Les pluges obstinades de les darreres setmanes han reviscolat magnífics salts d’aigua que no rajaven des de feia anys i també han reomplert i posat al màxim de capacitat embassaments, com Sau i Susqueda i, molt especialment, el de Darnius, a l’Alt Empordà, fins fa poc el més assedegat de tots. L’aigua caiguda amb generositat ha tornat a dibuixar rius i rieres plens amb una vitalitat que encara perdura. Fem un repàs a alguns salts d’aigua, la majoria efímers, que encara es podran visitar durant alguns dies. Aquests fenòmens naturals es produeixen per rius o rieres que topen amb un desnivell, amb una ferida antiga del terreny on la roca dura resisteix i la tova cedeix. Quan el cabal creix, com és el cas dels darrers dies, el salt es revela amb tota la seva força i bellesa.

On anem avui? Si teniu dies de vacances i encara no heu decidit els plans ni les destinacions, us proposem cinc excursions curtes i accessibles ideals per fer amb infants si teniu ganes de caminar i endinsar-vos en els diversos paratges naturals que tenim ben a prop de casa.

En bicicleta, a peu, de baixa dificultat i de més atrevides, us proposem sis excursions per fer grans i petits durant aquestes vacances.

La canalla sovint no demana gaire més que sortir de la rutina de la mà de noves activitats. La primavera i l'estiu són bons moments per fer-ho. La ciutat de Barcelona i la seva rodalia són plenes de racons màgics on passar el migdia i, per què no, la tarda sencera amb activitats i jocs havent dinat. Només cal tenir presents alguns punts cardinals: Natura, espai per córrer, zones ombrívoles i fresques, punts de descoberta i molt d'aire lliure (que tan bé li va a tothom). Pel que fa al menjar, només cal posar-hi creativitat i recordar que també les criatures poden participar en la preparació del pica-pica amb tasques com manipular o rentar els aliments per implicar-los en una activitat en família o amb amics. El pla és rodó.

Si hi ha una ruta icònica a Girona en el món ciclista, tant professional com amateur, és la que va de Banyoles al cim de Rocacorba passant per Pujarnol. Gairebé 800 metres d'ascens en només 13 km amb una mitjana de 7% de desnivell. És a dir, un port de muntanya com una catedral que els més professionals fan en mitja hora però que amb unes condicions normals –sense bicicleta elèctrica– es tarda més d’una hora i quart, mentre que la baixada és només en 20 minuts.

Caminar a l’estiu és més divertit a prop de llocs amb aigua que, en qualsevol moment, ens pot refrescar. Per això, la primera ruta que proposem és a la riera de Riells, al Parc Natural del Montseny. És un recorregut fàcil que poden fer infants de totes les edats. S’inicia a l’abadia de Sant Martí, al municipi de Riells. Després d’un petit tram de pista, es travessa el riu i es comença una caminada entremig de castanyers centenaris que per als més petits serà divertida gràcies al rierols i petits gorgs que s’hi van trobant, i per als més grans pot ser la descoberta d’un paisatge increïble. I al final, el gorg Negre és de remullada obligada.

Joan Portell Rifà és un dels més reconeguts i prolífics escriptors actuals de rutes senderistes de Catalunya. Fa més de trenta anys que es dedica a escriure articles i llibres de caminades pel país, sobretot de recorreguts poc freqüentats, que no plantegen com a objectiu assolir una gesta sinó gaudir de la seva singularitat i bellesa. L’ARA ofereix dos dels seus principals llibres. El primer, 50 rutes senderistes per Catalunya. Dificultat mitja, està adreçat a tothom que vulgui fer excursions i tingui una certa forma física. “No cal ser un expert, però és necessari carregar un mínim d’intendència i, especialment en el cas de les cinc travesses que explico, tenir ganes de gaudir de la vida aïllada dels refugis de muntanya”, explica l’autor.

