En les últimes intervencions, els dirigents de Junts per Catalunya s’han mostrat partidaris de definir les pròximes eleccions com un "plebiscit" sobre la independència, amb l’objectiu de superar el 50% dels vots i que se’n derivin "conseqüències polítiques". Fins ara, públicament, no han definit quin ha de ser el pas següent, i l'han deixat en mans d’un eventual acord –que veuen prioritari– amb la resta de partits independentistes. Ara bé, en la ponència política de JxCat, a la qual ha tingut accés l’ARA i que es ratificarà aquest dissabte per part dels afiliats –s'acaba el procés congressual–, sí que defineix una proposta. "En cas d’obtenir la majoria de vots, es considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat", diu la ponència del partit de Carles Puigdemont.

L'acord entre JxCat i el PDECat sembla estar cada cop més lluny, almenys per als membres del nou partit de Carles Puigdemont. La diputada Elsa Artadi ha tancat la porta aquest diumenge a una hipotètica "coalició electoral" amb els de David Bonvehí i ha desafiat el Partit Demòcrata a presentar-se en solitari a les pròximes eleccions catalanes. "Si tenen un projecte polític diferent –ha argumentat en una entrevista a l'agència Efe–, legítimament els hem de poder explicar tots en una campanya electoral, contraposar-los i que la ciutadania decideixi", ha reblat. "Si hi ha opcions polítiques que creuen que el seu camí és un altre [...], em sembla legítim que facin una altra aposta electoral", ha insistit posteriorment en declaracions als mitjans.

En el consell nacional del PDECat de dijous passat, el president del partit, David Bonvehí, va fer una cronologia de la seva negociació amb Jordi Sànchez per intentar una confluència a l’espai de JxCat. Les converses van començar fa mesos, però per ara no ha estat possible pactar una fórmula. Carles Puigdemont ha rebutjat totes les vies que ha proposat el PDECat -i que implicaven vincular-se orgànicament- i només n’ha posat una sobre la taula: fer un partit nou i que els militants del PDECat, si volen, s’hi sumin de manera individual juntament amb els de la Crida o els independents. Per què és tan important la fórmula jurídica? Per què Puigdemont i Sànchez s’han negat a acordar res amb el PDECat com a organització? Més enllà de les diferències en el corpus ideològic i en l’estratègia sobiranista, hi ha hagut un altre escull important a l’hora de negociar la confluència: la voluntat d’aixecar un tallafocs en la successió patrimonial de Convergència.

"El dia 25 no acaba res sinó que comença tot". Amb aquesta frase la diputada i regidora de Barcelona de JxCat, Elsa Artadi, ha volgut resumir el procés congressual del nou partit de l'expresident Carles Puigdemont. I és que aquest dissabte, quan es constitueix Junts com a formació política, només s'escollirà la mesa del congrés constituent, es ratificaran les persones que formaran part de les comissions per redactar la ponència política i organitzativa, i es votarà el reglament per escollir la direcció del nou partit, que es triarà el 9 d agost.

La Crida passarà de ser una associació a convertir-se en una fundació de suport a JxCat. Així ho han avalat els associats en la consulta telemàtica que es va tancar dissabte a la nit. Les bases de l'organització que lidera Jordi Sànchez han donat llum verda a la proposta amb el 95,7% dels vots, segons recull l'ACN. Amb un 40% de participació, la pregunta ha rebut 7.694 vots a favor i 207 en contra. La Crida es convertirà, doncs, en una fundació a partir del setembre, en un moviment que es donava per descomptat. De fet, el mateix Sànchez és el negociador principal de JxCat en les converses amb el PDECat de David Bonvehí.

Dos anys i mig després d'haver-se presentat a les eleccions, JxCat es constitueix aquest estiu com a partit. No ho farà, però, en un sol dia, sinó que el procés congressual començarà aquest 25 de juliol de manera telemàtica i no està previst que acabi fins el 3 d'octubre. Així ho han anunciat aquest dissabte la portaveu adjunta al Parlament i regidora a Barcelona, Elsa Artadi, i l'alcaldessa de Girona i també diputada, Marta Madrenas, en una roda de premsa per videoconferència que també ha servit per presentar el nou logo de la formació, Junts, i el nou color corporatiu, el verd clar.

