L'Espanya sempiterna, idèntica a ella mateixa, allò d'España y yo somos así, señora (frase atribuïda sovint a Ortega y Gasset, però que en realitat procedeix d'una obra teatral d'Eduardo Marquina de títol significatiu, En Flandes se ha puesto el sol) es va manifestar dilluns, per partida doble: d'una banda, amb la compareixença de l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, i de l'altra, en el refús per part del Tribunal Suprem de la querella contra el rei Joan Carles per cinc delictes fiscals, presentada mesos enrere per un grup de fiscals i jutges retirats, alguns dels quals exmagistrats del Suprem.

L’última vegada que Artur Mas havia comparegut al Congrés va ser el novembre de 2005 per defensar l’Estatut, i gairebé 20 anys després hi ha tornat aquest dilluns per anunciar “solemnement”, ha dit, una querella per l’operació Catalunya. Totes dues qüestions estan relacionades entre elles, i la prova és que han aparegut al llarg de la compareixença de l’expresident de la Generalitat a la comissió sobre la guerra bruta contra el Procés. La seva assistència ha anat precedida de la publicació a RAC1 que Mas és la principal víctima d’espionatge amb Pegasus a l’Estat, amb una trentena d’infeccions al seu mòbil entre 2015 i 2020 –durant una etapa, doncs, era president–, cosa que ha actuat com a detonant per impulsar accions legals. “Conèixer la veritat i que tothom assumeixi les seves responsabilitats és l’única manera de restaurar i curar les ferides que se li han fet al sistema democràtic espanyol amb l’operació Catalunya”, ha argumentat.

La nòmina d'advocats de l'Estat que han ocupat càrrecs polítics és molt àmplia, però és amb el PP on tenen més penetració.

Cada dia que passa el cas Kitchen estreny més el cercle a l'anterior cúpula del PP i del govern espanyol. Els últims àudios del sumari de la causa apunten directament a l'expresident espanyol Mariano Rajoy i a la seva número dos, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que hauria arribat a posar micròfons al Congrés. Les acusacions provenen de les converses intervingudes per la Policia Nacional al comissari jubilat José Manuel Villarejo, en presó preventiva per haver creat una àmplia xarxa parapolicial per resoldre draps bruts d'empreses, particulars i també partits –en el cas del PP, haver fet servir presumptament fons reservats per espiar l'extresorer Luis Bárcenas.

Comença a haver-hi moviments al PP per intentar frenar la polarització i crispació dels últims mesos. Mentre Pablo Casado i bona part del seu equip continuen enviant dards al president espanyol, Pedro Sánchez, en altres esferes populars ja s'estan detectant certs senyals de sintonia amb el PSOE. El PP ja va desmarcar-se de Vox la setmana passada al Congrés amb la votació clau de la convalidació del decret llei de l'ingrés mínim vital –hi va votar a favor–, i també es va abstenir en la proposició no de llei per retirar les medalles al torturador Billy el Niño un cop mort, mentre que el partit ultra es va abstenir en la primera votació i en la segona hi va votar en contra. Gestos que a la Moncloa interpreten com un cert canvi de rumb, tot i que intranquil·litza l'estratègia del PP a Europa per demanar més retallades, així com l'estratègia de judicialitzar tota la gestió de l'executiu de coalició.