Banyadors de proximitat, complements artesans, bosses transformables o tovalloles elaborades amb materials reciclats. Gaudir de la platja o la piscina i fer-ho de manera estilosa, tenint cura del medi ambient, és possible, i ara, a més, està a l'abast dels consumidors amb una oferta àmplia, diversa i gairebé il·limitada. L'aprofitament de materials en desús, el reciclatge i el redisseny dels productes més demandats a l'estiu, sota els criteris de sostenibilitat, consciència i transparència, estan a l'ordre del dia, i moltes marques catalanes ja neixen amb aquests valors incrustats en el seu ADN. D'altres estan en procés de reconversió. Fem un repàs de la indumentària indispensable per al bany a través de firmes de proximitat que es mullen sense perjudicar l'entorn.

Atenció a aquestes paraules de fa més d'un segle: "Malles completes per al bany. Vestits de bany de jersei. Lectores als voltants de Boston. Veniu i examineu-los. 109, Kingston St., Boston, Mass. Envieu un segell per aconseguir el catàleg". Aquest anunci de la companyia Holmes & Co va aparèixer publicat al setmanari Harper’s Bazaar de finals de juny del 1898, acompanyat de la il·lustració d’una senyora equipada per anar a la platja. A l’època victoriana, això significava portar un vestit fosc, de coll tancat i màniga tres quarts, que tapava els genolls. I, a sota les faldilles, unes malles de bany que cobrien fins i tot els peus, i que representaven una millora respecte als tradicionals pantalons de llana. Els homes també havien de ser decorosos a l’hora de gaudir de jornades marítimes mixtes. La doble moral victoriana ja no permetia que es banyessin despullats, un costum que Thomas Eakins havia retratat magistralment al quadre The swimming hole (1885). L'uniforme de platja dels homes era quasi tan farragós com el de les dones, però aviat va mutar en un de més lleuger: una samarreta de màniga curta i uns shorts per sobre del genoll, tots dos de cotó i bastant ajustats, com mostren els catàlegs dels grans magatzems Sears del tombant del segle XX.

Des de quan ens banyem vestits?

A mitjans del segle XIX, després de l’epidèmia de còlera que va recórrer Europa, es van començar a receptar els primers banys de mar, uns exercicis que combatien l’asma, la depressió o els problemes circulatoris i que van portar a les platges del litoral de casa nostra els primers banyistes. Tot i que no eren una novetat, ja que a l’antiga Roma els habitants de la costa utilitzaven el mar com a espai de cura i exercici, a l'època victoriana van necessitar uns vestits especials per fer-ho, i això va iniciar una moda que duraria fins als nostres temps. 

]]>

Res fa més estiu que una platja assolellada, una postal de quilòmetres de sorra plens de para-sols o la imatge d'una caleta deserta amb una afortunada tovallola solitària. Si la tardor es representa amb fulles que cauen, l'hivern amb neu i la primavera amb flors, l'estiu és mar. Encara que hi ha moltíssimes persones que no el tenen a prop –al món hi ha 45 països sense costa– i d'altres que semblen tenir tanta al·lèrgia a la sorra com a un exèrcit d'àcars, només cal veure la multitud que s'amuntega aquests dies a les platges catalanes per entendre la relació d'amor estacional. Aquí a la platja s'hi va principalment a prendre el sol i banyar-se i per fer-ho generalment es necessita certa calor i bon temps. Però aquest binomi no sempre ha sigut així: si no t'agrada la platja, has nascut en l'època equivocada.

]]> Amb la possible recuperació de casals d’estiu i colònies, s’esdevé la compra de banyador infantil, no gaire car, no ens enganyem, perquè, si torna, que no és segur, pot passar que no arribi a finals d’estiu si la criatura té la mala pensada d’estirar-se. S’estiren a mitja temporada, només per fotre. I amb la compra del banyador assistim, un any més, a la queixa adulta del fet que els biquinis de la talla XS (per a nenes, doncs) tinguin farcit a la part de dalt. Com pot ser, ens diem, que se les sexualitzi d’aquesta manera? M’agradaria aturar-m’hi, tot i que soc d’una generació (els acabats de vacunar) que, de petita, no va conèixer els biquinis, sinó els banyadors. I com més lletjos, millor.

]]>

L’últim informe de Greenpeace sobre l’estat dels oceans és terrible: cada any s’hi aboquen vuit mil tones de brossa, la mateixa quantitat que es necessitaria per cobrir l’illa de Manhattan... 34 cops! Més dades: de tot el plàstic que hi arriba, el 70% es queda al fons marí, el 15% a la columna d’aigua i el 15% restant surant a la superfície. Sí, allò que veiem a simple vista només és la punta de l’iceberg. A més, hi ha cinc illes de brossa enormes, formades majoritàriament per microplàstics: dues són a l’oceà Pacífic, dues més a l’Atlàntic i una navega per l’Índic. I un últim apunt esgarrifós: només a l’estat espanyol cada dia -ho heu llegit bé, cada dia- es llencen 30 milions d’ampolles i llaunes. Davant d’aquestes dades aclaparadores podem lamentar-nos des del sofà o bé començar a introduir canvis en els nostres hàbits de consum. Ni que sigui amb petits gestos com ara triar a consciència la marca de la nostra roba de bany.

]]>