Cada any per aquestes dates molts infants pregunten sobre l’estiu: “Podré anar al casal o de colònies amb els meus amics?” A 4 de cada 10 llars, que fan malabarismes per arribar a final de mes, els diuen que no podrà ser. Més de 300.000 nens, nenes i adolescents catalans s’ho empassen en silenci i l’estiu se’ls fa llarg sense cap activitat de casals, campus, colònies o campaments, entre la calor del pis, pantalles enceses i moltes hores, massa, sols, sense gairebé res a fer, amb un lleure sedentari.

L'any 2014 el Síndic de Greuges va presentar un informe que posava sobre la taula les mancances que té Catalunya a l'hora de garantir el dret al lleure educatiu a les sortides i colònies escolars. Una dècada més tard, un nou informe de la institució evidencia que no s'ha sabut avançar prou davant d'aquest repte. "Catalunya encara no té una política consistent de promoció del lleure educatiu", adverteix la Sindicatura de Greuges a l'informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya, fet públic aquest dimarts.

Que els serveis de menjador escolar es gestionin majoritàriament a través d’empreses i entitats del món del lleure educatiu és, sense cap mena de dubte, un èxit del model educatiu català. La secretària de Millora Educativa del Govern, Josefa Beltran, recordava fa poc, durant la celebració del Fòrum Econòmic i Social de l’Acellec, que el temps de migdia suposa el 30% del que els infants passen a l’escola. No seria raonable pensar que els serveis que es presten durant aquesta franja no tinguessin caràcter educatiu.

A Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

Va començar a anar com a alumna a l’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet quan tenia 6 anys, el dissabte, perquè els pares tenien una botiga a tocar. Era un d’aquells espais nascuts fa més de quaranta anys gràcies a l’empenta del moviment veïnal del barri, situat entre l’Hospitalet i Esplugues, i format sobretot per la immigració dels anys 70, com els pares de l’Alba Marco (Barcelona, 1989), que són aragonesos. En tota la seva vida, ni quan estudiava geologia ni després estudiant integració social, ha deixat de venir-hi, ara com a monitora i coordinadora del grup de joves. Vinculats a Fundesplai, ofereixen tallers i formació a gent de totes les edats, sempre en català. De dilluns a dissabte, l’Alba té fins a una trentena de nanos de 13 a 16 anys que participen en activitats de lleure (esport, música, alimentació...). Alguns dissabtes fan sortides i uns altres ofereixen oci nocturn alternatiu i es queden a mirar una pel·lícula i a dormir a l'esplai. El cost és molt econòmic (26 euros al mes) i una bona part dels usuaris tenen la quota subvencionada perquè són famílies en risc d’exclusió social.

“Com diuen el Pol, de deu anys, i l’Aina, de sis, les colònies són per jugar, ballar, córrer, experimentar, fer amics i amigues i viure mil aventures. Però hi afegeixo que també, i principalment, per fruir d’una experiència extraordinària plena de reptes que els fa créixer”, explica Susagna Escardíbul Tejeira, pedagoga de l'àrea d'innovació i continguts de Fundesplai. Des de la seva experiència, assegura que les colònies són un mostrari ben ampli de beneficis per a infants i joves. El fet que els permetin desconnectar durant uns dies del món de les pantalles, retrobar-se i redescobrir-se, fer noves amistats, conèixer nous entorns, reconnectar amb la natura i practicar noves habilitats fa que les colònies siguin “un espai únic per a l’aprenentatge competencial de la vivència, la convivència i el descobriment”.

Les tardes de lleure durant el mes de setembre a l'escola no han convençut la comunitat educativa. Aquesta és la principal conclusió de l'avaluació externa que el departament d'Educació va encarregar per analitzar el funcionament de la mesura implantada a l'inici d'aquest curs. Entre els àmbits a millorar, l'estudi destaca la necessitat de més hores lectives, més monitors, i que les activitats formin part del projecte educatiu. Davant els resultats de l'anàlisi, la conselleria proposa recuperar l'horari lectiu complet al mes de setembre i, per tant, descartar les activitats de lleure que es van organitzar a l'inici d'aquest curs. Aquesta és l'opció més votada pel centenar de representants d'equips directius, docents, famílies i experts que han participat en l'auditoria externa. Tot i aquesta majoria, cal tenir en compte que, en el cas del personal docent, l'opció més votada ha estat mantenir el lleure educatiu les tardes de setembre i que l'informe aclareix que els sindicats no han volgut fer cap proposta, ja que, directament, es mostren contraris a l'avançament del curs.

A l'Esplai Borinot estan de festa per partida doble. Aquest any en fan 50 obrint el lleure a criatures i adolescents del barri badaloní de Sant Roc, un dels més densos de Catalunya i amb menys renda per càpita. La cirereta del rodó aniversari –celebrat ja en una festa popular a la recuperada plaça Roja– té forma de premi, el de la cinquena edició del Carles Capdevila, que atorga el diari ARA i que enguany distingeix un projecte educatiu en el lleure. 

Es calcula que unes 600.000 persones van participar l’any passat a Catalunya en alguna activitat d’educació en el lleure, segons l’Idescat. Per reivindicar la seva feina i compartir reflexions en clau de futur, la Fundació Pere Tarrés va organitzar fa uns dies a Barcelona el primer Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural. L’ARA va reunir tres dels ponents: Ricardo Lema, doctor en oci i desenvolupament humà a la Universitat Catòlica de l’Uruguai; Santi Domínguez, president de l’associació Reconoce, que reconeix l’experiència del voluntariat en l’educació no formal, i Héctor Colunga, director de l’entitat Mar de Niebla de desenvolupament comunitari a Gijón.

