En molts càncers passa sovint que pacients que presenten la mateixa mutació evolucionen de manera diferent i no responen igual als tractaments. Durant molt de temps s'havia especulat si la raó que explicava aquestes diferències podria ser genètica o, per exemple, estar relacionada amb l'edat del malalt. Tanmateix, cap d'aquests arguments aconseguia explicar per si mateix la diversitat de respostes dels pacients davant d'una alteració idèntica en un oncogen –un gen que va patir una mutació i que té el potencial de causar càncer– concret.

El traspàs de Joan Guinovart és per a tots els que l’estimàvem una bufetada. Ho veiem venir, però no ens hi aveníem i al final ens ha agafat per sorpresa.

El científic Joan Guinovart Cirera, figura clau en l'àmbit de la bioquímica clínica i fundador i exdirector de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), ha mort aquest dimecres a la matinada als 77 anys, segons ha informat el centre a través del seu compte de X.

Pas de gegant en la recerca d'un trastorn neurològic que afecta almenys l'1% de la població mundial. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han identificat quin és el mecanisme molecular que causa l'autisme idiopàtic, és a dir, el que no està vinculat a una mutació genètica específica i que suposa al voltant del 80% dels casos d'aquesta condició. Segons publiquen els investigadors a la revista Nature, la pèrdua d'un petit segment d'una proteïna anomenada CPEB4, present en totes les neurones, dona com a resultat el desenvolupament de les afectacions de l'espectre autista (TEA).

El càncer colorectal és el més freqüent al món. Afecta sobretot persones de més de 50 anys i a Espanya es diagnostiquen uns 40.200 casos l’any. La prioritat de la comunitat científica és entendre de quina manera s’origina i com es comporta per poder crear nous tractaments o millorar-ne els existents. Ara un equip liderat per investigadors britànics i amb la participació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) ha dissenyat l’atles genòmic més complet d’aquest càncer, una eina que ha de permetre conèixer els trets definitoris i fins ara indocumentats que promouen el tumor.

És considerat un dels referents a Catalunya i a escala internacional en la investigació immunològica contra el càncer de còlon, el tercer més freqüent del món. Entre les seves troballes més importants hi ha la identificació de les cèl·lules residuals que causen la metàstasi del càncer colorectal i el paper crucial que té l’entorn tumoral perquè es desencadeni la disseminació de les cèl·lules tumorals cap a altres òrgans. El 34è Premi Nacional de Recerca d'aquesta edició és per al doctor en biologia molecular Eduard Batlle. Des de fa 20 anys, l’investigador és el coordinador del programa d’oncologia de l’Institut d'Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona, on lidera el laboratori de càncer colorectal. Hi estudia la iniciació del càncer colorectal i la seva progressió fins a la formació de tumors agressius amb capacitat per fer metàstasi i els èxits obtinguts en els últims anys han situat el seu equip entre els més avançats en el seu camp i com una referència per a la comunitat científica.

La quimioteràpia és encara el tractament de primera opció per a molts tipus de càncers. Tot i això, té alguns punts febles, com ara que en molts casos aconsegueix reduir la mida del tumor, però no esborrar-lo del tot. Ara investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) alerten que la quimioteràpia provoca l'aparició de cèl·lules zombi que són contraproduents. Anomenades senescents, són cèl·lules canceroses velles, que s'han danyat per l'efecte dels tractaments i que, tot i que no es repliquen, generen un ambient favorable al creixement del càncer. Davant d'aquesta troballa, l'equip de l'investigador de l'IRB Manuel Serrano ha creat un fàrmac experimental basat en immunoteràpia que perfeccionaria l'eficàcia del tractament estàndard.

Un fàrmac que s'utilitza per controlar l'angina de pit esperona la cursa per aconseguir millors tractaments contra el melanoma, el tipus de càncer de pell més agressiu i letal. Es tracta de la ranolazina, un medicament aprovat i en ús que alleuja el dolor al pit quan el cor no rep prou oxigen, i que, segons un estudi publicat aquest dijous a la revista Nature Metabolism, en ratolins hauria demostrat un doble potencial contra el melanoma: d'una banda, afinaria l'ús de teràpies dirigides contra una mutació que s'ha observat clau en la progressió del tumor i, de l'altra, faria més visibles les cèl·lules canceroses perquè el sistema immunitari les ataqui. La investigació l'han liderat conjuntament l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), el Centre de Recerca Biomèdica de Navarrabiomed i l'Institut de Neurociències d'Alacant.

Perquè un tumor es dissemini i doni lloc a una metàstasi cal que les cèl·lules canceroses sobrevisquin a condicions desfavorables, com la manca d’oxigen i l’escassetat de nutrients. La metàstasi, que provoca el 90% de les defuncions per càncer, és un procés molt exigent en termes energètics i les cèl·lules han de tenir plasticitat i adaptar la seva producció energètica a aquest entorn que els és nociu. Fa temps que se sap que aquestes són capaces de reprogramar el seu metabolisme per mantenir el creixement ràpid i descontrolat que necessiten per propagar-se però, ara, científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), en col·laboració amb el Centre d’Investigació del Càncer d’Alemanya (DKFZ, en alemany), assenyalen que la proteïna NSUN3 –que es troba a l’estructura cel·lular que afavoreix la regulació de la producció de més proteïnes, els mitocondris– té un rol clau en aquesta plasticitat metabòlica. En concret, l’enzim NSUN3 és l’única responsable de l’etiqueta d’ARN m5C, una modificació química que és necessària perquè el tumor primari es dissemini. 

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.