Al despatx d’Eva Miranda (Reus, 1973), et donen la benvinguda tot d’aneguets de goma, de diferents mides i vestits; un peluix taronja molt curiós i una poma de plàstic sospitosament newtoniana. Al fons, pissarres plenes de fórmules matemàtiques, indesxifrables per als qui no són del gremi. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Centre de Recerca Matemàtica, ha estat distingida com a Icrea Acadèmia i amb els guardons internacionals més prestigiosos. La seva recerca se centra en les àrees de la geometria i la topologia, que és l’estudi de les formes, i les seves interaccions amb la física matemàtica.

De curiositat contumaç, Ricard Solé (Barcelona, 1962) engolia tots els llibres de segona mà que arribaven a la biblioteca familiar. Aquelles lectures esperonaven encara més la seva imaginació i les preguntes se li anaven amuntegant al cap. Potser per això, ara les qüestions que intenta resoldre transiten entre disciplines, entre ciències i humanitats, entre física i neurociència, química i filosofia, i ciència-ficció.

Quan parlem de la recerca a Catalunya, unes vegades ens referim a l'ecosistema de recerca i d’altres al sistema de recerca. Convé distingir. L'ecosistema ho inclou tot i no té límits precisos. Ets part de l'ecosistema si de facto ho ets. Ser-ho no depèn de credencials. Un ecosistema és sempre una mica caòtic i desordenat. En la seva millor versió és creatiu i dinàmic. Quan el que és nou deixa de ser-ho i s’ordena, ja han sorgit noves iniciatives que mantenen el desordre creatiu. Catalunya ha generat un ecosistema de recerca que ha guanyat molt pes a Europa. Som rellevants a totes les instàncies on cal ser-ho. Però no podem estar-ne del tot cofois perquè el vaixell en el qual guanyem posicions n’està perdent en el món. La nostra ambició avui hauria de ser participar en un lideratge científic europeu que redreci aquesta situació.

Són poc més de les 6.30 del matí. La paleoantropòloga nord-americana Ashley Hammond fa estona que és desperta, donant mamar al seu fill, de dos mesos. Ho té tot calculat per poder agafar el tren a Terrassa, on viu des de la tardor, i poder arribar a temps al centre de Barcelona. Avui Hammond assisteix a una celebració ben especial, la festa dels 25 anys d’Icrea, l’estratègia 100% pública catalana per atreure i retenir el millor talent científic. Aquesta investigadora ha estat una de les últimes a incorporar-se a aquesta lliga de l’excel·lència, pionera al món i que ha resultat molt exitosa per al sistema de recerca del país.

Una injecció de nanopartícules és capaç de revertir els símptomes de l’Alzheimer en ratolins dissenyats genèticament per patir deteriorament cognitiu similar al produït per aquesta demència, que afecta uns 33 milions de persones a tot el planeta.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

En Memòria de Joan Guinovart (1947 -2025).

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) constitueixen una entitat clínica complexa amb una característica comuna, la incapacitat dels pacients per interaccionar, comunicar-se i interpretar els estímuls socials. El comportament autista té una elevada heretabilitat, és a dir, és determinat per factors genètics. De fet, hi ha malalties minoritàries sindròmiques en què els nens i nenes presenten diversos òrgans afectats –a més del trastorn de conducta– i en aquests casos, la seqüenciació del genoma del pacient i dels seus pares permet identificar una mutació o mutacions en un gen causatiu relacionat amb el comportament humà. Tanmateix, la majoria de casos de TEA són idiopàtics, no hi ha una causa genètica clara sinó que els pacients presenten un conjunt de variants genètiques en diversos gens; cada variant amb un baix impacte, però que, a causa de l’addició o sinergia de totes les variants, juntament amb factors ambientals que actuen en l’embrió o el fetus, acabaran causant aquest trastorn del neurodesenvolupament.

Quan vostè, lector, acabi de llegir aquest reportatge, hauran mort almenys set infants menors de cinc anys al món per malària, la majoria a l'Àfrica. Aquesta malaltia tropical desatesa, que es contagia a través de la picada d’un mosquit anòfel infectat per paràsits, afecta prop de 250 milions de persones cada any, i en mata 608.000, la immensa majoria nens i nenes petits, així com dones embarassades, segons dades del 2022 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Francisco Doblas, investigador Icrea al capdavant del departament de ciències de la terra al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), és conegut a escala mundial per la seva recerca en clima i canvi climàtic. Autor principal del cinquè i sisè informes d’avaluació del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), participa aquests dies en la conferència anual que celebra la Societat Europea de Meteorologia i que aplega més de 900 experts internacionals. La trobada, que se celebra a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, arriba a la 25a edició i enguany se centra a explorar el paper de la recerca per configurar les polítiques públiques que facin possible que Europa assoleixi el 2050 la neutralitat de carboni.

“Si poguéssim aixecar l’aigua del mar i mirar a sota, estaríem tots espantats”, etziba l’ecòleg marí Joaquim Garrabou. Des del seu despatx a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, banyat per la platja del Somorrostro, aquest científic estudia i documenta l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes marins costaners i n’és un dels experts més reconeguts. Amb una barreja d’incredulitat i de ràbia, afegeix: “En 25 anys estan canviant molt les coses, a molta velocitat i de forma molt exagerada. I la gent no se n’adona, perquè va a la platja i només veu el blau del mar, les onades, el vent. Però sota l’aigua estem al caire del col·lapse”.

El departament de Recerca i Universitats investigarà els possibles casos d'investigadors de centres catalans que haurien fet constar que desenvolupen la seva activitat principal en institucions de l'Aràbia Saudita. La conselleria ha instat el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT) que obri diligències per actuar d’ofici davant d'aquests casos després que aquesta setmana el diari El País revelés que més d'una desena d'investigadors de l'Estat haurien rebut diners per declarar falsament que treballen per a institucions saudites amb l'objectiu d'engreixar les classificacions acadèmiques internacionals del país. El departament considera prioritari "que s'iniciï el procediment per determinar la mala praxi de comportaments que poden vulnerar la integritat científica amb l’objectiu de preservar la recerca que es fa a Catalunya".

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.