"De ben petits ja entabanava els fills amb històries tretes de l'Odissea i la Ilíada. Potser va fer el seu efecte", recorda Miquel Desclot, pseudònim de Miquel Creus (Barcelona, 1952), amb el qual el veterà traductor, poeta i narrador ha signat desenes de llibres. Al costat hi té l'Eloi, amb qui ha acabat esculpint a quatre mans una excepcional i llegidora versió en vers de l'Orestea d'Èsquil (Eleusis, 525-524 aC - Gela, 456-455 aC), l'única trilogia de tragèdies gregues que ha arribat, gairebé intacta, fins als nostres dies.

Hereu de Cervantes i de la literatura picaresca, antecedent i influència de Kafka i Beckett, company brillantment deformat i sarcàsticament deformador dels seus coetanis realistes europeus (és Balzac sense refinament, és Dickens sense esperança), Nikolai Gógol (1809-1852) és un dels noms centrals de la literatura russa, que tants noms centrals ha donat a la literatura mundial. Ànimes mortes, apareguda originàriament el 1842 i de la qual hi havia una segona part que el mateix autor es va encarregar de destruir abans de morir, és la seva obra més coneguda, una obra mestra de la sublimitat i el grotesc, una carnavalada i un retaule social exacte, i ara La Casa dels Clàssics n’acaba de publicar una edició en català molt difícil de millorar, amb un pròleg orientador de Xènia Dyakonova i amb una traducció d’Arnau Barios que s’intueix tan imaginativa com rigorosa i precisa. No ens venen “sopars de copec”, aquí. (Per si això fos poc, l'edició inclou també un breu epíleg explicatiu exemplar del mateix Barios.)

"Un mercenari de la ploma, intrigant, mesquí i retorçat", home de "negocis tèrbols, especuladors i suïcides" que "devia diners a mitja Anglaterra". Així defineix Albert Sánchez Piñol a Daniel Defoe (1661-1731) al pròleg de la nova edició del Robinson Crusoe, que acaba de posar en circulació la col·lecció Bernat Metge Universal. L'autor de La pell freda recorda tot seguit que Defoe patia d'"elefantiasi literària": la majoria de les més de 500 obres que va escriure són "libels partidistes, opuscles enverinats i pamflets per encàrrec". Entremig d'aquesta quantitat ingent de palla, però, s'hi troben diverses obres que han passat a la història de la literatura, com és el cas de la novel·la picaresca Moll Flanders, la crònica apocalíptica de Diari de l'any de la pesta –en català a Marbot des de fa uns mesos, traduïda per Xènia Dyakonova i José Mateo– i la que es considera fundadora de la novel·la anglesa, Robinson Crusoe (1719), la història d'un mariner que després d'una rècula d'aventures considerable acaba anant a parar a una illa en principi deserta on provarà de viure posant en pràctica tot el que havia après a Anglaterra.