la teoria sobre el gènere i ha destacat les seves aportacions al feminisme, als drets de gais i lesbianes i al moviment queer. “Butler desprèn compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”, ha subratllat Aragonès, i ha lloat l’activisme i el pensament “inspirador” de qui posa la vida al centre. “La seva lucidesa ens obliga a pensar sobre aspectes cabdals de la nostra societat”, ha insistit el president. 

La Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona ha comptat l'última setmana amb la visita virtual de la filòsofa Judith Butler, professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que hi ha impartit quatre lliçons a l’entorn de la qüestió que l’ocupa en el present: Livable Life, Inhabitable World? [Vida vivible, món habitable?]. En constant remissió a la situació pandèmica global, ha reflexionat sobre quins són els elements que, malgrat tot, fan que pagui la pena viure i quines són les condicions que fan habitable el món sense perdre de vista que no només l’espècie humana n’és hoste. La proposta filosòfica de Judith Butler va arribar al gran públic a inicis dels anys noranta gràcies a la seva crítica a la concepció essencialista de la identitat de gènere, segons la qual hi ha només dos sexes que es corresponen amb uns atributs genitals determinats. Segons Gender trouble (1992), la identitat de gènere és performativa, és a dir, resulta d’operacions lingüístiques i simbòliques que configuren marcs de sentit normatius en virtut dels quals alguns subjectes, també a causa de la seva elecció sexual, són reconeguts i altres, en canvi, són exclosos, segregats i fins i tot executats, alhora que alguns cossos són considerats normals i altres, en canvi, abjectes.Som abans relacions que individus A partir de la primera dècada del nou segle, la seva preocupació gira entorn de la condició vulnerable del subjecte, de qualsevol subjecte, pel fet de tenir, de ser, de viure un cos i, per tant, pel fet de néixer ja en dependència d’algú altre, pel fet que la vida pròpia no és tan pròpia, perquè, de bell antuvi, és necessàriament ja en mans d’algú altre que en pren cura. La tesi forta que defensa Judith Butler a partir d’aquesta concepció de la vulnerabilitat com a condició de vida és que som abans relacions que individus. I així desallotja per sempre del paradigma kantià el jo erigit i autònom que troba en la seva voluntat i en la seva raó tot allò que li cal per conèixer i per actuar.