Entre la publicació d'Americanah i El comptador de somnis han passat dotze anys, durant els quals Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, 1977) s'ha convertit, a més d'en una escriptora molt reconeguda, en referent mundial del feminisme a partir de la conferència TEDx Tothom hauria de ser feminista (2014). Ho ha estat com a mínim fins al mes de març quan, coincidint amb l'aparició de la nova novel·la, traduïda al català per Anna Puente i publicada a Fanbooks, l'escriptora va declarar a The Irish Times que havia optat per la gestació subrogada de bessons en la seva segona maternitat, fet sobre el qual s'ha pronunciat en ocasions posteriors: "Encara que sigui un tema personal, n'he parlat perquè les mares que no han seguit camins tradicionals se sentin menys estigmatitzades", va declarar al maig al Premium Times de Nigèria, país on va créixer fins que, als 19 anys, va marxar als Estats Units per estudiar a la Universitat Drexel, a Filadèlfia.

Aquesta versió d’un acudit sobre les tragèdies dels jueus bé podria servir per il·lustrar l’esperit sofert del catalanoparlant, tan tossudament alçat mantenint la llengua com terriblement cansat de la tabarra lingüística. Malgrat que el fons de la qüestió sigui una preocupació real, o potser precisament per això, la llengua és motiu recurrent de gags, monòlegs i paròdies per part dels mateixos parlants. Mentre en altres països els acudits van sobre tòpics com el menjar, l’estètica i la meteorologia –el xovinisme francès o l'esnobisme i la gastronomia pèssima dels anglesos–, a Catalunya fem mofa de la mala salut de ferro del català. Per què carai ens fa tanta gràcia l’humor sobre el català?

Favorita a Goodreads i el millor bestseller seleccionat per The New York Times, el debut de Veronica Roth (Nova York, 1988) amb la trilogia Divergent va superar tota expectativa. Ara la seva última novel·la, Poster girl, es tradueix al català (Fanbooks) i al castellà (Planeta).

Han passat quinze anys des de la publicació de la primera novel·la de Crepuscle, de la nord-americana Stephenie Meyer, i dotze des de l'última, A trenc d’alba. Entremig, Lluna nova i Eclipsi completen la saga, que ha venut més de 160 milions d’exemplars a tot el món, i gairebé 60.000 en català. Aquest 2020 ha estat l’any escollit per Meyer per donar a conèixer una cinquena novel·la de la saga, Sol de mitjanit, que Fanbooks publicarà en català el 9 de setembre.