Si us entreteniu a llegir els comentaris de la gent que s’ha allotjat a l’Hotel Torre Martí, veureu que. a banda de donar la màxima puntuació a aquest establiment, hi ha un nom propi que tots lloen i que apareix constantment: el del Roger. El Roger Morral és un dels responsables que aquesta casa senyorial als peus de les Guilleries convertida en petit hotel de tres estrelles sigui un lloc amb tanta personalitat i encant. Construïda l’any 1945 als afores de Sant Julià de Vilatorta, té un jardí imponent, amb un petit estany, uns majestuosos cedres centenaris i arbres de Júpiter. El descriuen com un jardí “d’inspiració rodorediana”, i és cert que en aquest entorn et pots sentir dins una novel·la. Tenen una biblioteca on conserven suplements fotogràfics originals de diaris de la República o incunables del segle XVI. A l’Hotel Torre Martí els agrada molt l’art, que apareix per tot arreu. Tenen obres de molts autors, començant per Pere Morral, que és el propietari de l’hotel i també artista. Aquí tot es barreja i tot té el seu propi equilibri, és un microcosmos eclèctic però elegant, gens recarregat. Moltes de les peces han estat restaurades pels mateixos propietaris i cada objecte té una història, com per exemple els clauers de les 8 habitacions de què disposen: són collars de xai fets fa més de 60 anys amb fusta de boix per l’avi Tonet, que era de l’Alta Ribagorça.

Al Parc Natural Volcànic de la Garrotxa, a les Planes d’Hostoles, trobem l’Hotel Can Garay, que ocupa una casa modernista del 1906 declarada patrimoni arquitectònic per la Generalitat com a hotel monument. Però no només l’edifici és monumental, també ho és el seu jardí de més de 3.000 m(2). L’hotel, de dues estrelles, va ser restaurat per la quarta generació dels Garay el 2006 i és de gestió familiar. Compta amb 6 habitacions dobles i una suite, i totes tenen vistes al jardí, amb els seus til·lers centenaris i un rerefons de la serralada de Collsacabra. Disposen de gimnàs, classes de marxa nòrdica i de ioga, carta de massatges i espai de joc infantil.

Al bell mig d’Eivissa, en una vall plena de pins, garrofers, figueres i oliveres mil·lenàries, hi trobem Can Lluc. Per acabar-hi de donar-hi verdor, a la finca hi han plantat parres i arbres fruiters. Defineixen la seva tasca com a agroturisme, perquè venen de l’agricultura. L’hotel és el projecte de la Tina Soriano i el Lucas Prats, un matrimoni d’Eivissa. Can Lluc era el mas de l’avi del Lucas, una finca amb cultiu de secà on el Lucas va passar la infantesa, ja que vivia just a l’altra banda del turó, molt a prop del poble de Sant Rafel. Van trigar tres anys a reconvertir la finca en un hotel en què van conservar les parets de pedra i els sostres de fusta de savina originals. El que abans eren els corrals, ara són les habitacions més rústiques de l’hotel, i el que era el paller i el magatzem d’eines, ara són les habitacions superiors. De fet, els noms de les estances et donen una pista de qui van ser els inquilins anteriors: Es Colomar, Es Galliner, Sa Mula... En total tenen 20 habitacions (7 de dobles, 5 de superiors i 8 vil·les amb jardí privat) a banda de dos habitatges vacacionals: Can Parts, que comparteix serveis amb Can Lluc, ja que és una edificació annexa, i Can Jaume Curt, que és a cinc minuts en cotxe i és una casa totalment independent. L’hotel té com a decoració els estris restaurats que ja hi havia a la mateixa finca, ja fossin per fer la matança del porc o per elaborar en acabat els embotits.

El Noguera Mar Hotel és en una zona amb moltíssims hotels, molts dels quals immensos i de grans cadenes. Però, entre tota l’oferta, aquest allotjament destaca per tres motius: no necessita l’opulència d’altres llocs perquè el luxe ja te’l dona el mar que tens davant dels nassos, és un hotel petitó i ben gestionat per la família que el va obrir fa més de 70 anys i té una història molt bonica. Actualment, l’Anna Betlem Castellano és la tercera generació que dirigeix el que va ser el somni dels seus avis. Va començar sent una barraca al costat de la caseta familiar on, vora el mar, la seva àvia Rosa feia paelles i cuinava el peix fresc que pescava el seu avi Juanito, que tenia una forta inclinació a convidar la resta de companys i amics. Tenien tants dies gent a sopar que la Rosa un dia va dir que començaria a cobrar. La idea era bona, però no tenien diners per fer la inversió. Així que van passar uns anys a França fins que van poder tornar i obrir l’hotel i restaurant. I fins avui. L’hotel s’ha anat reformant però conserva l’essència i la il·lusió de rebre gent.

