"Si baixés un marcià, no entendria què passa el dia de Sant Jordi, però un economista encara ho entendria menys", diu Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu. El moviment que implica és d’unes dimensions descomunals: amb motiu de la diada, el sector factura uns 22,5 milions, que per a les llibreries pot representar entre un 5% i un 20% de la facturació de tot l'any (el Gremi de Llibreters calcula de mediana un 6%). I el gran protagonista de la festa és el llibre en català. Si durant l'any els llibres que es venen a Catalunya són al voltant del 30% en català i el 65% en castellà (segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres 2022), per Sant Jordi es capgira la balança i el català supera el 50% de les vendes (segons el Gremi de Llibreters). Per què passa aquest fenomen? ¿Es pot estirar a la resta de l'any? ¿El 50% de vendes en català pot ser una aspiració sectorial?

Tot i que ha recuperat la presencialitat, la Fira de Frankfurt 2021 no ha sigut, ni de bon tros, com abans de la pandèmia. Encara que hi hagin participat 80 països i que s'hi hagin pogut visitar 2.000 estands, la xifra perd importància si es compara amb els més de 7.000 assistents el 2019 i amb l'absència de grans grups nord-americans, anglesos i asiàtics. Frankfurt 2021, que ha tancat les portes aquest diumenge, ha sigut una edició de transició, sí, però mira cap a l'any que ve amb una proposta que li podria donar una gran embranzida. "Un dels temes de debat és com refer-la i transformar-la –explica l'agent literària Anna Soler-Pont, que també és membre del consell assessor de la fira–. La intenció és convertir-la en una cita a l'estil del Festival de Canes. D'una banda, hi hauria la fira de drets i de negoci, com ara, però de l'altra s'impulsaria un festival literari molt potent i amb vocació de convertir-se en una de les trobades internacionals de referència, amb la visita de grans autors i amb un impacte mediàtic important".

“La psicologia de qui plagia és fascinadorament perversa. S’arrisca a una vergonya profunda -o la pot comportar-; ha d’estar relacionada, d’alguna manera, amb la pulsió de mort”. Martin Amis escrivia aquestes paraules després de llegir Wild oats, la novel·la d’un debutant, Jacob Epstein, en la qual havia trobat una cinquantena de frases “estranyament similars” a una novel·la seva, The Rachel papers, que havia publicat el 1973, set anys abans. Epstein es va disculpar al·legant que el plagi havia estat involuntari: havia tret les frases d’una llibreta on havia anotat diverses citacions del llibre d’Amis anys enrere, creient que eren seves i no de l’autor de The Rachel papers. “Es fa molt difícil explicar-li de quina manera el respecte que tinc per la seva literatura es va convertir en un acte irrespectuós per part meva”, escrivia Epstein, que des de llavors va canviar la novel·la pels guions a la televisió.

Carlos Ruiz Zafón, autor de L'ombra del vent, una de les novel·les més venudes i traduïdes de les últimes dècades –publicada el 2001 a Planeta–, ha mort als 55 anys a conseqüència d'un càncer a Los Angeles, ciutat on vivia des de mitjans de la dècada dels 90.