Fa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.

"No soc només una persona amb càncer", diu Anna Bacardit (Barcelona, 1993). Treballa al departament de videoclips de la productora Canada i ha impulsat un cicle de concerts de petit format al pati de casa seva per recaptar fons per al Repte Metàstasi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Són les "vetllades musicals" Ràdio Pati, que van començar el 26 d'agost i acabaran el 16 de setembre i que coincideixen amb el període durant el qual l'Anna ha de fer sessions de radioteràpia. El pati d'aquesta casa de l'Eixample barceloní ha acollit concerts d'artistes com Júlia Colom, Carlota Flâneur, Naaz, Le Nais i Galgo Lento, entre d'altres. El 12 de setembre hi actuaran Socunbohemio i Rémi Fa, i el 16 Mar Pujol i el grup Mujeres. "Em fa molta una il·lusió que hi toquin Mujeres, perquè és un grup mític de Barcelona i perquè segurament és el que més vegades he vist en directe. Sempre n'he sigut molt fan!", exclama l'Anna sense reprimir l'entusiasme.

El principal problema de les cèl·lules de molts tumors és que, en algun moment, adquireixen l’habilitat d’abandonar el seu lloc d’origen i viatjar pels vasos sanguinis fins que troben un altre òrgan on establir-se i continuar multiplicant-se. Les colònies secundàries que formen allà són el que anomenem metàstasis, i quan apareixen, el pronòstic sol ser dolent per al pacient. Però el fet que les cèl·lules malignes circulin per la sang també obre possibilitats diagnòstiques i terapèutiques que, si se saben aprofitar, podrien millorar molt el tractament de certs càncers. En aquest sentit, el professor Weihong Tan, de la Shanghai Jiao Tong University, i el seu equip proposen una nova teràpia en un article publicat recentment a la revista Advanced Materials, que exploraria una via amb un gran potencial: implantar uns anells al voltant d’artèries i venes per capturar les cèl·lules malignes abans no formin les metàstasis i, després, destruir-les amb un camp magnètic.

El tractament del càncer ha millorat molt en els darrers cent anys. Era una malaltia pràcticament incurable a principis del segle XX i actualment la supervivència mitjana és superior al 50%, i continua augmentant. Però malgrat que li donem un sol nom, el càncer és en realitat un conjunt de més de dues-centes malalties amb característiques molt diferents. Així, mentre la mortalitat d’alguns càncers tan freqüents com el de mama o el de pròstata s’ha reduït fins a ser només d'un 20%, altres, com els de pulmó, fetge, estómac i còlon, causen quatre de cada deu morts per càncer. En aquests casos, la principal causa del mal pronòstic és que aquests tumors produeixen metàstasi abans que es puguin tractar efectivament. Per això és tan important entendre què fa que una cèl·lula maligna deixi el seu òrgan de naixement i vagi a establir-se a una altra part del cos. Un article publicat a la revista Nature revela que aquests viatges tenen lloc sobretot quan dormim.

Perquè un tumor es dissemini i doni lloc a una metàstasi cal que les cèl·lules canceroses sobrevisquin a condicions desfavorables, com la manca d’oxigen i l’escassetat de nutrients. La metàstasi, que provoca el 90% de les defuncions per càncer, és un procés molt exigent en termes energètics i les cèl·lules han de tenir plasticitat i adaptar la seva producció energètica a aquest entorn que els és nociu. Fa temps que se sap que aquestes són capaces de reprogramar el seu metabolisme per mantenir el creixement ràpid i descontrolat que necessiten per propagar-se però, ara, científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), en col·laboració amb el Centre d’Investigació del Càncer d’Alemanya (DKFZ, en alemany), assenyalen que la proteïna NSUN3 –que es troba a l’estructura cel·lular que afavoreix la regulació de la producció de més proteïnes, els mitocondris– té un rol clau en aquesta plasticitat metabòlica. En concret, l’enzim NSUN3 és l’única responsable de l’etiqueta d’ARN m5C, una modificació química que és necessària perquè el tumor primari es dissemini. 

Joan Massagué va ser un dels primers investigadors al món, si no el primer, a establir un programa científic dedicat a l’estudi de la metàstasi. Era l’any 2000. Entrava en territori ignot, ningú més s’hi havia atrevit. 22 anys més tard pot dir que ha entès alguns dels mecanismes clau d’un procés que causa prop del 90% de les morts per càncer. Al seu laboratori de l’Sloan Kettering Institute de Nova York, a més, han començat el desenvolupament de diverses propostes de teràpia que apunten a un paper decisiu de la immunitat en la metàstasi. 

Els anticossos monoclonals han esdevingut els últims anys una de les eines amb més potencial per combatre l’aparició de tumors i la generació de metàstasis. Però transformar-los en fàrmacs eficaços no resulta gens fàcil enlloc del món. L’ús d’organoides –a la pràctica, òrgans de mida microscòpica– podria accelerar el procés de desenvolupament. Justament això és el que han verificat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), sota la direcció d'Eduard Batlle, i l’empresa neerlandesa Merus NV. Després d’una recerca que s’ha allargat gairebé vuit anys, han aconseguit produir un anticòs que actua de manera específica sobre cèl·lules mare del càncer i limita el creixement de tumors i la formació de metàstasi. L’estudi, que es basa en la generació d’un extens biobanc d’organoides, es publica aquest dilluns a la revista Nature Cancer.

La notícia sobre els efectes nocius de l’àcid palmític en la dieta no és nova, per bé que cada vegada s’afegeixen noves informacions sobre el seu potencial negatiu, com ara el resultat de la recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, que ha conclòs que l'àcid palmític promou l'expansió agressiva dels tumors cancerígens. El que sí que seria notícia és que empreses alimentàries i cosmètiques, principalment, complissin les recomanacions de les autoritats sanitàries i etiquetessin correctament els aliments que en contenen i, tant com fos possible, retiressin aquest greix saturat del mercat. El cas és que l’ús de l’oli de palma està permès en l’àmbit comunitari i que l'última modificació a Europa és del 2011 i que es va adoptar a escala estatal a finals del 2014. S'hi obligava a informar correctament de la presència d’àcid palmític i altres greixos saturats a l’etiqueta dels aliments.

L’àcid palmític, un dels sospitosos habituals de les dietes alimentàries poc saludables, acaba de rebre un nou testimoni que enfonsa encara més la seva presumpció d’innocència. Si des de fa uns anys se l'acusa de ser responsable d’augmentar els nivells de colesterol o d’incidir negativament en l’aparició de malalties cardíaques, ara és el torn de valorar el seu paper en el càncer. I tal com se sospitava ara fa tot just quatre anys, s’ha vist que aquest àcid, un dels components majoritaris de l’oli de palma, desencadena un mecanisme que afavoreix l’activitat de les cèl·lules metastàtiques i, per tant, el risc de generar tumors a distància. De la mateixa manera, indueix un efecte memòria que fa que el comportament sigui més agressiu. La recerca, liderada per l’investigador Icrea Salvador Aznar-Benitah, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, es publica aquest dimecres a la revista Nature. 

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.