Un mosso d'esquadra podria acabar condemnat a dos anys i mig de presó per haver-li pres el mòbil i els auriculars a un home que havia mort al carrer a Santa Coloma de Gramenet. La nit del 2 de novembre de l'any 2021, l'acusat estava de servei i amb el seu company de patrulla van rebre l'avís que hi havia una persona morta al carrer. Els dos agents eren membres del grup de salut pública de la comissaria de Mataró i van atendre l'avís perquè hi havia sospites que la víctima podia ser una mula.

Recta final al judici a l'Audiència de Girona d'un caporal i dos agents dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners (la Selva) acusats de sostreure marihuana decomissada en operacions policials i després vendre-la a través d'un matrimoni, també acusats a la causa i que no són policies. Aquest dijous ha estat el torn dels interrogatoris als acusats, que només han acceptat preguntes de les seves defenses per exculpar-se. S'han centrat sobretot en dos casos concrets i que estan documentats a la investigació que l'any 2019 va fer la Divisió d'Afers Interns: una caixa amb 3,5 quilos de cabdells i cinc bosses que es van endur de la comissaria. El caporal, a qui la Fiscalia acusa de liderar la trama, ha afirmat que les cinc bosses que es van emportar contenien marihuana podrida.

Tres mossos d'esquadra de la comissaria de Santa Coloma de Farners (la Selva) s'han assegut aquest dilluns al banc dels acusats de l'Audiència de Girona per l'inici del judici que, fins divendres, ha d'aclarir si van conxorxar-se per sostreure marihuana comissada en operacions policials i després vendre-la. Es tracta de dos agents i un caporal, que també era cap operatiu del grup d'investigació de la secció de salut pública. Segons l'acusació, van rebre l'ajuda d'una parella de narcotraficants de la zona, que també estan acusats per la mateixa causa. En la primera jornada de judici, les defenses dels mossos han intentat anul·lar la investigació sobre ells posant en dubte el protocol que es va seguir quan un altre traficant —que no està acusat en aquesta causa— els va delatar.

"Un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ha de ser víctima de la impotència ni de l’egoisme de l’Estat”. Són paraules de Manuel Alonso, el ministre de Gràcia i Justícia del rei Alfons XII i pare de la llei espanyola d’enjudiciament criminal de 1882, que continua vigent. L’advocada Olga Tubau les va pronunciar, amb llàgrimes als ulls, al final del judici contra el major Trapero. Alonso era un monàrquic, conservador i centralista espanyol. Segur que l’advocada ho va tenir en compte quan va triar la cita per demanar l’absolució del seu client a l’Audiència Nacional.

"Proceda"

En les darreres paraules de l’al·legat de defensa del major Trapero que va pronunciar l’advocada Olga Tubau –paraules escrites a finals del segle XIX per l'aleshores ministre de Justícia Manuel Alonso Martínez– hi ha concentrada una definició difícil de superar del que s’espera d’una sentència després d’un llarg judici: “Cap ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència de l’Estat”.

Al llarg dels set dies transcorreguts des que es va conèixer la sentència absolutòria del major Josep Lluís Trapero i d'altres responsables de la policia catalana la tardor del 2017, aquella sentència ha estat objecte de rigoroses anàlisis fetes des de perspectives diverses (el dret penal, el dret constitucional, la reflexió política, el periodisme de tribunals...) I s'ha subratllat, amb motiu, la rotunda desautorització que els magistrats de l'Audiència Nacional Francisco Vieira i Ramón Sáez han fet de les "elucubracions", les "percepcions personals" o les simples falsedats abocades al sumari pel coronel Diego Pérez de los Cobos Orihuel i pel tinent coronel Daniel Baena Sánchez. I s'han posat en evidència la parcialitat i el biaix ideològic de la magistrada discrepant, María Concepción Espejel Jorquera...

L’Audiència Nacional ha absolt el major Trapero i la cúpula dels Mossos dels esdeveniments al voltant de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta d’una sentència importantíssima. Els jutges van molt més enllà d’excloure qualsevol col·laboració dels acusats i de la policia autonòmica en els actes d’aquells dies, i venen a presentar-nos un relat dels fets significativament diferent del que apareix a la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar a duríssimes penes de presó els dirigents del Procés.

