<![CDATA[Ara.cat - Albert Carreras]]> 10 <![CDATA[La felicitat estúpida]]> En un diàfan article, aquesta setmana l’economista Albert Carreras feia notar que la nova llei d’universitats no esmenta la funció principal d’aquestes institucions: l’estudi, que és el que defineix tant els estudiants (¿o és que el nom ja no fa la cosa?) com els professors. Abans els adolescents i joves havíem de fer colzes moltes hores asseguts davant d’un llibre, armats d’un llapis ben afilat per subratllar i de paper i boli al costat per anar prenent notes damunt un full en blanc. Ara aquests estris d’escriptura, i sovint també els mateixos llibres, han estat substituïts per l’ordinador i el mòbil, que suposadament ho contenen tot: tot el saber, tota la vida. Llavors, la pregunta és: ¿rere aquest miratge tecnològic ha desaparegut l’estudi entès com un temps llarg de silenci i soledat, de concentració, d’introspecció i, sí, també d’avorriment? La velocitat trepidant amb què tot se succeeix, les possibilitats infinites d’accedir a atractives realitats virtuals, el món convertit en un joc de pantalla, en una broma visual permanent, en una dispersió agradable ¿han acabat amb l’antiga essència de l’esforç intel·lectual?

]]> <![CDATA[Els membres del Carec defensen Mas-Colell i Albert Carreras davant l'ofensiva del Tribunal de Comptes]]>

Els membres del Carec (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), l'organisme assessor que va crear Artur Mas quan era president per traçar el camí de la sortida de la crisi, han fet públic un comunicat en què expressen els seu suport a l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i al que va ser secretari d'Economia, Albert Carreras, davant la possibilitat que el Tribunal de Comptes els embargui els bens en la causa sobre l'acció exterior del Govern entre el 2011 i el 2017.

]]> <![CDATA[La de la Guerra Civil, una crisi sense rival]]>

El 30 de juliol del 1942 el govern franquista prohibia fer “ostentació” als aparadors d’articles d’alimentació. No es podia presumir d’abundància i exhibir fregits, rostits o carn d’olla. Es prohibien les cartes als restaurants, només es podia servir un ou per persona i la mantega quedava vedada. Els cuiners, durant la Guerra Civil, ensenyaven receptes de truites sense ous ni patates: s'utilitzava farina, aigua i bicarbonat i les patates eren substituïdes per la capa blanca de les taronges prèviament assecades. 80 anys després, durant els primers dies de l'actual pandèmia, alguns van fer córrer per les xarxes imatges de supermercats amb estanteries buides i cues amb carros plens fins a dalt davant les caixes, però el cert és que en cap moment hi ha hagut escassetat alimentària. El 1936, la caiguda del PIB va ser del 24%, la pitjor des del 1850: una davallada que no s’ha repetit mai més. Ara les previsions situen la caiguda del PIB entre el 5% i el 15%. Durant la dècada dels quaranta els preus reals van pujar aproximadament un 700% i, fins al 1956, a Catalunya no es va recuperar el nivell de vida que hi havia el 1935. El 12 d’abril passat, en una entrevista a La Vanguardia, el vicepresident del Banc Central, Luis de Guindos, assegurava que la situació econòmica generada pel covid-19 era la més greu des de la Guerra Civil. Ara bé, ¿són escenaris comparables?

]]>