Hi hagi acord o no amb el PDECat, Jordi Sànchez aposta perquè Junts per Catalunya es presenti sense els drets electorals que té, precisament, el PDECat. "Encara que hi hagués aquest acord, no hi haurien aquests drets electorals", ha afirmat el president de la Crida Nacional per la República. En una entrevista al programa El suplement de Catalunya Ràdio, Sànchez ha afirmat que "els drets electorals de Junts per Catalunya els guanyarà Junts per Catalunya". "No volem ser esclaus del passat", ha justificat. Això vol dir que el nou partit que impulsa Carles Puigdemont no tindria espai de propaganda electoral ni tampoc presència als mitjans de comunicació públics durant la campanya.

El PDECat s'obre a una coalició electoral amb el partit de Carles Puigdemont encara que no arribin a un acord orgànic. El portaveu del Partit Demòcrata, Marc Solsona, no ha descartat concórrer a les eleccions catalanes amb el nou partit que impulsa l'expresident de la Generalitat i, en una entrevista a Europa Press, ha afirmat: "Veurem quan convoca el president les eleccions, veurem quan hi haurà les dates en què legalment s'hagin de formular les diferents propostes electorals. El que quedarà clar és que la confluència a nivell d'organització no haurà sigut possible, i es veurà si podrà ser una confluència a nivell de concurrència electoral".

La marca de Junts per Catalunya. Aquest és ara per ara el principal cavall de batalla entre els afins a Carles Puigdemont i la direcció del PDECat. Les dues parts mantenen que encara és possible arribar a un acord, però cada cop les relacions entre els dirigents estan més enrarides. Fins fa poc, el PDECat esgrimia la propietat de la marca de JxCat com una de les seves armes negociadores de cara a l'ordenació de l'espai. Tanmateix, aquesta carta ja no la té. Sense posar-los en coneixement del tràmit, l’expresident va iniciar un procés de canvi dels representants de JxCat al ministeri de l’Interior per situar-hi persones afins, tal com va avançar en exclusiva l'ARA dimarts, i així poder-se presentar amb aquesta marca a les eleccions. El tràmit ja s'ha completat i aquest divendres ja surt reflectit al registre de partits: ara els representants legals de la formació són persones pròximes a Puigdemont, entre les quals l'alcalde de Balenyà, Carles Valls, que n'és el president.

L’ordenació de JxCat té diverses dimensions. L’espai de l’expresident Carles Puigdemont és una amalgama que aglutina el PDECat, la Crida i dirigents independents, i cadascun d’aquests actors té vida pròpia. El que més, el PDECat. Si posem la lupa en el partit que presideix David Bonvehí, en les últimes hores es constata que la tensió és màxima. El rebuig de la direcció, divendres, a la proposta dels presos polítics -avalada per Carles Puigdemont- de fer un nou partit i aglutinar així tot l’espai de Junts per Catalunya ha dividit els alcaldes i els càrrecs de la formació. Una divisió que s’ha expressat, des del cap de setmana, a través de dos manifestos diferents. Ahir fins a 133 alcaldes i 54 líders locals del PDECat van signar un article afí a la cúpula de la formació per rebutjar la “dissolució” del Partit Demòcrata i avalar la posició negociadora del seu president amb la Crida, que passa per fer una coalició 50-50 i mantenir la personalitat del partit. El manifest es contraposa al que van promoure dissabte els afins a Carles Puigdemont -que ja suma més de 2.000 adhesions-, en què ja s’urgia a “concretar” l’ordenació de JxCat en una nova organització política que inclogués militants del PDECat, però també membres de la Crida, diputats independents i persones vinculades a l’esquerra. El problema principal aquí és la fórmula per transitar cap a JxCat: Bonvehí vol mantenir el PDECat i l’entorn de Puigdemont aposta per fer un partit nou des de zero, deixant de banda les estructures del partit hereu de Convergència.