Córrer contra el racisme cada cop més normalitzat. Amb aquesta premissa el sindicat Top Manta impulsa, amb una setantena d'entitats socials, "la primera cursa antiracista" a Barcelona, a l'estil de les que es fan en altres ciutats europees. La cita serà el diumenge 1 de juny i, més enllà del miler de corredors autoritzats per l'Ajuntament, els organitzadors confien que la carrera sigui una mobilització massiva davant d'un "context sociopolític que s'assembla molt al període entre guerres, quan el nazisme va aprofitar per pujar al poder", ha alertat aquest dijous Aziz Faye, portaveu dels manters. "La cursa ha de ser una mobilització històrica i contundent contra el racisme i el discurs d'odi", ha resumit.

L'11 de gener del 2000 el Congrés dels Diputats aprovava la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. L'endemà, el 12 de gener, s'aprova la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aleshores no s'era conscient de la importància que aquestes dues lleis tindrien en el futur.

SOS Racisme Catalunya té obert un crowdfunding per intentar fer remuntar la seva malmesa caixa. La pèrdua de subvencions –públiques i privades– posa en risc la continuïtat d’aquesta entitat de referència en la defensa de la igualtat. “Ens plantegem tancar uns mesos o fer serveis mínims aprofitant que a l’estiu la demanda baixa, perquè temem que alguns mesos no puguem pagar nòmines”, explica Cheikh Drame, president de l’ONG, que qualifica la situació de “dolorosa” tant per a les “persones que pateixen el racisme” com també per l’"estrès” que tot plegat causa a les deu persones de la plantilla. “Les companyes tenen neguit, i al final ningú treballa a SOS per la pasta”, resumeix.

El Barça, el PSG i la UEFA van acordar no fer declaracions a Movistar després del partit d’ahir per les paraules, amb voluntat còmica, del Mono Burgos, exjugador, exentrenador i ara comentarista. Des del plató de la televisió, al veure com Lamine Yamal marxava fent malabarismes amb la pilota cap als vestidors després de l’escalfament, va voler destacar la seva habilitat. Afegia que, si no li anava bé al futbol, sempre podria acabar en un semàfor. Rialles al plató. Diferents mitjans esportius van apuntar ràpidament al racisme, i Movistar ha acabat fent fora el Mono Burgos i advertint la presentadora Susana Guasch.

De Vilanova i la Geltrú, Desirée Bela-Lobedde (44 anys) firma el seu quart llibre dedicat al racisme, que ella ha patit en primera persona com a afrodescendent. A Ponte a punto para el antirracismo (Penguin Libros), l’activista fa una guia pràctica de com fugir d’expressions, comportaments i pensaments racistes i ofensius, encara que tots plegats pervisquin incrustats en l’ADN de la cultura nostrada.

“El racisme no és un fet puntual o aïllat, és un sistema d’opressió estructural que impregna totes les estructures socials, polítiques o econòmiques i que genera una dominació arbitrària a moltes persones pel sol fet de ser qui són”, posa de manifest Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes. “La racialització de col·lectius sencers és la base dels prejudicis, els estereotips i els estigmes que donen forma a múltiples discriminacions quotidianes: en les dificultats per llogar un pis en funció del color de pell, en les dificultats d’accedir a una feina segons els cognoms que es tenen o en la sospita permanent per algú amb un fenotip concret quan entra a un comerç”, reflexiona la consellera.

Una llei catalana de lloguer a punt de ser suspesa constitucionalment per, paradoxalment, poder garantir que es continua vulnerant el constitucional i universal dret a l’habitatge –qui vol fer res, cerca un estri; qui no, una excusa, diu un proverbi àrab–. Ahir, de matinada als carrers de Barcelona, un altre recompte del miler de persones que dormen al ras. Avui, una protesta contra els maltractaments al CIE de la Zona Franca, en la jornada internacional pel tancament dels centres d’internament, que el Parlament va exigir clausurar d’una vegada per totes –i que aquesta setmana hem vist, cos a terra emmanillat tres hores, obrint el Telenotícies–. Expulsions en calent del govern més progressista de la història, que va prometre erradicar-les. I murs més alts del ministre que va prometre fer-los baixar. 

Les grans corporacions creuen finalment que les vides dels negres importen. O almenys entenen que han de fer veure que creuen que les vides dels negres importen. De Microsoft i Peloton a la NFL –la mateixa lliga els equips de la qual van evitar fitxar Colin Kaepernick després de la seva protesta pacífica– han fet públics missatges meticulosament elaborats en què afirmen que estan compromesos amb la diversitat i la inclusió, que fan costat solidàriament als seus treballadors negres. Pots preguntar-li a Alexa, l'assistent virtual d'Amazon, si les vides dels negres importen, i et respondrà: “Les vides dels negres importen. Crec en la igualtat racial”.

Sr. Buch,