A Sóller, en plena serra de Tramuntana i a tocar del primer tren que va circular per Mallorca, s’hi ubica l’Hotel Ecocirer, un bombonet per a tots aquells que siguin amants de la vida pausada. Aquest petit hotel boutique, ubicat en una casa tradicional de poble mallorquí, compta amb només sis habitacions però amb una legió de seguidors a les xarxes, i això és perquè el seu petit volum físic és molt gran a nivell de discurs. De fet, l’Hotel Ecocirer és només un lloc on portar a terme l’estil de vida que els seus fundadors es dediquen a propagar des d’allà.

Hi ha qui diu que com a casa no s’hi està enlloc, cosa que a vegades és veritat. Tot i això, en establiments com la casa rural La Premsa d’Arnes falla el tòpic perquè el confort es manté intacte. Es nota que és un negoci familiar que porten directament els propietaris, que viuen a tocar i que procuren que tot estigui en ordre. Així ha estat, per exemple, arran del coronavirus, en què ho han adaptat tot a la casa perquè sigui un espai segur. I això, en un entorn tan poc massificat com la Terra Alta, significa que és molt segur.

Quan algú et diu que va dormir en un lloc molt cèntric i que li va costar molt pocs diners, automàticament penses que va ser en una llitera i en una habitació amb dotze persones més. Sovint és el que realment passa quan algú paga poc, però hi ha excepcions. Per exemple, l’Hotel Denit, situat al centriquíssim carrer d’Estruc, paral·lel al Portal de l’Àngel i a un minut de la plaça de Catalunya de Barcelona. En aquesta localització, que a banda de ser hipercèntrica és molt tranquil·la, aquest tres estrelles no fia tot l’atractiu al lloc i ofereix també estil i comoditat. I és que, encara que sigui només per anar-hi a dormir després d’una dia d’intenses caminades i visites arreu de la capital catalana, això ha de sortir perfecte.

Ses Sucreres no és només un hotel, és la materialització d’una filosofia que posa en primer pla l’entorn i la comunitat on vius. També és una casa que en lloc de fonaments té arrels. L’Ignasi de petit ja hi anava, a Ses Sucreres, a comprar-hi llaminadures mentre passava els estius a Ferreries, el poble natal del seu pare, que de jove es va traslladar a Barcelona, i des de llavors sempre més ha enyorat la seva illa i el seu poble. Però anys més tard, l’Stéphanie, la dona de l’Ignasi, va veure que la casa de Ses Sucreres, al nucli antic, es venia. I així va ser com l’Ignasi va tornar al poble natal del seu pare i l’Stéphanie, que és bretona, va trobar un nou lloc on sentir-se a casa. Quan van obrir, fa 10 anys, no hi havia gaire oferta com la proposta que tenen ells: hotels petitons, molt marcats per la personalitat dels seus propietaris i profundament respectuosos amb l’entorn. És per això que tenen la marca Menorca Reserva de Biosfera, un distintiu de sostenibilitat pel que fa al medi ambient, la identitat i la cultura menorquines.

Et lleves de bon matí, i hi ha pa acabat de fer sobre la taula, formatges i embotits del Ripollès i un pa de pessic casolà. Així és com comença el dia a Les Planes del Grau, una masia del segle XIV restaurada a Sant Joan de les Abadesses. Es troba enmig de camps de conreu i terres ramaderes, ja que, de fet, a banda d’un hotel, forma part d’una explotació bovina, el resultat de la qual -una fantàstica vedella ecològica o el xai del Ripollès- el podeu tastar al restaurant. L’espai està distribuït en tres edificis: la casa pairal, la pallissa i la cabana. A la casa pairal hi trobem les habitacions dobles, que disposen de balconada tancada amb butaques i vistes al jardí, les pastures i la vall. A la pallissa, hi ha les doble jardí, que, si bé són més petites, tenen una terrassa privada. Al pis superior de la pallissa hi trobem els dúplex, perfectes per a famílies de fins a 4 persones. Totes les habitacions tenen vistes a l’exterior. Cal tenir en compte també que l’hotel té una rampa d’accés i està adaptat per a les persones que van amb cadira de rodes.