L’ARA ofereix tres guies de butxaca per fer excursions en tres espais naturals de les comarques de Barcelona. La primera, dedicada a Montserrat (amb itineraris accessibles; no hi ha vies d’escalada ni vies ferrades), està escrita per Francesc Roma. La segona, la del Montseny, un territori molt divers, amb cims de força alçada, com el Turó de l’Home, i planícies com el Pla de la Calma, està escrita també per Francesc Roma. I la tercera, la del Garraf, el massís calcari més important del país, amb turons arrodonits i barrancs escarpats per on baixen rierades, coneguts a la comarca com a fondos, està escrita per Joan Tutusaus.

Per als muntanyencs aficionats, els telèfons intel·ligents són una eina que serveix per a tot: des de llanterna fins a GPS, passant per localitzador personal. Tot en un aparell. Però el mòbil també pot ser un mal company, i fins i tot pot posar la nostra vida en perill especialment en aquells casos en què els excursionistes confien tota la ruta per la natura al telèfon. 

Aquest estiu, més que mai, necessitem aire lliure. Omplir els pulmons d'oxigen i alliberar la tensió acumulada en un any de pandèmia que ha posat a prova la nostra capacitat de ser resilients. Temps difícils que demanen un canvi, ni que sigui un parell de dies. I el millor canvi pot ser submergir-se en un dels meravellosos paisatges de muntanya que ens ofereix el nostre país, que poden ser guaridors. Inspirar, estirar els músculs i deixar-se acomboiar per un entorn natural que ens reconciliarà amb la vida. Si això és el que busqueu, podeu incloure a la vostra agenda d'estiu una escapada a la muntanya per carregar piles. I si voleu fer-la més autèntica, podeu optar per allotjar-vos en un dels molts i imprescindibles refugis de muntanya que hi ha a les nostres contrades. Són espais idonis per gaudir d’una nit a la muntanya o per fer parada en les vostres rutes de senderisme.

Aquest cap de setmana pots aconseguir amb el diari la miniguia de camp Orquídies de Catalunya. Totes les nostres espècies silvestres, de Toni Llobet i Llorenç Saez. Aquesta miniguia recull i il·lustra totes les espècies i varietats d’orquídies salvatges que podem trobar a Catalunya. Amb detalls de la flor de cadascuna, textos precisos i informació sobre hàbitat, abundància i calendari de floració, per permetre identificar de forma fàcil aquest grup de plantes que tanta passió generen pel seu atractiu i la seva delicadesa. Al costat de cada il·lustració hi trobareu petits textos descriptius i les icones amb informació diversa que en faciliten la localització i identificació. També s’hi afegeixen el nom científic i el nom popular en català, castellà i anglès. La miniguia –com totes les d’aquesta col·lecció- és de petit format, està plastificada i està pensada per poder portar-la còmodament a les sortides a la natura. La podeu aconseguir al vostre quiosc per 5 euros o en aquest link.

El Besòs és un riu que durant molts anys va tenir mala fama. Les seves aigües, una de les fronteres naturals de la ciutat de Barcelona, van baixar molt de temps grises i tristes, fins que a poc a poc, amb el canvi de mil·lenni –i les perspectives de reconversió urbanística de la zona del Fòrum–, el riu va anar recuperant els seus colors. Va estar a punt de perdre’ls altra vegada fa poc més d’un any, quan l’abocament d’una planta química a Montornès feia témer el pitjor. Paradoxalment, dos desastres més –la tempesta Gloria i el confinament– han contribuït a fer que es vagi recuperant la vida en el tram afectat. Al Besòs se li aplica l’eslògan que durant anys s’ha fet servir en la defensa de l’Ebre, “El riu és vida”, i passejar per un tram de la seva llera és una gran excusa per descobrir-ne el passat i el present, que és el d’aquella Barcelona que no és la Ciutat Comtal, que també existeix. Deia Javier Pérez Andújar, adrianenc i cronista del final del Besòs a Paseos con mi madre, que “Barcelona no té rius; de fet, en té dos, però hi ha renunciat". Però un dia qualsevol de primavera el riu llueix acollidor, i sembla estar plenament reivindicat pels grups de jubilats i ciclistes que aprofiten l’agradable solet per fer cames a la ribera.

