Algunes de les dones de l'artista Marina Núñez (Palència, 1966) tenen el cos i el rostre coberts per una randa daurada molt fina. La pintura digital que exposa a l'estand de la galeria Rocío Santa Cruz dins d'Arco, titulada Botánica (2), podria pertànyer a una pel·lícula de ciència-ficció o a una història fantàstica medieval. Pot semblar, al mateix temps, una deessa o un monstre. I aquesta obra encara té un altre detall curiós: les plantes i flors que el personatge té arreu del rostre dins unes gotes d'aigua estan generades amb intel·ligència artificial, i també ho està tot el vídeo, entre fantàstic i medieval, que ha fet expressament per a la fira.

L'artista Daniel. G. Andújar (Almoradí, 1966) s'ha convertit en un dels degans a l'Estat, i també internacionalment, pel que fa a explorar el potencial creatiu dels mitjans tecnològics i convertir-los en "un espai de resistència" enmig d'un "paisatge visual absolutament contaminat", com diu ell mateix amb motiu de la nova exposició que li dedica la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), titulada Damnatio memoriae, alquimistes, bufons i màscares.

La nova exposició de Daniel G. Andújar a La Virreina, titulada El tercer estat, va ser una de les que van quedar tancades el dia abans que comencés l'estat d'alarma pel coronavirus. Quan l'artista l'ha tornat a veure amb motiu de la reobertura del centre aquest dimarts, ha trobat que la pandèmia dona nous significats imprevistos a algunes peces. "Hi ha moltes línies de treball i elements discursius en la política i l'economia en els quals no són gaire visibles les línies d'investigació, treball i pensament pel ritme de treball que portàvem abans, que era una conseqüència de la globalització", afirma Andújar.