El rigor, el perfeccionisme i l’elegància d’Olga Tubau (París, 1961) l’han portada a ser una de les penalistes més respectades per la professió. Un reconeixement guanyat a pols, perquè ha portat casos tan importants com el que va acabar amb la condemna de l’exministre José Barrionuevo i l’exsecretari de Seguretat Rafael Vera pel cas de l’empresari Segundo Marey. En el mateix escenari, l’Audiència Nacional, ara ha aconseguit l’absolució del major dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

Qui hauria dit que el tribunal que més bé ha resolt fins ara un dels múltiples judicis oberts pels fets del 2017 seria l’Audiència Nacional, un tribunal especial amb fama de ser el dur de la pel·lícula. Doncs aquí ho tenim. Una sentència de 96 pàgines impecablement argumentades que desmunten, una per una, totes les proves i els arguments presentats per la Fiscalia contra el major Trapero i els altres tres acusats i que, sense extralimitar-se en cap moment, deixa en evidència la manca de professionalitat i rigor del ministeri fiscal i alguns dels seus testimonis, i contradiu implícitament algunes de les tesis de la Fiscalia del Suprem i del mateix Tribunal Suprem en la sentència del Procés. Està signada pel magistrat ponent Ramón Sáez, de caràcter progressista, i pel magistrat conservador Francisco Viera, i amb un llarguíssim però gens sòlid vot particular de la presidenta de la sala penal, la magistrada Concepción Espejel. Recordem que als acusats se’ls jutjava per haver participat en la conxorxa per a la sedició per la qual van ser condemnats nou dels dotze acusats pel Suprem, i subsidiàriament per desobediència a les ordres judicials del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En tots dos casos la raó principal de l’absolució és la manca de proves, i l’existència d’abundants indicis de la innocència dels acusats. S’ha fet justícia als Mossos. I ho ha fet l’Audiència Nacional.

Aquesta setmana hem conegut dues sentències més del trencaclosques que conforma la causa general contra els drets i les llibertats de l’independentisme. Dilluns ens llevàvem amb la notícia de la condemna d’inhabilitació als quatre membres de la mesa del Parlament processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i dimarts anàvem a dormir sabent -per una filtració, com és costum- que l’Audiència Nacional absoldria l’endemà el major del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del departament d’Interior durant el referèndum de l'1 d'Octubre.

El cas Trapero té algun punt en comú amb el cas Dreyfus. L’acusat pertany a una força armada. Va ser acusat d’un gravíssim delicte contra l’Estat que no havia comès. Es va limitar a actuar de manera lleial amb jutges i fiscals, que són aquells a qui presta servei i deu obediència. Però alguns jutges i fiscals no van pensar el mateix. És a dir, una cosa semblant a la que li va passar a Dreyfus amb l'estat francès. El procés independentista no és gens comparable a la postguerra franco-prussiana, però, tanmateix, a Trapero li va tocar exercir el càrrec de major en un temps molt delicat. No passa cada dia que en un territori hi hagi un moviment de secessió tan actiu, i sempre activa tensions de tot tipus, que en aquest cas malauradament van arribar a un punt complicat.

Si tenen temps i ganes, llegeixin la sentència absolutòria del major Trapero. No cal que la llegeixin sencera, que té 96 pàgines, però vagin als paràgrafs que parlen dels fets provats. Es converteix, per primera vegada en anys de causes judicials contra l’independentisme a Catalunya, en el que ha de ser, en justícia, i representa tot el contrari del que va dictar el Tribunal Suprem en la sentència dels presos polítics.

¿Dictarà sentència abans del 31 de juliol el tribunal de l'Audiència Nacional sobre la conducta del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els exresponsables d'Interior César Puig i Pere Soler? Fonts judicials assenyalen que els tres membres del tribunal –Concepción Espejel, presidenta; Ramón Sáez, ponent, i Francisco Vieira– treballen intensament per poder dictar sentència abans del mes d'agost.