Si l'activitat turística al conjunt de l'Estat es mesurés en funció dels hotels, els municipis del Pirineu català de la Vall de Boí i l'Alt Aran serien líders. En concret, aquestes dues localitats són la primera i la tercera de l'Estat amb més de mil habitants que tenen més oferta hotelera per cada mil habitants. A més, són les dues poblacions que ocupen els primers llocs pel que fa a nombre de cafeteries, bars i restaurants també per cada mil habitants: l'Alt Aran ocupa la primera posició a l'Estat, i la Vall de Boí la sisena.

No hi haurà neu artificial subvencionada. La Generalitat no renovarà la línia d'ajuts que des del 2020 atorga a les tres estacions d'esquí privades que hi ha a Catalunya per compensar-les per les pèrdues ocasionades per l'aturada de la pandèmia de covid. Un cop superada aquesta urgència i que la situació comercial de les pistes s'ha normalitzat, la partida d'1,2 milions d'euros destinada a la millora de les instal·lacions, com la producció de neu amb canons o les inversions per reduir l'impacte mediambiental, es desviarà a la compra d'una norantena d'habitatges a l'Alt Pirineu-Aran.

Dies decisius per resoldre la principal incògnita que envolta la consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern: quines comarques podran votar i quines no. Sobre la taula hi ha dues possibilitats. El pla inicial, que és que només votin les sis comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, o que també puguin sumar-se a la votació les del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. Segons ha pogut saber l'ARA, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va contactar aquest dimecres personalment amb les sis primeres comarques: cinc presidents de consell comarcal i la síndica d'Aran. Les diverses fonts consultades coneixedores dels contactes expliquen que en les converses es va abordar sense embuts el principal punt de tensió de la votació: si cal ampliar-la o no.

Sis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya). 

Encara ningú sap gaire bé en què es concretaran els Jocs d’Hivern que es vol fer a l’Alt Pirineu, però el que és segur és que el fet de plantejar-los ha tocat una qüestió que fa anys que ningú afronta: quin futur volem per a les comarques de muntanya?

El covid-19 ja ha afectat aproximadament al 10% de la població de l'Alt Pirineu i Aran. Segons les darreres dades de Salut, en l'última setmana s'han confirmat 82 nous positius de coronavirus, de manera que l'acumulat des de l'inici de la pandèmia és de 7.007 casos. Respecte a la setmana passada, el risc ha baixat de 264 a 232 mentre que la velocitat de transmissió (Rt) ha pujat de 0,74 a 0,96. Recordem que quan l'Rt supera l'1 vol dir que cada malalt de covid-19 contagia a més d'una persona.

La delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a l'Alt Pirineu i Aran commemora enguany el seu 20è aniversari i aquest dijous ho ha celebrat amb la inauguració de la nova seu de l'ens col·legial, situada al carrer Major de la Seu d'Urgell. A més, s'ha presentat la publicació "Delegació del Pirineu. 20 anys", on es repassa la seva història i les accions més significatives dutes a terme des del 2001. Es tracta de l'únic col·legi professional que té representació a les comarques pirinenques.

La Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) commemora enguany el seu 20è aniversari i ho farà amb la inauguració, aquest dijous 13 de maig, de la nova seu de l'ens col·legial a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es presentarà la publicació "Delegació del Pirineu. 20 anys", on es repassa la seva història i les accions més significatives dutes a terme des del 2001.

La situació epidemiològica millora al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran. Així, en una setmana el risc de rebrot ha baixat de 408 a 264 i la velocitat de transmissió (Rt), ha passat de 0,84 a 0,74, allunyant-se força d'1, que és el llindar a partir del qual es considera que el virus està en expansió. En la darrera setmana s'han detectat 85 nous positius, una xifra d'increment força inferior a la de setmanes anteriors. En total, des de l'inici de la pandèmia el virus ha afectat 6.925 persones.

Els sis projectes que han participat en la campanya Matchfuning Arrela't Alt Pirineu i Aran han aconseguit l'objectiu de finançament òptim plantejat a l'inici de la campanya, que els permetrà tirar endavant cadascuna de les iniciatives. Aquesta setmana ha finalitzat la recollida de fons d'aquesta campanya de micromecenatge que ha durat dos mesos en la qual les 6 iniciatives seleccionades, una de cadascuna de les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, han aconseguit sumar entre totes un total de 73.439 euros. D'aquests, 49.439 euros han estat aportacions privades a la campanya, mentre que les administracions hi participen amb 24.000 euros. Això representa una multiplicació de més del 300% respecte als fons públics invertits i és una demostració del valor afegit que aporten fórmules de finançament alternatives com les campanyes de micromecenatge amb modalitat de Matchfunding on les administracions complementen les aportacions que fa la ciutadania, aportant un euro per a cada euro recaptat, multiplicant així els fons recollits.

Les comarques de l'Alt Pirineu, l'Aran i Ponent han rebut la certificació 'Biosphere Destination' que garanteix la contribució als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per al conjunt del territori. Ho ha anunciat aquest dijous la vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, que, en declaracions recollides per l'ACN, ha destacat que aquest és un dels màxims reconeixements internacionals en l'àmbit del turisme sostenible. Pujol també ha assenyalat que a causa de la pandèmia hi ha una major "sensibilització" cap a aquest tipus de destinacions sostenibles i ha afegit que ara es vol anar més enllà traslladant aquesta gestió sostenible a les empreses del sector.