A estrictament cinc minuts a peu de la plaça Major de Palma però ocult en l’estret carrer de Can Maçanet s’aixeca M House, un hotel de la cadena mallorquina UR Hotels que els seus fundadors defineixen com un “hotel creat per amics i per a amics”. No enganyen, ja que la seva atmosfera és atractiva i inspira llargues vetllades de desconnexió a la terrassa amb piscina o al pati central, al voltant del qual es distribueixen les 37 habitacions i suites de l’establiment, renovat completament el 2018.

Quant diríeu que val un dinar en una finca entre arbres fruiters en un restaurant de bandera d’un hotel de cinc estrelles? Doncs entre setmana ofereixen un menú molt competitiu de 22 euros (a part de la carta, que disposa també d’un més que destacable menú degustació). I és que la Finca Prats és un paradís assequible que permet gaudir de l’aire lliure després de tant de temps de reclusió. La direcció de l’hotel sap que estem necessitats de sol, i per aquest motiu han traslladat a la terrassa el restaurant Blanc, per satisfer les nostres necessitats de vitamina D. La família Prats es dedica a l’hosteleria des del 1906 i combina el know-how del sector en un establiment modern inaugurat el 2008. L’hotel està construït en un terreny amb un fort pendent, cosa que va suposar un repte per a l’Estudi Pàmpols Arquitecte, que han sabut convertir en virtut. L’edifici ha quedat totalment integrat a l’entorn, crea uns espais esglaonats i un sistema de patis que s’adapta a la topografia i permet que hi hagi llum natural arreu.

El Predi Son Jaumell és un hotel rural pensat per estar en contacte pur amb la naturalesa. Es troba als afores de la vila mallorquina de Capdepera i la construcció mateixa de l’hotel, de fet, ja és un gran espai a l’aire lliure gràcies a la disposició de l’edifici del segle XVIII que va ser restaurat. De les 24 suites que té no n’hi ha dues d’iguals, ja que es va conservar l’estructura original en la restauració. Preservar l’autenticitat del lloc ha sigut un dels objectius -reexits- del lloc. Les estances són lluminoses, àmplies i confortables. Els materials i el mobiliari que s’han escollit van en sintonia amb l’aire rústic de la finca, així com també amb la tradició i artesania mallorquina. Totes tenen banyera d’hidromassatge i moltes compten amb terrassa pròpia, un espai que pot ser especialment bonic d’aprofitar a l’hora de fer el tradicional esmorzar mallorquí (que és com el defineixen), ja que per reduir el contacte entre els hostes han eliminat el bufet i ara el serveixen de manera individualitzada a les habitacions.

On comença i on acaba una obra d’art? Aquest dubte us apareixerà si visiteu la Fundació l’Olivar. Un projecte totalment familiar en què les escultures d’Enric Pladevall queden integrades al jardí, motiu pel qual la natura mateixa passa a formar part de l’obra. Podeu concertar una visita per visitar-la, però encara podeu fer una cosa millor: quedar-vos-hi a dormir. A la Fundació l’Olivar disposen de quatre habitacions tranquil·les i espaioses, amb vistes al Canigó, al parc natural de l’Albera i al jardí d’escultures. A totes habitacions s’hi accedeix sense passar per cap lloc comú interior. A més, al matí us prepararan un magnífic esmorzar casolà. Allotjar-s’hi té més avantatges, ja que els hostes de l’hotel poden passejar en tot moment pel museu exterior i també poden veure les obres molt avançades de la cripta -una obra majestuosa en què una olivera mil·lenària estarà cap per avall sota terra-. Si preferiu pedalar, us deixaran bicicletes, i si us ve de gust una capbussada, trobareu la piscina d’aigua salada, que també està integrada en l’entorn com un element més.

Després de tres anys d’obres i més de 17 milions d’euros invertits, el Parador d’Aiguablava va tornar a obrir les seves portes tot just fa un mes. Ubicat sobre el penya-segat de la Punta d’es Muts, conserva l’enclavament icònic però ara és un edifici modern amb una nova façana i un interior renovat de dalt a baix. Les 78 habitacions repartides en sis plantes disposen de molta llum natural gràcies als grans finestrals que permeten tenir vistes panoràmiques del mar que envolta l’edifici. Les zones exteriors compten amb un solàrium, terrasses i una piscina de temporada amb vistes al mar. Com també tenen vistes el nou spa i el gimnàs. A més, s’han eliminat les barreres arquitectòniques per millorar l’accessibilitat del parador. A banda de potenciar que la llum s’apoderi de l’allotjament, de manera que l’exterior quedi integrat a l’interior, l’estudi barceloní Denys & von Arend, responsable de l’interiorisme, ha volgut homenatjar els diferents artistes locals i internacionals que han passat al llarg dels anys per la Costa Brava a la cerca d’inspiració. En tot l’hotel hi ha diverses picades d’ullet a disciplines artístiques, com ara l’elecció del mobiliari o el patró de les catifes.

