La condemna de mínims que aquest dilluns han pactat sis agents dels Mossos d'Esquadra per una agressió racista a Sant Feliu Sasserra el 2019 s'ha transformat en una mesura disciplinària més contundent: dins de la sala els agents han acceptat una pena d'un any de presó i sis mesos d'inhabilitació per haver agredit un home negre a qui estaven desallotjant d'un immoble de Sant Feliu Sasserra (Bages) el 2019. "Ets un mico. Negre de merda. Ves-te'n més lluny que l'Àfrica", li van dir entre puntades de peu i escopinades, segons consta en una gravació del cas. La pena dictada dins de sala permetia als policies esquivar l'entrada a la presó i minimitzar la inhabilitació a tan sols sis mesos. Però el cos ha decidit adoptar una mesura poc habitual i més contundent que la justícia: després de conèixer el pronunciament ha anunciat que expulsarà els sis agents del cos, segons ha avançat TV3 i han confirmat fonts d'Interior a l'ARA.

El 30 d'agost del 2022, E.V. mirava el mòbil de matinada assegut en un banc de la Rambla de Barcelona quan dos desconeguts li van prendre el telèfon després de demanar-li una cigarreta. Ell els va perseguir i va interceptar el presumpte lladre al carrer Nou de la Rambla. Just quan havia aconseguit recuperar el telèfon, van arribar quatre agents de la Guàrdia Urbana. "Sense intercanviar cap paraula ni mirar d'esbrinar què estava passant em van propinar diversos cops molt forts amb el bastó policial", consta a la seva denúncia, en què assegura que els agents el van tirar a terra i li van requisar el terminal. El denunciant diu que va intentar explicar diversos cops que el mòbil era seu i que els lladres havien fugit, i està convençut que el fet que sigui "una persona racialitzada no blanca va ser determinant" perquè ell acabés reduït a terra. El jutjat d'instrucció 26 de Barcelona investiga els quatre agents per la seva actuació.

El conductor d'un autobús de TMB va escridassar "fora de si" una família a qui no li va funcionar la validació del bitllet quan va pujar al vehicle. "Veniu aquí a viure gratis", va dir a la mare, a qui va proferir insults com "mora" o "puta" a l'hora que els escridassava a tots perquè baixessin. "Marxeu al vostre país" o "Sí, truca a la policia perquè t'enviïn al teu país", els va increpar davant dels altres usuaris i sense importar-li com d'atemorits estaven els menors. Un cop la família va decidir abandonar el vehicle, l'home els va perseguir pel carrer i va arrencar el vel islàmic que cobria el cap de la dona i, a més, va forcejar amb els fills, que superats per la situació, intentaven protegir la seva mare. Els fets van passar el maig del 2020 a Barcelona i ara l'Audiència Provincial ha condemnat el xofer, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1974, a sis mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros, així com una indemnització de 4.383 euros pels danys morals ocasionats a les víctimes.

La secció especialitzada en delictes d'odi de la Fiscalia Provincial de València ha sol·licitat que es jutgi l'ex inspector en cap de la Policia Nacional a València, Ricardo Ferris, per un suposat delicte d'odi per haver equiparat "immigració amb delinqüència" i haver atribuït "tots els delictes [que es cometen] a les persones estrangeres".

Seixanta forats de bala. Així va quedar el cos de Jayland Walker, un jove negre de 25 anys d'Akron (Ohio), després que vuit policies li disparessin per haver-se saltat un control de trànsit la setmana passada. El noi anava desarmat i no tenia antecedents. Els fets van ser enregistrats per les càmeres corporals que portaven els agents, i la mateixa policia ha difós les gravacions aquesta matinada. Els vuit policies, que van disparar noranta trets contra el jove, han estat apartats temporalment del servei mentre s'investiguen els fets. Al difondre's les imatges, centenars de manifestants s'han mobilitzat demanant justícia per la víctima i denunciant el racisme policial, mentre la família de Walker intentava calma els ànims.

