Fa tot just un any Francisco Rodríguez era presentat com a nou entrenador del Girona. 365 dies més tard, i després d'haver perdut les dues finals de play-off d'ascens a Primera que ha disputat, deixa de ser-ho. El tècnic andalús, que acabava contracte aquest 30 de juny, no amplia el vincle i abandona l'entitat, que ara s'haurà d'afanyar per tancar un substitut que lideri l'enèsim intent dels gironins en la seva lluita per recuperar la Primera Divisió. Tant el club com l'entrenador han publicat un comunicat signat conjuntament, un símptoma inequívoc que les dues parts estan d'acord amb separar els seus camins. Segurament, pel desgast que provoquen les derrotes. A la llista de candidats, segons TV3, figuren Andoni Iraola i Míchel Sánchez en un lloc de privilegi.

Montilivi acollirà aquest dissabte (18.15 h, GOL) un derbi català entre el Girona i l’Espanyol. Dos equips amb una forta dependència dels seus dos principals atacants. Cristhian Stuani i Raúl de Tomás són un autèntic privilegi per a dos clubs que viuen, en gran mesura, de la seva eficàcia. L’uruguaià i el madrileny són, molt probablement, els millors davanters de Segona Divisió.

Francisco Rodríguez (Almeria, 1978) ha dirigit el Girona en 25 partits, amb un balanç d’11 victòries, 6 empats i 8 derrotes. No és una temporada fàcil, aquesta, però l’afronta convençut de les seves possibilitats. Perquè té una fe cega en la plantilla. Contra l’Albacete (18.15 hores, Movistar LaLiga) intentarà sumar un nou triomf al currículum.

Tenir un bon entrenador no és el mateix que tenir un entrenador. L’arribada de Francisco a Montilivi ha significat un canvi de tendència per a un Girona que s’aferra a la competitivitat. I aquest és el primer símptoma d’una recuperació esportiva que, si no es confirma, no serà per la falta d’energia d’un tècnic que ha caigut dempeus. Els gironins visiten el Lugo (19 hores, Movistar LaLiga) després de sumar dos triomfs que han apagat el foc provocat per començar la Lliga amb dues derrotes i la plantilla per fer. Francisco pot enllaçar la tercera victòria consecutiva, una fita que cap entrenador (Eusebio, Unzué, Moreno i Martí) ha aconseguit des del comiat de Pablo Machín.

El Girona és a noranta minuts, o a cent vint, de disputar la final del play-off d’ascens a Primera. Abans, però, tocarà fer bo l’avantatge assolit a Montilivi, en què un gol de Cristhian Stuani va decantar la balança. Tocarà patir segur, a Almeria (19 hores, Movistar LaLiga); i els homes de Francisco ho saben. Se suposa que els locals sortiran a per totes, res a veure amb la imatge defensiva que van oferir dijous, quan van sortir amb cinc centrals. Caldrà comprovar si José Gomes recupera efectius, després que el coronavirus afectés de ple una plantilla que s’ha passat tot l’any per sobre a la classificació. Entendre el resultat també és important, en aquest tipus d’eliminatòries. L’1-0 enviaria el partit a la pròrroga i, en cas de no marcar, el Girona no tindrà el recurs dels penals perquè el criteri és el de classificar el millor equip a la Lliga. Ho és l’Almeria, pel seu quart lloc; els gironins van ser cinquens. Un gol a favor, però, obligarà els andalusos a marcar-ne tres; perquè el 2-1 va a favor dels catalans.

El 23 de juny del 2013, la plaça del Vi era una festa. I això que el Girona, liderat a la banqueta per Rubi, venia de perdre a Almeria la possibilitat de tancar el curs amb l’alegria més gran de totes. Com que la fita, a principi de temporada, era una utopia insòlita, la celebració va ser grossa. Fins i tot es va fer una rua, convertint aquella derrota en una gran victòria perquè el club havia donat símptomes de grandesa. “Ara la gent sap qui és el Girona”, deia l’aleshores tècnic blanc-i-vermell. L’alcalde, Carles Puigdemont, va afirmar: “Heu aconseguit ser un equip estimat per tot el territori”. La història, però, ha canviat tant que set anys després les expectatives són gegants. Els dos cursos a Primera, malgrat ser preciosos, han canviat la mirada. Ningú no celebra derrotes, tothom exigeix guanyar. Amb aquest pes, els homes de Francisco provaran de trencar el seu malefici als play-off d’ascens a Primera. En quatre intents, mai han aconseguit pujar per aquest camí. Qui sap si a la cinquena serà la vençuda.

El Girona rep aquest dijous l’Almeria a Montilivi (21.45, Movistar+ LaLiga 2) en el partit corresponent a la jornada 39 de la Lliga Smartbank. Els blanc-i-vermells busquen una victòria davant un rival directe que els permeti consolidar-se a les posicions de play-off.

“Pot haver-hi canvis, però el que no podem fer és modificar-ho tot en dos dies. Buscarem coses que ens donin immediatesa, perquè és impossible que els futbolistes assimilin segons què en tan poc temps. Esperem tocar la tecla adequada i que el vestidor se senti identificat amb nosaltres”, ha confessat Francisco Rodríguez, en la seva presentació com a nou entrenador del Girona després de l’acomiadament de Pep Lluís Martí. L’andalús és el quart tècnic d’un curs caòtic en què els blanc-i-vermells esperen no haver dit, encara, l’última paraula. “Només queden dues setmanes per acabar la Lliga, i jugarem sis partits. No podem oblidar que estem en zona de play-off i tenim un gran vestidor. Intentaré treure el màxim rendiment de tots els futbolistes, que són fantàstics. A partir d’allà, implantarem la nostra filosofia. Sabem que no tindrem tot el temps que desitgem, però aprofitarem el treball que s’ha fet fins ara. Estem capacitats, i estic convençut que serem capaços de fer-ho”. L’estrena serà demà contra el Saragossa, el segon classificat, a Montilivi (19.30 h, #Vamos). Ja no hi serà Jozabed, trencada la seva cessió, ni Rivera, sancionat, però si Àlex Granell, que si participa es convertirà en el futbolista de la història del club amb més partits a la LFP.

El Girona ha decidit apostar totes les cartes que li queden a Francisco Rodríguez, el quart tècnic d’una temporada amb constants girs de volant. La paciència amb Pep Lluís Martí s’ha acabat. De fet, el balear ja va salvar el càrrec contra el Numància, en què el triomf va posposar una decisió que tothom sabia que s’acabaria prenent. Perquè Martí, que ha perdut una ocasió d’or per demostrar que és un entrenador valent, mai no va convèncer del tot. Ara és el torn de Francisco, que ja va estar molt a prop d’entrenar el club els últims estius, però sempre havia dit que no malgrat ser el primer candidat. L’andalús té sis partits per confirmar que, un cop oblidat l’ascens directe, el Girona farà les eliminatòries finals. Actualment és cinquè amb un punt de marge respecte al setè classificat.