El penis de Jaume I El Conqueridor no s'ha desintegrat. El membre del rei s'ha conservat durant més de 750 anys perquè va quedar momificat. I el més important de tot: encara manté una mica d'esperma. Lídia Obiols és una catalana de veritat, amb accent de les comarques gironines, i s'ha convertit en presidenta de Catalunya. Assumint una gran responsabilitat, se sent cridada a deixar-se penetrar pel gran penis del Conqueridor per recuperar la puresa de la nació i engendrar una nova nissaga de reis catalans que facin allò que no han fet "els presidents titafluixes del procés". Obiols intentarà salvar "un país on ja no hi ha blancs" i posar fi a la barbàrie woke, liderada per immigrants, feministes, homosexuals i gent d'esquerres.

Els integrants de la històrica Colla La Bóta de Tarragona, que participa cada any a la rua del Carnaval, han pres una decisió sense precedents i han optat per fer marxa enrere i modificar la temàtica amb la qual tenien previst desfilar pels carrers de la ciutat durant el proper carnestoltes, segons ha pogut saber el diari ARA. Sota el nom de Mort Aventura, la Colla La Bóta –juntament amb la comparsa Divax– volia denunciar la "decadència" que considera que pateix Port Aventura i recordar els problemes laborals que han denunciat els treballadors. Durant el 2025, els sindicats van organitzar diferents jornades de vaga per reclamar un nou conveni laboral que van tenir tal seguiment que van provocar la suspensió de la venda d'entrades del parc. Però, finalment, la temàtica de les dues comparses satíriques durant el carnestoltes serà una altra.

El dibuixant Miquel Ferreres (Barcelona, 1950) celebra enguany cinquanta anys d’ofici. Després del seu pas pel Correo Catalán, La Vanguardia i El Periódico, va arribar a l’ARA, on publica una vinyeta diària des del 2018. El seu amic Toni Batllori va dir-li un dia que l’ofici que havien triat era un “xollo”. Ferreres assegura que, si ho és, no és pels horaris ni pel sou ni per la quantitat de treball, sinó per la sort de dedicar-se a una feina que li agrada i que, si tornés a néixer, tornaria a fer.

Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

"L'omnipotent En Jaume Coll Llinàs, / catedràtic emèrit de la UB, / marmessor d'un llegat podrint-se al ras, / ens ha creat la Càtedra Carner, / on, com a introductor que és, perspicaç, / de la ciència ecdòtica al terrer, / ensenya a porgar el text, amb fi sedàs, / d'alumnes diligents a un bell planter". Així comença un dels poemes satírics escrits "a la manera" del poeta Josep Carner (1884-1970) i centrats a criticar la divulgació actual de l'obra de l'anomenat Príncep dels Poetes. L'ha escrit un tal Norbert Planagumà i Mieres a Un i el doble, l'inèdit misteriós que l'ARA ha rebut recentment. "Norbert Planagumà és un pseudònim que aixopluga quatre individus que ens resistim a donar la cara –es pot llegir al pròleg, que porta per títol Full d'instruccions–. Valorar si això és un acte avorrible de covardia, ho deixem a la discreció de cada lector, sens dubte més imparcial que nosaltres. Se'ns cregui o no, si ens mantenim anònims és més aviat per raó de comoditat, perquè de moment ens estimem més viure mal acompanyats que residir en una garjola. Ni certes veritats es poden proclamar impunement ni nosaltres tenim la vocació de passar a la història com a herois".

La revista satírica Mongolia s'ha proposat portar a la justícia europea la condemna que l'obliga a pagar a l'extorero José Ortega Cano una indemnització de 40.000 euros per haver utilitzat la seva imatge en uns cartells del 2016 que promovien un espectacle de la publicació a Cartagena (Múrcia), ciutat natal de l'exmatador. En aquell pòster es podia veure el viudo de Rocío Jurado amb un cos de marcià i la cara afegida a sobre amb Photoshop. De la cara en sortia una bafarada que portava escrita la cèlebre frase que va pronunciar ell el dia del casament de la filla gran de la cantant, Rocío Carrasco: "Estamos tan a gustito". També incloïa el missatge "Divendres de dolors... dissabte de ressaca", una frase que faria referència als problemes amb l'alcohol que ha tingut Ortega Cano.

"Sembla una notícia d'El Mundo Today". Que aixequi la mà qui no hagi utilitzat mai aquesta expressió en algun moment dels últims tretze anys. La seva persistència –i indiscutible qualitat– fonamenta el gran triomf d'aquest mitjà satíric de Barcelona, convertit avui en absoluta referència de l'humor estatal i un dels continuadors més brillants de la gran tradició satírica espanyola. El Mundo Today (EMT) ja forma part del nostre ecosistema mediàtic; ha traspassat la línia de l'excepció i l'anècdota per passar a ser cultura popular. "D'això ens en vam adonar el dia que vam aparèixer a una pregunta de Trivial Pursuit. Allà passes a ser pop", explica Kike García, cofundador del magazín, creat amb Xavi Puig el 2009.

Desvetllar els que dormen i encoratjar els que vetllen. Aquest era el propòsit al qual s'encomanava la revista L'Estevet en el seu número fundacional, aparegut fa un segle, el 26 d'agost del 1921. Aquest "setmanari nacionalista popular" és només una de les múltiples publicacions sorgides en aquella època efervescent i que feien servir la sàtira com a palanca de denúncia i eina per fer política. En aquest cas, amb Manuel Carrasco i Formiguera al davant, que va fer servir la capçalera per denunciar els militars espanyols i la participació de l'exèrcit en la Guerra del Marroc. Finalment, l'editor va ser jutjat i condemnat a sis mesos i un dia de presó, que va haver de complir lluny de Barcelona, a Burgos.

Un home que ronda la trentena s'instal·la en un petit poble de Terol, a casa dels tiets, amb l'objectiu de deixar enrere la política –ve d'un partit d'esquerres– i posar en marxa un hort ecològic i col·laboratiu. Es troba amb un entorn deprimit que se'l mira amb suspicàcia cada vegada que pretén provar una nova idea, com ara els tallers de noves masculinitats, o quan demana hamburgueses de seitan a la carnisseria. Fins que l'home, que es diu Enrique, descobreix com recuperar la vocació política –per atzar, gràcies a un grup de catalans que pretenen espoliar una relíquia del poble i emportar-se-la a Lleida–: d'un dia per l'altre es converteix en el nou alcalde de La Cañada, i a partir d'aquí el municipi entrarà en un procés involuntari de visibilització nacional. Aquest és el punt de partida d'Un hipster en la España vacía (Penguin Random House), primera novel·la de Daniel Gascón.