És important que els infants s’iniciïn en la rutina esportiva? Quina és la millor edat? Com ha de ser aquesta iniciació? Què és millor, que practiquin diferents esports o que s’especialitzin? Val la pena que comencin a competir? ¿Amb l’activitat física que es fa a les escoles n'hi ha prou per a la salut dels nens i de les nenes?

Avui us parlo del projecte Sinergia que neix fa 10 anys a l’escola Escolàpies de Figueres i que consisteix en facilitar a l’alumnat un tast d’una o més experiències d’acció social.

El 27 d’abril els avis de la residència Ronda de Dalt van llevar-se amb una alegria encomanadissa. Els nervis i l’expectació planaven arreu de les habitacions i passadissos del centre. I amb raó, ja que després de dos anys, reprenien les visites de gent externa a la residència. Ho feien amb l’activitat de què més gaudien fins a l’arribada del covid-19, les visites dels grups escolars, en aquest cas, dels alumnes de primer d’ESO de l’Escola Pàlcam, que van regalar-los un recital de poemes i música en directe. 

L’alumnat de 3r d’ESO de l’escola Thau de Barcelona sabia que anava a l’Hospital Vall d’Hebron aquest tercer trimestre a crear un hort per als pacients de les àrees de rehabilitació, dany cerebral i cremats, però no s’imaginaven que coneixerien unes persones que els han explicat històries que els serveixen per entendre la vida. I tot plegat sense deixar de plantar i collir verdures i hortalisses. Per als pacients, l’hort ha estat una finestra (verda) que els connecta amb la vida quotidiana, la que tenien i reprendran fora de l’hospital, fet que els ajuda a millorar la seva hospitalització.

En un bosc hi va haver un dia un incendi. Tots els animals en fugien perquè el foc ho devorava tot, però un pit-roig se’n va anar cap al riu pròxim per omplir el seu bec petit d’aigua i tirar-la damunt del foc. Els animals que el veien li deien que estava boig, que no se’n sortiria, perquè el seu bec només tenia capacitat per a unes poques gotes d’aigua. Però l’ocell els va respondre que feia el que podia. Amb aquesta frase tan coratjosa, un ós va decidir imitar el pit-roig, però en el seu cas es va mullar de cos sencer, i després es va espolsar sota un arbre que cremava. Després s’hi van sumar les libèl·lules i, més tard, els esquirols, les guineus i tots els animals, que van tornar per fer el que podien per apagar el foc. Així comença el llibre Tu també pots, de l’escriptora Anna Llauradó i la il·lustradora Maria Girón, publicat per ING Edicions, que s’ha convertit en un projecte educatiu per despertar consciències sota la pregunta: “I jo, què puc fer?”

La majoria de les criatures esperen l’estiu amb candeletes. Aquesta estació és un moment d’esbarjo, aire lliure i diversió, però també d’aprenentatges en el lleure que no s’han de deixar passar. Després d’un 2020 en què es van reduir els participants en general, el 2021 el sector ja va tornar a xifres semblants a les d’abans de la pandèmia, i en alguns casos, millors. Ara bé, més enllà de la recuperació de la xifra de participants, el que ara crida l’atenció de les entitats és l’augment de criatures becades: a la Fundació Pere Tarrés eren un 12,37% abans de la pandèmia i un 17,2% l’any després, cosa que evidencia la situació de vulnerabilitat de moltes famílies. Sigui com sigui, l’interès per mantenir els infants apuntats a aquestes activitats hi és, perquè, donats els beneficis d’aquestes activitats, cal que visquin l’estiu al màxim.

La Berta és una nena que es veu forçada a marxar de casa i a canviar de ciutat a causa de la destrucció de l’entorn de l’indret on viu amb la seva família. Quan s’instal·la al nou lloc on viurà a partir d’ara, coneix l’Anna, una nena de la seva edat a qui aviat desnonaran de casa seva i també haurà de marxar. Totes dues són les protagonistes del conte il·lustrat que encapçala el projecte Desplaçades, una iniciativa per fer arribar una proposta de reflexió i conscienciació del fet migratori i l’emergència habitacional a escoles, corals i moviments educatius de lleure de Catalunya.