40 anys. Aquest és el temps dedicat a crear, gestionar, dinamitzar i impulsar el moviment dels esplais laics de Catalunya. I aquesta tasca immensa li correspon a Esplais Catalans, l’Esplac (www.esplac.cat), que aquest 2022 està de plena celebració de les seves primeres quatre dècades de vida, amb molt bona salut. Les xifres parlen per si soles. En tots aquests anys, l’Esplac ha aconseguit aplegar 111 esplais, amb més de 2.000 monitors voluntaris que atenen un total de 7.800 infants d’unes 700 poblacions catalanes.

S’estima que més de tres quartes parts dels aprenentatges adquirits d’una persona adulta provenen de fora del sistema educatiu, és a dir, sorgeixen a través de l’educació "no formal" (referida a qualsevol acció educativa estructurada no escolar) i "informal" (en referència a la influència que exerceix la immersió en un entorn o ambient social). És a dir, l’oci educatiu és una eina clau per fomentar la igualtat i trencar el cercle de la pobresa. Amb aquest objectiu, el programa CaixaProinfància, de la Fundació ”la Caixa”, posa en marxa aquest estiu nous campaments, colònies urbanes i centres oberts. Es preveu que a Catalunya hi participin més de 9.000 infants i adolescents que es troben en situació de vulnerabilitat, risc de pobresa o exclusió.

Torna l’estiu, tornen els casals, les colònies i els centenars d’activitats de lleure educatiu que cada any mobilitzen milers d’infants i joves arreu de Catalunya. Aquest estiu, però, serà sensiblement diferent dels anteriors per dos factors radicalment oposats: d’una banda, serà el primer estiu pròpiament postpandèmia, sense restriccions ni limitacions que dificultin el gaudi i la interrelació d'infants i joves; però al mateix temps serà un dels estius més desiguals en molts anys.

Quan el curs escolar finalitza comença el temps educatiu de les colònies, els casals, els campaments. Activitats cada cop més i més ben reconegudes pel seu impacte en el desenvolupament integral de la infància. Aquestes darreres setmanes equips educatius d’arreu del territori s’afanyen a ultimar les programacions, els eixos d’animació, l’organització de la vida quotidiana, les reunions amb les famílies, etc. Una pila de tasques que principalment s’orienten a fer de l’estiu un temps de creixement, de diversió, de participació i de transformació.

Després de 13 anys amb el preu del menjador escolar congelat, el Govern va anunciar en ple confinament que apujava el cost màxim del menú dels 6,20 fins als 6,33 euros, un 2,1%, tal com feia temps que reclamaven les empreses de càtering i entitats que presten aquest servei. Només dos anys després d'aquest augment, el Departament d'Educació està estudiant si torna a apujar el preu del menjador. El motiu? L'increment de l'IPC –els preus aquest mes d'abril són un 8,4% més elevats que l'abril del 2021– i el nou conveni laboral del sector del lleure, que obliga a incrementar el sou dels monitors a partir del setembre. La conselleria ha confirmat a l'ARA que està estudiant l'impacte dels dos factors "per determinar el marge de decisió en una possible repercussió de la pujada del preu màxim de menjador". Si apugés el preu del menú, la Generalitat també hauria d'apujar la inversió en beques menjador.

El 20-N es commemora el Dia Universal dels Drets dels Infants i es recorda l’aprovació el 1989 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, que reafirma que els infants són ciutadans de ple dret i tenen atribucions que, com a societat, tenim la responsabilitat de garantir. Drets bàsics com el dret a l’educació, a la igualtat d’oportunitats, a la lliure expressió, al joc i la recreació, a participar lliurament en la vida cultural o a viure en un habitatge digne, encara avui en dia són reptes pendents a resoldre en molts llocs del nostre país.

Ja fa uns dies que Catalunya és el territori amb més diagnòstics de coronavirus entre els joves de l'Estat, amb una incidència acumulada que supera el miler de contagis cada 100.000 habitants els últims 14 dies en la franja de 20 a 29 anys. De fet, l'edat mitjana dels nous contagiats ja era diumenge de 26,4 anys, segons dades del BIOCOMSC. Aquest boom de contagis entre la població jove posa en alerta el sector del lleure educatiu, no només pels casos positius –alguns entre monitors i educadors– sinó per la quantitat de confinaments que se'n deriven: els infants es queden sense casals o colònies, les famílies han de reorganitzar-se de nou i les empreses i entitats temen per la seva sostenibilitat econòmica. El sector, però, demana confiança: "S'ha demostrat que l'educació és una activitat segura. Tenim moltes ganes i sentim molt la responsabilitat de fer-ho bé. L'estiu passat els protocols eren molt més estrictes i ens en vam sortir. Per què no ha de passar el mateix aquest estiu?", diu Júlia Petit, presidenta d'Escoltes Catalans.

Aquesta setmana entrem de ple en el període estival i arriba una escena anual clàssica: les escoles tanquen les portes i les entitats de lleure les obren per rebre milers d’infants que participaran en colònies i casals. I encara que hem pogut garantir un final de curs per a tots els infants de Catalunya, malauradament no podrem assegurar una participació igualitària de tots els nens i nenes en les activitats de lleure a l’estiu. Diríem que aquesta assignatura ens queda pendent, de nou, aquest curs escolar.