Les imatges que ens han arribat aquests dies després que centenars de migrants subsaharians intentessin saltar la tanca de Melilla –més d’una vintena de persones van morir– són tan fortes que Facebook no les deixa publicar perquè “fereixen la sensibilitat”.

Pedro Sánchez elogiava divendres des de Brussel·les l'actuació policial contra els centenars de migrants subsaharians que van intentar saltar la tanca de Melilla, sense saber encara que s'havien produït víctimes mortals. S'esperava una rectificació dissabte en la seva compareixença a la Moncloa, però res més lluny de la realitat. "Si hi ha un responsable de tot el que ha succeït en aquella frontera, són les màfies que trafiquen amb éssers humans", subratllava el president del govern espanyol, que insistia en el "reconeixement" a la tasca de la gendarmeria marroquina per repel·lir un "violent assalt contra la integritat territorial d'Espanya". Sánchez no va tenir cap missatge de solidaritat per a les persones que van perdre la vida i ara creix la pressió del soci de govern i l'oposició perquè investigui els fets i doni explicacions.

Vint-i-dos anys i mig de presó per a Derek Chauvin. Aquesta és la condemna que ha rebut a Minneapolis l'expolicia que va asfixiar amb el genoll George Floyd el 25 de maig del 2020. Deu anys més del que marquen les guies legals de l'estat de Minnesota per a condemnats per assassinat en segon grau sense historial delictiu previ, com és el cas de Chauvin. El jutge Peter Cahill va argumentar que els agreujants del cas, com l'abús de poder i "l'especial crueltat" que, segons ell, va mostrar Chauvin, justifiquen la decisió. L'agonia de Floyd, gravada en vídeo per una vianant, va provocar les protestes contra el racisme institucional més grans en dècades.

Derek Chauvin, l'expolicia de Minneapolis condemnat per l'assassinat de George Floyd, ha demanat als tribunals que es repeteixi el judici. Els seus advocats argumenten que li han negat el dret a un judici just i que hi ha hagut errors de procediment.

Les tres setmanes del judici a Derek Chauvin, el policia que va matar George Floyd pressionant-li el coll amb el genoll durant més de nou minuts d'agonia, han deixat imatges per a la història: testimonis trencats pel dolor o el fred relat d'un forense que assenyalava en un vídeo el moment precís en què el cor de l'afroamericà va deixar de bategar. L'exagent està acusat pels delictes d'assassinat en segon grau, castigat amb fins a 40 anys de presó, assassinat en tercer grau, amb una pena màxima de 25 anys, o homicidi, que suposa una condemna de fins a 10 anys. Ho decidirà un jurat que es tancarà en un hotel per valorar totes les proves presentades, sabent que el que està en joc no és només aquest cas, sinó el racisme policial als Estats Units. El veredicte pot trigar hores, dies o setmanes.

En el seu al·legat final, el fiscal Steve Schleicher ha subratllat que el judici que s'està celebrant a Minneapolis és contra Derek Chauvin, "no contra la policia". És més, ha intentat aclarir que, segons ell, el de policia és un "ofici noble". Una noblesa que Chauvin hauria traït el 25 de maig de l'any passat quan va mantenir el seu genoll pressionant contra el coll de George Floyd durant nou minuts i vint-i-nou segons sense que l'afroamericà, emmanillat, suposés una amenaça per a la seva integritat. Genoll que va seguir al coll més de dos minuts després que un altre agent li indiqués a Chauvin que Floyd no tenia pols. La seva obligació, segons Schleicher, era haver-li fet pràctiques de reanimació.