Els consells comarcals de l'Alt Pirineu i el Conselh Generau d'Aran demanen tenir més autonomia a l'hora de gestionar els serveis que es presten en aquests organismes. D'aquesta manera, consideren que des d'aquests ens es podrien tirar endavant polítiques específiques en funció de les necessitats o particularitats de cada territori. Aquest plantejament s'ha posat damunt la taula en una nova reunió dels presidents d'aquestes institucions, que ha tingut lloc aquest dimecres a Puigcerdà i s'ha dut a terme en el marc del lobby creat recentment per defensar les comarques de muntanya. La idea, segons informa l'ACN, és parlar-ne amb el Govern i explorar també la via jurídica per tal de saber fins a on poden arribar les competències comarcals.

Un total de 20 petits municipis de les vuit vegueries catalanes han estat seleccionats aquest dimecres per acollir les proves pilot del nou Programa de mobilització d'habitatge en el món rural, impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat a través de la Secretaria de l'Agenda Urbana i Territori. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, els municipis escollits han estat Baix Pallars (Pallars Sobirà), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) i Josa i Tuixent (Alt Urgell). L'objectiu del programa és facilitar que les persones i les famílies puguin instal·lar-se en nuclis rurals, a través de la rehabilitació d'habitatges en desús.

Cada cop són més les persones que fan hort, però d'aquestes són molt poques les que guarden llavors d'un any per l'altre. Ara, al Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb la col·laboració del Col·lectiu Eixarcolant, i amb l'objectiu de recuperar i conservar les varietats agrícoles i ornamentals tradicionals, ha buscat persones voluntàries interessades a plantar aquestes llavors als seus horts i contribuir a multiplicar i salvaguardar aquestes varietats autòctones. En total, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell hi ha 22 horts voluntaris. La patata de Tírvia, de la que en queden tot just mitja dotzena d'exemplars, és una de les varietats que es recuperarà.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha assegurat que comparteix la proposta dels Bombers de crear una regió d'emergències al Pirineu per poder treure pressió a la feina de la Regió d'Emergències de Lleida i per poder donar una resposta més ràpida a qualsevol emergència que tingui lloc en aquest territori. "Em sembla del tot oportú" per "destensionar" la feina que ara s'assumeix des de la Regió d'Emergències de Lleida, ha dit en una visita a Lleida recollida per l'ACN. També, ha afegit, perquè el Pirineu té particularitats pròpies que el fa mereixedor d'aquesta infraestructura, que serviria per millorar l'agilitat en la resposta a qualsevol emergència que es donés al territori.

L'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Seu d'Urgell ha registrat una nova defunció per covid-19 en les últimes hores. Segons ha informat aquest dilluns l'Ajuntament de la Seu, aquesta és la 25a mort provocada pel virus des del mes d'agost en aquesta ABS. Des del consistori també han informat que en les últimes hores s'ha registrat una alta i una baixa per covid-19 al Sant Hospital per covid-19, de manera que ara mateix al centre hi ha una persona ingressada per aquest motiu.

El 10% de la població de l'Alt Pirineu i Aran ja ha completat la vacunació contra el covid-19, en haver rebut les dues dosis del vaccí. Segons les darreres dades ofertes per Salut, en l'última setmana s'han administrat 991 segones dosis, fent pujar el total a 7.197. Pel que fa a les primeres dosis, se n'han administrat 2.151 més, de manera que ja l'han rebut 18.834 persones. En l'última setmana també s'han notificat 165 nous positius de covid-19, fent pujar fins a 6.840 els casos detectats des de l'inici de la pandèmia.

L'Hospital de Cerdanya ofereix des del dia 19 d'abril el servei d'interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) per la via farmacològica com a part de la seva cartera de serveis. La posada en marxa d'aquesta prestació evitarà desplaçaments fora del territori de les dones que sol·licitin accedir a aquest tractament per aturar la gestació.

La renda per habitant a Catalunya era de 17.600 euros el 2018, xifra que suposa un creixement del 2,1% en relació amb l'any anterior. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) recollides per l'ACN, pràcticament totes les comarques han incrementat la renda per habitant, encapçalades per Cerdanya (6,6%), el Solsonès (6,2%), l'Aran (5,8%) i el Montsià (5,7%). A l'altre extrem, el Ripollès i l'Alta Ribagorça són les úniques comarques que han disminuït de renda, del -0,7% i del -1,1%, respectivament. Amb la publicació de les dades del 2018, l'Idescat amplia el detall de la informació territorial i ofereix les estimacions de la renda pels municipis entre 1.000 i 5.000 habitants; això suposa oferir nova informació per a 238 municipis.

La coordinadora territorial de Joventut a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran, Lourdes Ravetllat, conjuntament amb la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran i alcaldessa d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amorós, han presentat aquest dilluns en roda de premsa l'oferta i les principals novetats de camps de treball que la Direcció General de Joventut (DGJ) organitza a la demarcació per a aquest estiu. També les ha acompanyat Fina Ponsich, regidora del consistori i hi ha assistit també una persona en representació del Centre d'Estudis d'Isona i la Conca Dellà, entitat gestora del camp de treball de la localitat.