Als països del centre d'Europa en diuen walking festivals i són molt populars. Es tracta de rutes per la muntanya en què es combinen excursions per a famílies, persones que comencen o gent gran i que transcorren per camins senzills, amb propostes per als més avesats a fer llargues distàncies. A Catalunya ja fa sis anys que se celebren els Festivals de Senderisme dels Pirineus, que recullen aquesta tradició centreeuropea i que aquest any arriben a la sisena edició amb 13 esdeveniments programats des del maig fins a l'octubre.

Després de gairebé 400 quilòmetres de carretera, amb un últim esforç, la nostra vella autocaravana va superar els revolts i les pujades i va assolir el port pirinenc de Somport, a 1.640 metres d’altitud. Una vegada a dalt ens vam aturar perquè el motor es refredés, i també per gaudir de l’extensa panoràmica de muntanyes, de l’aire pur i de la sensació de llibertat. Cap al nord, dins de França, s’estenia la captivadora vall d’Aspe, un dels racons de la serralada pirinenca que ha sabut preservar més la seva riquesa natural, la seva arquitectura i les seves tradicions. Darrere nostre havíem deixat l’aragonesa localitat de Candanchú, la versió contraposada dels Pirineus: la clàssica macroestació d’esquí que, amb la seva invasiva arquitectura i remuntadors, ha engolit el que devia haver estat un paradís entre muntanyes. Érem al cor mateix dels Pirineus, disposats a recórrer-los i fotografiar-los una vegada més, però ara en una situació ben especial.

L'ARA ofereix tres llibres per a tots els amants de les excursions i la natura catalana. El primer dels exemplars és Pirineu: 50 excursions als llacs més emblemàtics, de Jordi Longás Mayayo, que podreu aconseguir per 23,80 euros amb el diari. El llibre parla dels Pirineus com a alta muntanya especialment singular i diferenciada dels altres grans massissos del món sobretot pels seus llacs. A mig camí entre els pobles i els alts cims pirinencs, els llacs ens conviden a la poesia, a la contemplació i a la silenciosa fusió amb el paisatge. Si temps enrere van ser inesgotables fonts de llegendes, avui representen una bona excusa per al lleure i el senderisme, i atrauen des de l’alpinista més expert fins a l’explorador més novell. Amb les 50 excursions proposades en aquest llibre es poden visitar més de 100 llacs, els més bells de la nostra serralada, distribuïts d’est a oest. Mitjançant rutes en general fàcils, gairebé sempre per senders ben traçats, es visiten els llacs més emblemàtics i també alguns dels més recòndits.

L'escriptor i excursionista Manel Figuera (Barcelona, 1957) torna a les llibreries amb una nova guia de muntanya. En aquest cas, però, no està tan pensada per a "professionals" de la matèria, sinó que va dirigida a un públic més familiar. Justament, el volum, editat per Edicions Salòria, duu per títol Cerdanya en família

Grans dosis de natura, aire pur, absència de cotxes, poca gent, tranquil·litat i tot l’espai del món perquè els més petits s’esbravin... Passar uns dies en un refugi ens permet desconnectar d’una manera econòmica i sostenible i també és una bona opció per iniciar-se a la muntanya amb família. A més, pot ser una oportunitat per aprendre a valorar i estimar la natura plegats i gaudir de les petites coses, sense pantalles pel mig. També és una manera segura de moure’s aquest estiu, ja que els refugis han pres diverses mesures de protecció contra el covid-19, com ara reduir la capacitat per garantir la distància entre els hostes. En aquest sentit, és recomanable trucar per reservar i també portar el propi sac de dormir o llençols, tot i que en alguns refugis es poden llogar. Tenint en compte aspectes com l’accessibilitat o els serveis que ofereixen, hem fet una selecció d’alguns refugis des del Pirineu fins als Ports ideals per anar-hi en família durant els mesos d’estiu. Tots compten amb serveis bàsics, com ara lavabos, dutxa d’aigua calenta i restaurant, i en molts casos disposen de flassades, coixins i calçat de recanvi per utilitzar a l’interior del refugi. A tots s’hi pot arribar a prop amb cotxe o a peu en menys d’una hora i mitja.

El confinament dels darrers mesos ha despertat noves aficions, com l’ornitologia. Sentir el refilet dels ocells ha fet que molta gent s’interessi per les aus del seu entorn, l’inici d’un cuquet que enganxa, i de valent.