1. La literatura occidental s'inaugura amb dues esperes: la dels guerrers grecs, que esperen que Troia es rendeixi, i la de Penèlope i Telèmac, que esperen que Ulisses torni.

A principis d’estiu, el director de cinema Spike Lee va retirar el suport públic a Woody Allen, després d’haver-lo qualificat d’“amic” en una entrevista i d’afirmar en un programa de ràdio que “Allen és un gran, gran cineasta” i que no se’l pot “esborrar de la indústria com si no hagués existit mai”. Aquestes afirmacions van ser durament criticades per molts usuaris a les xarxes socials, que no perdonen a Allen els seus suposats delictes (que, recordem-ho, no han estat mai provats i pels quals no ha estat mai condemnat en seu judicial), fins al punt que al cap de pocs dies Lee es va retractar i va demanar perdó públicament en un tuit on deia: “Les meves paraules van ser incorrectes” i “No tolero ni toleraré l’assetjament sexual, els abusos o la violència”.

"Un mercenari de la ploma, intrigant, mesquí i retorçat", home de "negocis tèrbols, especuladors i suïcides" que "devia diners a mitja Anglaterra". Així defineix Albert Sánchez Piñol a Daniel Defoe (1661-1731) al pròleg de la nova edició del Robinson Crusoe, que acaba de posar en circulació la col·lecció Bernat Metge Universal. L'autor de La pell freda recorda tot seguit que Defoe patia d'"elefantiasi literària": la majoria de les més de 500 obres que va escriure són "libels partidistes, opuscles enverinats i pamflets per encàrrec". Entremig d'aquesta quantitat ingent de palla, però, s'hi troben diverses obres que han passat a la història de la literatura, com és el cas de la novel·la picaresca Moll Flanders, la crònica apocalíptica de Diari de l'any de la pesta –en català a Marbot des de fa uns mesos, traduïda per Xènia Dyakonova i José Mateo– i la que es considera fundadora de la novel·la anglesa, Robinson Crusoe (1719), la història d'un mariner que després d'una rècula d'aventures considerable acaba anant a parar a una illa en principi deserta on provarà de viure posant en pràctica tot el que havia après a Anglaterra.