Explica Maria Rosa Arnau que quan a Bellús fan el pregó o toquen les campanes, des de la Casa Rotja se sent molt clar. I és que aquest magnífic edifici del segle XVII, restaurat del tot el 2002, està a no res de Bellús, un petit poble de la Vall d’Albaida que proveirà de tot el que necessitin els hostes d’aquesta construcció pintada de color roig passió perquè l’avi de la Maria Rosa “així ho va decidir”.

Als afores del petit municipi empordanès d’Albons, s’hi aixeca un hotel que porta el nom del poble i que aquest 2020 acaba d’estrenar propietat. Ubicat en un edifici signat per l’estudi RCR -de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, l’establiment va rebre un premi FAD per la seva arquitectura innovadora que manté, no obstant, molta harmonia amb el paisatge. En aquesta premiada construcció, l’hotel alberga 33 àmplies habitacions -que van dels 30 als 57 metres quadrats-, 29 de les quals són dobles, tres són junior suites i una és suite.

De la concepció que moltes persones tenen dels hostals no en queda pràcticament res. Ho demostren establiments com el WOW Hostel de Barcelona, situat a la millor zona de la Diagonal i amb tota mena de serveis i un interiorisme atractiu i actual. L’antic hostal que hi havia va canviar de cap a peus de la mà de Jorge Zakhour, actual propietari, que no s’ha arronsat durant aquest estiu del coronavirus i ha flexibilitzat més que mai la seva oferta per poder seguir donant servei. L’hostal, que disposa de 19 habitacions privades -algunes amb bany propi i d’altres compartit-, ofereix cancel·lació gratuïta a tothom que els avisi que no hi pot anar 24 hores abans de la data d’entrada. A més, enguany també ofereix preus realment imbatibles que comencen a l’entorn dels 45 euros a l’agost.

La família de la Núria s’encarregarà que us sentiu com a casa. Perquè, de fet, és casa seva. Ells no només gestionen aquest lloc tan especial, també hi viuen. Des de la seva àvia, que té cent anys, fins a la seva filla petita, que en té set. La filosofia de vida dels Roca Barbé ho impregna tot: volen que desconnectem de les presses i reconnectem amb nosaltres mateixos i la natura. L’espai és harmoniós i hi acompanya, però, a més, organitzen tallers i retirs que ho faciliten: de ioga, nutrició, sexualitat conscient, cercles de dones, criança conscient o l’original Bany de Bosc, que, inspirat en el concepte japonès de shinrin yoku (caminar pel bosc en plena consciència), no pretén sortir al bosc a fer-hi res concret sinó senzillament ser-hi. Com dèiem, l’entorn ajuda a arribar a crear aquest entorn espiritual.

Les imponents vistes del golf de Roses són un dels motius per allotjar-te a l’Almadraba Park Hotel. Des de fa cinquanta anys, aquest hotel imponent de quatre estrelles ha estat un referent pel que fa a l’hospitalitat i la restauració. Però no per això deixen de rumiar quins serveis -de la ja llarga llista- poden oferir als seus hostes. Aquest any estrenen els massatges a l’aire lliure dins d’una pèrgola balinesa i la carta de còctels d’un dels coctelers més cotitzats, Manel Vehí. Se sumen a la proposta pensada pels que volen unes vacances amb totes les de la llei en un entorn clàssic i en què tot siguin facilitats. L’allotjament té accés directe a la platja, però si ho preferiu, us podeu quedar a la piscina de 25 metres de llarg i 12,5 d’ample. Disposen de pista de tenis gratuïta per als clients. Si no teniu raqueta no passa res, us les deixaran. En tenen per a adults i per a la canalla. També hi ha dues pistes d’esquaix i taules de ping-pong. Des de l’hotel, també fomenten les activitats a l’exterior. Podeu concertar activitats aquàtiques o sortir a caminar o córrer. Tenen rutes confeccionades per proposar-vos. L’hotel té el segell Bikefriendly. Això vol dir que ofereixen tots els serveis específics que els ciclistes professionals i amateurs requereixen.

Lluny dels grans projectes turístics que van seduir molts estiuejants temps enrere, han brotat projectes tan petits i delicats com S’Hotelet de Santanyí, una joia a la qual no és tan fàcil tenir accés però que dona esperances que un altre model de vacances és possible. Al número 23 de la plaça Major del poble que dona nom a l’establiment, s’aixeca una casa tradicional mallorquina que acull les sis habitacions que el formen.