Minneàpolis ha viscut una segona nit d'aldarulls per la mort diumenge d'un jove afroamericà de 20 anys a mans de la policia. Coincidint amb el judici contra l'expolicia Derek Chauvin, el presumpte autor de la mort de George Floyd, torna a sobrevolar la ciutat el fantasma de la violència policial contra la comunitat afroamericana. Els manifestants s'han saltat el toc de queda que el governador havia fixat a les set de la tarda per evitar les protestes i la policia ha llançat gasos lacrimògens fins que els ha dispersat.

La maniobra que va practicar el policia Derek Chauvin, que va mantenir el genoll amb força durant més de 9 minuts sobre el coll de George Floyd el 25 de maig del 2020, no s'adequava a l'actitud del detingut ni a les circumstàncies de la detenció, en opinió del cap de policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, que ha testificat aquest dilluns, en el sisè dia del judici contra Chauvin. El cap de policia ha deixat clar que la força utilitzada per Chauvin en cap cas va ser proporcionada i "va violar la política" del cos de policia.

“Soc policia i et rebento”. És una de les frases que un guàrdia urbà de Barcelona va dir a un home mentre li pegava a la sala d’espera de la comissaria de la Rambla. La víctima ho va gravar en àudio amb el mòbil i això ha delatat l’agent. Uns minuts abans, havien tingut una discussió de trànsit a pocs metres de la comissaria. L’Audiència de Barcelona ha condemnat el policia a sis mesos de presó per un delicte contra la integritat moral i l’ha inhabilitat durant dos anys sense treballar en un lloc públic. Però fonts municipals expliquen que l’agent estava de baixa des de l’endemà dels fets i que està jubilat des del 2019.

L'Ajuntament de Louisville (Kentucky) ha decretat l'estat d'emergència davant l'anunci imminent de la Fiscalia sobre si imputa els policies que van matar Breonna Taylor, una afroamericana de 26 anys, el 13 de març a casa seva. L'alcalde, el demòcrata Greg Fischer, diu que ha pres la decisió "pel potencial d'aldarulls". Taylor, una tècnica d'urgències que havia estat condecorada, va morir per múltiples trets de la policia en una batuda i s'ha convertit en un altre símbol de la lluita contra el racisme policial als Estats Units. Fa més de 100 dies que hi ha manifestacions a la ciutat per reclamar que es faci justícia.

De la denúncia de “terrorisme domèstic” a la promesa d’“afrontar el pecat original d’aquest país”. De la visita de dimarts de Donald Trump, amb el seu missatge de “llei i ordre” i suport incondicional a la policia, a la de Joe Biden ahir, amb el diàleg entre les parts com a principal argument i el racisme sistèmic com un problema real que cal afrontar. Kenosha, una població d’uns 100.000 habitants a l’estat nord-americà de Wisconsin, ha viscut en 48 hores dues representacions polítiques antagòniques protagonitzades pels dos rivals en la cursa a la Casa Blanca. Dos dies després que el president nord-americà ignorés les ferides racials i se centrés en els aldarulls, l’aspirant Biden va viatjar a la ciutat per mirar de fer tot allò que Trump no va fer, incloent-hi una visita a la família de Jacob Blake, l’afroamericà de 29 anys a qui un policia va disparar set bales per l’esquena.

El president Trump ha aprofitat la resposta als carrers a la brutalitat policial contra ciutadans negres per reforçar la campanya per a la seva reelecció fent servir paraules i imatges provocatives i, de vegades, fins i tot, incendiàries per incitar els seus seguidors.

Com més tèrboles estiguin les aigües, més gran serà la pesca. Ho va deixar caure la setmana passada Kellyanne Conway, assessora de la Casa Blanca: "Com més caos, anarquia, vandalisme i violència, millor". En aquesta clau cal llegir la visita que el president Donald Trump té previst fer aquest dimarts a Kenosha, la localitat de Wisconsin on fa poc més d'una setmana un policia va disparar set trets per l'esquena a Jacob Blake, afroamericà de 29 anys, que està hospitalitzat i amb el cos paralitzat de cintura en avall, segons els seus familiars.