L’equip de futbol sala de categoria cadet (entre 14 i 16 anys) del Club Platense Vilanova només ha guanyat un partit en tota la temporada. I un altre el van empatar. En total, han aconseguit quatre punts. Són els penúltims de la seva categoria federada, i no hi ha hagut mai cap partit en què s’hagin lamentat ni queixat. Ni ells ni l’entrenador, Marcel Català, ni el coordinador del club, Àlex Soteras. Per què? “Perquè quan vam crear el club i els equips ho vam fer amb la idea que fos d’aquesta manera, perquè volíem que tothom jugués tots els partits, que ningú no es quedés a la banqueta, perquè el vam crear amb la idea real que l’esport sigui educatiu”, explica Àlex Soteras, que coneix el món del futbol sala en altres categories federades perquè ell n’ha sigut jugador.

Fundesplai obrirà oficialment al públic avui, divendres 25 de febrer, Escape Food 2050, la primera sala d’aquestes característiques que combina escape room, ciència-ficció i orientació educativa centrada en l’alimentació sostenible. Aquesta instal·lació està ubicada a la seu de Fundesplai (C/ Riu Anoia 42-54, 08820, el Prat de Llobregat), i complementa l’oferta cultural i educativa que proposa l’exposició Menja. Actua. Impacta sobre alimentació sostenible i saludable. 

A ser solidaris i a tenir consciència social se n’aprèn. I, normalment, es fa per imitació del que es veu i es viu a casa i també als centres educatius o en l’educació no formal (casals, esplais, etc.). Per això moltes ONG veuen una bona oportunitat que a l’escola i l’institut es treballi –o bé de manera transversal, o potser en assignatures com cultura i valors, tutoria o fins i tot filosofia– perquè l’alumnat, amb el suport del professorat, s’acosti a conceptes com ajuda humanitària, solidaritat, empatia, pla d’acció, recaptació de fons, o treball en equip, entre d’altres. Tot plegat, són aprenentatges útils per construir-se com a persones i per endinsar-se en el món adult.

Del 12 de febrer al 20 de març, dissabtes i diumenges a les 17.30 h, podreu veure al Jove Teatre Regina La frenètica faula de la llebre i la tortuga, un espectacle de la companyia La Trepa que recupera una de les faules més conegudes d'Isop per traslladar-la a la modernitat i fer-ne un espectacle de teatre musical amb ritmes i valors d'avui dia.

A finals del 2021 el Govern va presentar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei contra el racisme, una llei que vol erradicar la desigualtat, la discriminació i la violència etnoracial que afecten les persones racialitzades o migrants a Catalunya. Una llei necessària si tenim en compte l'últim informe anual de SOS Racisme, del 2020, (In)Visibles. L'estat del racisme a Catalunya, que conclou que han augmentat el racisme en els diferents àmbits de la societat i el percentatge de situacions no denunciades, a la qual cosa se suma l’excepcionalitat del confinament, que ha dificultat la capacitat d’actuació i que ha generat més impunitat. A més, els informes d’organismes internacionals de drets humans denuncien que l’auge de la ideologia d’extrema dreta a la Unió Europea contribueix a l’increment dels discursos i els delictes d’odi per motius racistes.

Que els nostres fills i filles diguin mentides no ens agrada gens i si ho fan sovint ens preocupa, i molt. Quan ho fan els corregim i els renyem però no ens parem a pensar per què diuen mentides, quin tipus de mentides són i si totes les mentides són igual de dolentes.

El desenvolupament infantil passa per etapes molt diverses, des de la descoberta del jo fins al joc compartit amb les altres criatures, amb un viatge intermedi que transita pel total egocentrisme i l'absoluta independència. Tal com ja ho va descriure el pedagog de referència Jean Piaget, els infants passen per una etapa en la qual es consideren el centre de l'univers i adopten actituds d'exigència envers els adults. Aquest és l'estadi inicial i natural de l'ésser humà, on el nen només coneix el món a partir del seu propi jo i li resulta impossible posar-se en la perspectiva dels altres.

-És l’hora del bany!