La tala imparable del bosc i la crisi climàtica amenacen el gran pulmó verd que encara és la selva de l'Amazònia i la porten al temible punt de no retorn en la recuperació i l'empenyen cap a la sabanització. És a dir, que hi ha el perill que la rica diversitat de vegetació i clima de la regió americana passi a convertir-se en una enorme extensió de terrenys semiàrids plens de matolls. En un nou estudi que publica aquest dimarts la revista Nature Communication, un equip internacional d'investigadors constaten que hi ha un altre valor a tenir en compte a l'hora d'afegir més preocupació sobre el futur de l'Amazònia: la pluja.

Barcelona ha fet servir la fusta dels boscos de la serra de Collserola des de fa molts segles. No és cap secret, però ara una investigació de l’arqueobotànica Sabrina Bianco publicada al Journal of Archaeological Science ha permès conèixer millor com van ser explotats els boscos i constatar que des de la Bàrcino romana fins a l’Edat Mitjana la ciutat es va nodrir bàsicament de tres espècies: l’alzina, el bruc i l’arboç. En general la gestió va ser prou eficaç perquè en temps dels romans no hi hagués una desforestació dels boscos dels quals obtenien energia. "Hem pogut detectar que la gestió de les zones de bosc va ser sostenible", assegura Bianco.

Entre l’1 d’agost del 2019 i el 31 de juliol del 2020, l’extensió de la selva amazònica es va reduir en 11.088 quilòmetres quadrats, l’equivalent a més d’un terç de la superfície total de Catalunya. Feia 12 anys que la desforestació no afectava amb tanta severitat l’Amazònia, l’ecosistema terrestre amb més biodiversitat del planeta. Aquesta xifra (feta pública aquesta setmana per l’INPE, l’institut estatal brasiler que monitoriza aquest fenomen des de fa més de 30 anys) suposa, a més, un increment del 9,5% respecte als 10.129 km( 2) de selva que havien sigut desforestats l’any anterior i que, en aquell moment, van representar també el registre més elevat des del 2008.

Empreses espanyoles estan comprant carn procedent d'explotacions de bestiar que han desforestat il·legalment l'Amazònia brasilera, en concret fins a 12.000 hectàrees de selva tropical protegida del Parc Estatal Ricardo Franco. Així ho revela una investigació feta per Greenpeace i Repórter Brasil, que treu a la llum tot un "esquema de rentat de bestiar il·legal" en què els animals criats en aquestes granges instal·lades en selva desforestada il·legalment passen després per diverses explotacions ramaderes abans d'arribar als escorxadors i al comprador final per esborrar el rastre del seu origen i ser venuts a empreses que s'han compromès a no fer servir bestiar provinent de la desforestació.